Totes aquestes eren persones que Parets podia dir que coneixia. Però, per ser franc, també hauria de reconèixer que no en coneixia bé cap ni una. Tot i la limitada informació al nostre abast, sembla prou evident que cal destriar entre el radi dels seus contactes, prou gran, i làmbit, força més reduït, de les seves relacions efectives, és a dir, aquell grup de persones en qui podia confiar veritablement en cas de necessitat. Els membres més significats daquesta darrera categoria presenten més dun atribut alhora: eren parents, amics, veïns i/o companys dofici, membres del gremi i parroquians. Un tal grau de solapament és la segona característica de la xarxa social de Parets. La gran extensió que assoleix gràcies a les seves prolongacions externes, amb un ventall interestamental no pas menys sorprenent, contrasta amb el caràcter més aviat compacte del seu cercle més íntim. Així, doncs, quan lassaonador volia mobilitzar amics i coneguts perquè li fessin costat en les vicissituds de la vida o de la feina, podia aprofitar tant lamplària com la intensitat dels contactes que havia travat.
A primer cop dull, la multiplicació de papers i funcions dins de la xarxa suggereix la idea dun grau notable de cohesió i solidesa. Tanmateix, tal com demostra la peripècia del cercle familiar més immediat de lassaonador, el seu nucli era prou inestable, i ben lluny duna consolidació definitiva. Lextinció del llinatge patrilineal arran de la mort de Parets, i el perceptible empobriment i isolament de la seva mare quan va morir, deu anys després, constitueixen probablement la desfeta de totes les expectatives personals i familiars del nostre cronista. Ara bé, fóra un error confondre el col·lapse de les aspiracions més àmplies o intrageneracionals de la família amb una resposta fallida de la xarxa de relacions travada per la seva figura central al llarg de tota una vida. De fet, fins i tot en el pitjor moment de la trajectòria familiar lepidèmia de pesta de 1651, que va matar la muller de Parets i tots els seus fills llevat dun, si lassaonador i un seu fill aconseguiren de sobreviure va ser gràcies a lajuda que reberen dun cunyat de la ruralia. En els moments de màxima necessitat, doncs, la xarxa va aguantar. Es tracta, si es vol, duna victòria pírrica, però significativa. I que ajuda a entendre per què la sociabilitat i els tractes que la sustentaven eren tan importants als ulls de Parets, com fa pensar una curiosa observació de la seva crònica, on escriu que una de les penalitats més grans que comportava la pesta era la pèrdua obligada de «tota la conversasió dels amichs ni parens» (II, 45r).
Tanmateix, pel que fa a la seva condició no gens freqüent, daltra banda dautor dextracció menestral, allò que cal subratllar és el fet que aquesta xarxa de relacions personals ens porta una i altra vegada al món de la paraula escrita. La forta imbricació entre els contactes socials establerts per Parets i el domini de les capacitats de llegir i escriure resulta prou interessant, i mereix una anàlisi particular.
Parets esmenta directament les seves lectures una sola vegada. En començar la seva narració sobre lepidèmia de 1651, comenta:
Diu lo doctor Rosell [] en lo últim de son llibre, que compongué de laltra vegada que y agué pesta en Barselona, que no y ha millor remey per a la pesta, a ontsevulla que sia, que fugir dels primés y anar ben lluny, y tornar dels darrés, fins que lo mal aja tems que no sen parla; y de aquex modo escaparan de dit mal []. (II, 45r)107
Que lúnic llibre esmentat pel nom de lautor al llarg de la crònica de lassaonador hagi estat un tractat de pesta potser no hauria de sobtar-nos, almenys un cop sabut linterès que els lectors de lèpoca moderna mostraven envers els textos mèdics en llengua vernacla, sobretot en temps de contagi.108 Però el manuscrit de Parets no presenta pas, certament, la riquesa de referències culturals de molts altres textos autobiogràfics populars, on les lectures dels seus autors són prou invocades i degudament ressenyades.109
I, tanmateix, el nostre assaonador era un lector àvid. La propensió a incorporar textos daltri a la seva crònica un costum que acabarà tenint una gran repercussió en la seva manera descriure, tal com pot comprovar ben aviat qualsevol lector del text nés una prova fefaent. Tot i els reiterats testimonis de la seva activitat com a consumidor i reciclador de les paraules de tercers, no sabem gairebé res sobre com i per què va adquirir les habilitats de llegir i escriure. El fet que no hagi arribat fins a nosaltres linventari post mortem del seu pare fa impossible de conèixer alguns dels llibres que podia tenir al seu abast quan es va fer gran. Altrament, a linventari particular de Parets lúnica menció de textos escrits parla dun feix de «papers diversos» desats en una arquimesa de la seva cambra; hom no va consignar-hi, doncs, cap llibre ni cap estri descriure.110 Qualsevol altra al·lusió a la lectura i lescriptura es redueix a un sol passatge de la crònica: aquell en què sexplica la mort, lany 1651, del seu fill predilecte, Josepó, remarcant la seva inclinació a la lectura (I, 141v [140v]).
