Tenim força més informació pel que fa a les gairebé dues dotzenes de padrins dels fills del nostre assaonador. Els seus noms, ordenats cronològicament després del nom i lany de naixement del nadó batejat, són els següents:
1. RAFAEL MIQUEL JOSEP PERE FELIP PARETS I ROURE (1634): Rafael Riera, notari, i Eulària Corbera.
2. FERRANDO MIQUEL JOSEP BENET PARETS I MANS (1639): Ferrando Fiveller, noble de Barcelona, i Elisabet Vilar, muller de Francesc Vilar, mercader de Barcelona.
3. JOSEP JACINTO FRANCESC JAUME («JOSEPÓ») PARETS I MANS (1640): Josep Espuny, cavaller, i Anna Maria Anyga (?), vídua de mossèn Jerònim Anygo (o Anyós?), ciutadà honrat de Barcelona.
4. ESTEVE JOAN JAUME FRANCESC PARETS I MANS (1643): mossèn Joan Ponç, pellisser i mestre descriure, i Margarida Viladoms, filla soltera de Pere Joan Viladoms, pagès de Martorell.
5. JOAN PERE MARIANO FRANCESC ALEIX PARETS I MANS (1644): Joan Ma[n]s, pagès de Sarrià, i Caterina Parets, vídua de Miquel Parets sènior.
6. JOAN FRANCESC ANTIC GABRIEL PARETS I MANS (1647): Antic Ferrer, pagès, i Eulària Mans, la mare dElisabet Mans.
7. ANNA MARIA MAGDALENA EULÀRIA PARETS I MANS (1650): Bartomeu Gual, fill de Bartomeu Gual, escudeller, i Anna Maria Ferrer, filla soltera dAntic Ferrer, pagès.
8. MARIANNA EULÀRIA ISABEL PARETS I VINYES (1653): Bonaventura Grosset, botiguer de teles, i Eulària Foixac, muller de Guillem Foixac, marxant.
9. JAUME MARIANO MIQUEL PARETS I VINYES (1656): Jaume Montfages (o Monfages), candeler de cera, i Maria Noguers, filla soltera de Jaume Noguers, assaonador.
10. RAFAEL FRANCESC JERÒNIM PARETS I VINYES (1658): Francesc Micó, notari reial, i Jerònima Lacavalleria, muller dAntoni Lacavalleria, impressor de Barcelona.
11. MARIA COLOMA TERESA PARETS I VINYES (1659): Ramon Pintor, assaonador, i Maria Badia, muller de Jerònim Badia, paraire.
Entre les característiques compartides per aquest grup de padrins hi havia, en primer lloc, els lligams familiars. Set dels vint-i-dos padrins estaven emparentats amb Parets duna manera o altra. Dels quatre homes, un era el seu sogre (Joan Mans), un altre li era cunyat (Antic Ferrer), el tercer era fill dun seu cunyat (Bartomeu Gual) i el darrer era parent (potser un germà?) de la tercera sogra de lassaonador. De les dones, les tres de la família eren la seva mare, Caterina, la seva segona sogra, Eulària Mans, i la filla dun cunyat (Anna Maria Ferrer).
La majoria dels padrins, però, no semblen emparentats de cap manera amb lassaonador. De fet, cal fer notar que els familiars no apareixen com a padrins fins al naixement del cinquè fill de Parets, Joan, lany 1644. Els padrins del primer fill foren Rafael Riera, el notari que, com ja hem vist, sencarregà de redactar els primers capítols matrimonials de Parets i que, a més, actuà com a marmessor de la seva primera muller, Maria Roure, juntament amb lantiga mestressa de la noia, la vídua Eulària Corbera. Els següents dos tàndems de padrins incloïen persones dun rang social força elevat. Els padrins de Ferran i Josepó foren un noble (Fiveller provenia, efectivament, duna distingida família de laristocràcia barcelonina), un cavaller i les mullers dun ciutadà honrat i dun mercader. El naixement de Joan, el 1643, significà la tornada a persones de menys renom i que, no pas per casualitat, havien travat relació amb la família de Parets amb anterioritat. El padrí de Joan, Joan Ponç, havia actuat ja com a testimoni tant en el testament de Miquel Parets sènior, lany 1631, com en els capítols matrimonials del jove Parets i Elisabet Mans, el 1637. La padrina, Margarida Viladoms, era sens dubte parenta de Pere Joan Viladoms, rector de Granollers, un altre dels testimonis matrimonials de lany 1637 (era potser un nebot del pare della, un pagès del mateix nom). Els tres bateigs següents foren apadrinats per membres de la família exclusivament, fins al 1653, en què la comesa fou compartida per un parent de la tercera sogra de Parets, Bonaventura Grosset, i la dona dun dels seus socis mercantils. El trio final de parelles de padrins sembla haver estat reclutat entre amics i companys de condició social similar o no gaire més elevada: un pròsper candeler de cera, un notari i un assaonador, juntament amb les mullers dun conegut impressor i dun paraire i la filla dun assaonador.
En general, els membres daquest grup de padrins provenien dun medi força similar: el mateix de Parets o un de lleugerament superior en lescala social. El manteniment dun determinat estatus no implicava pas lendogàmia professional: entre els vint-i-dos padrins només hi havia un assaonador i la filla dun altre, encara que alguns dells tenien certament algun parent que treballava en el ram del cuiro. Encara més significatiu és el fet que en aquest grup de padrins no nhi hagi cap ni un que sigui dun nivell o graó més baix. Segons que sembla, a lhora de cercar padrins, aquests ciutadans barcelonins relativament benestants no compartien pas la predilecció per padrins camperols i de condició humil dun Montaigne i daltres personatges de lèpoca. Ara bé, el tret més àmpliament compartit pels padrins dels fills de Parets és que la majoria apareixen més duna vegada en la vida de Parets i de la seva família. Gairebé els únics noms que no hem pogut associar de cap manera amb lassaonador i el seu cercle damistats són els daquelles persones de renom reclutades tot just a linici de la carrera de Parets com a progenitor. De quina manera els va conèixer és encara un misteri.36 Per contra, quasi tots els altres casos es poden documentar en les situacions més variades: com a testimonis notarials, com a veïns o, fins i tot, com a fermancers. Aquest grau de solapament suggereix, doncs, que als ulls de Parets, i probablement de la majoria de barcelonins del període, lapadrinament era no tant una forma de crear noves aliances com de refermar aquelles que ja existien per altres vies.37
Que aquesta mena de lligams no es limitava als contactes encreuats que es creaven arran del matrimoni es veu clar en el cas de Jaume Montfages, padrí de Miquel, primer dels fills de Parets i Marianna Vinyes. Montfages (1615 - c. 1694) era un pròsper candeler de cera, un ofici que va heretar de la família de la seva mare.38 Ben relacionat amb els governants de la ciutat apareix als comptes municipals arran de nombroses compres de cera, obtingué alhora diferents càrrecs locals, com és ara el de palloler loficial municipal que tenia cura de les reserves urbanes de gra lany 1657. El 1654 va ser insaculat com a membre del Consell de Cent, i el 1677 va esdevenir conseller quint de la ciutat, el càrrec públic més elevat al qual podia aspirar per raó del seu estament.39 La seva trajectòria sencreua amb la de Parets i el seu cercle de parents i amics més duna vegada, com ara quan, juntament amb ladroguer Josep Vinyes, va actuar de fermancer o coavalador del mercader Jeroni Resplans en una demanda sense data i testimoniejada per Jacint Font, un jove assaonador.40 Vinyes era oncle de la tercera dona de Parets, Marianna, mentre que Font era membre duna família de mestres assaonadors que havia tingut tractes amb Parets pel fet de ser companys dofici. Però Montfages tenia encara lligams més directes amb el nostre cronista i la seva parentela. Anna, la dona de Montfages, havia estat casada anteriorment amb lassaonador Jaume Noguers (m. 1654), veí de Parets, i una filla o, per ser més precisos, una fillastra de Noguers, Maria, acompanyà Montfages en lapadrinament del Miquel Parets nascut lany 1656. A més a més, el 1664 va declarar com a testimoni a favor de Gabriel, el fill de Miquel Parets, quan aquest volgué ingressar al convent agustinià de Santa Mònica.41