El poc que sabem sobre leducació de Parets, i la seva relació en general amb la paraula escrita, contrasta amb la informació disponible dins els cercles en què va créixer: si en el primer cas gairebé no hi ha documentació directa, tenim, per contra, un bon gruix de dades sobre la pràctica de llegir i escriure dins el seu medi social i familiar. Els contactes de Parets amb el món de lescriptura es troben àmpliament testimoniats en els cercles més propers, fins al punt que pot semblar emblemàtic el fet que, quan un veí de Parets, el sabater Josep Torner, va ser retratat oficialment arran de la seva designació com a conseller menestral de la ciutat a la dècada de 1670, hom el va pintar elegantment plantat davant duna taula proveïda de ploma i tinter, tot sostenint una nota a la mà dreta.111
No pas menys evidents són les relacions del cronista amb algunes persones estretament vinculades a la impremta i els llibres. Alguns daquests contactes eren, certament, prou indirectes. És el cas, per exemple, dels vincles amb el llibreter Joan Simon, sogre del metge Joan Martí, el qual havia actuat com a testimoni en el testament de la primera muller de Parets lany 1636. De manera semblant, Francesc Castells, un jove llibreter que havia testimoniat en un contracte daprenentatge signat per Parets lany 1641, també es creuava ocasionalment en la vida de lassaonador. Una presència més assídua era la del botiguer de teles Bonaventura Grosset, padrí de la primera filla de Parets i la seva tercera muller, Marianna Vinyes; el seu pare, Noè Grosset, havia estat botiguer de teles i impressor.112 I el notari reial Francesc Micó, padrí dun dels fills de Parets, era fill del llibreter Jaume Micó.113
El contacte més destacat del nostre assaonador amb el món dels llibres era sens dubte limpressor Antoni Lacavalleria, la muller del qual, Jerònima, com ja hem assenyalat, era padrina dun dels fills de Parets. Antoni, al seu torn, era fill de Pere Lacavalleria (n. c. 1607), un important estampador barceloní dorigen francès.114 Hereu de lobrador familiar del carrer de la Llibreteria, Antoni va publicar el seu primer llibre lany 1646, no gaire després de la mort del seu pare.115 Les obres editades posteriorment inclouen un conegut diccionari català-llatí (1696), elaborat pel seu germà Joan, doctor en drets; diversos tractats gramaticals dErasme, i una edició (1706) de les Tristes dOvidi.116 Antoni també es va especialitzar en la literatura mariana, amb una lloa a la Mare de Déu de Núria (1666) de Francesc Marès, i un bon nombre de goigs. Curiosament, un dels darrers textos daquesta mena, un Plant a la Verge Maria publicat el 1683, va anar a parar a les mans dAntoni Bastero, el canonge i filòleg que posseïa una de les primeres traduccions castellanes de la crònica de Parets.117 Alhora, lobrador familiar va ser un prolífic expedidor de literatura política. A la dècada de 1640, enmig de la guerra dels Segadors, el negoci dels Lacavalleria va prosperar força treballant per a les autoritats locals, cosa que incloïa la publicació de relacions de cerimònies oficials, dedictes virregnals, de gasetes de guerra i altres coses per lestil. Que aquesta impremta pugui haver estat per a Parets una important font de notícies i informacions sobre la política i els esdeveniments bèl·lics del període el tema central de la seva crònica, com es veurà de seguida és una possibilitat que no es pot descartar.118