Pere el Cerimoniós
Aquesta edició ha rebut un ajut de:
TAST DE CLÀSSICS, 16
Primera edició: juliol de 2019
© de ladaptació i de la introducció,
Raül Garrigasait, 2019
Reservats tots els drets daquesta edició:
EDITORIAL BARCINO, SA
Via Augusta, 252-260, 5è. 08017 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Edició núm. 859
Edició i revisió de loriginal: Raquel Parera
Correcció de proves: Natàlia Cerezo
Preimpressió: Tono Cristòfol
www.tonocristofol.myportfolio.com
Dipòsit legal: B. 16069-2019
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
LA GUERRA CONTRA EL REI DE CASTELLA (1356-1366)
Preàmbul
Els desencadenants de la guerra amb el rei de Castella
Els preparatius de la guerra
Història abreujada dEnric de Trastàmara
La mediació papal i linici de les hostilitats
La treva negociada pel legat papal
Arribada de linfant Ferran, germanastre del rei
Cerca de finançament i continuació de les hostilitats
La ruptura de la treva
Incursió del Cerimoniós a Castella i batalla naval de Barcelona
Desplaçament de la guerra a Mallorca
Convocatòria de corts catalanes
Continuació de les hostilitats a Aragó i signatura de la pau
Arribada de tropes franceses de mercenaris
Desplaçaments de la família reial per fugir de la pesta
Ruptura de la pau i convocatòria de corts generals
Desplaçament de la guerra al regne de València
Empresonament i mort de linfant Ferran
Trobada amb el rei de Navarra i traïció de Bernat de Cabrera
El setge de la ciutat de València
Continuació de la guerra al regne de València
La condemna de Bernat de Cabrera
Els moviments de tropes al voltant dOriola
Nova convocatòria de corts catalanes
Recuperació de diversos llocs del regne de València
La vinguda de les grans companyies de França
Recuperació de les terres de Pere el Cerimoniós
Lascens dEnric de Trastàmara al tron de Castella
El matrimoni de la infanta Elionor
Conclusió
ARBRE GENEALÒGIC DE LES DINASTIES DE CASTELLA-LLEÓ I DE CATALUNYA-ARAGÓ
INTRODUCCIÓ
La Crònica del rei Pere el Cerimoniós és la quarta i última de les grans cròniques catalanes medievals. Com la de Jaume el Conqueridor, redactada uns cent anys abans, és escrita en una primera persona on es fonen les figures del monarca, el narrador i el protagonista. Des daquest punt de vista, com a llibre on es plasma la personalitat dun actor històric de primera magnitud, constitueix una obra única en lEuropa occidental del segle xiv. Les lluites de poder, les ànsies de legitimar-se amb paraules, la violència i les lleis de lhonor i lart de lengany: tot shi explica amb una cruesa sofisticada que impressiona.
El cos del llibre consta de sis capítols. Comença amb uns quants episodis de la vida dAlfons III, el pare del Cerimoniós, i continua amb la narració de laccés de Pere al poder lany 1336. Tot seguit tracta extensament de la reintegració a la Corona dAragó per mitjà del dret, lastúcia i la força del regne de Mallorques i els comtats de Rosselló i Cerdanya, que el testament de Jaume I havia adjudicat a una altra branca del Casal de Barcelona. Després sexpliquen les revoltes que van esclatar a Aragó i al regne de València quan Pere va voler reconèixer com a hereva del tron la seva filla Constança, frustrant les esperances de linfant Jaume, el germà petit del rei. A continuació venen laliança amb els venecians per combatre els genovesos i lexpedició a Sardenya per sufocar-hi una altra revolta. Lúltim capítol exposa la guerra amb Pere el Cruel de Castella, llarga i plena de giragonses. En conjunt la Crònica abraça un període que va aproximadament del 1319 al 1375.
Així, es pot afirmar que el llibre gira al voltant de tres grans temes. El primer és la lluita del Cerimoniós per fer prevaldre lautoritat reial a les seves terres: el sobirà senfronta a les ambicions dels seus germanastres especialment de linfant Ferran, el més gran, i a nobles, ciutats i viles que lluiten per preservar i ampliar els seus espais de poder o de llibertat, mentre que alguns consellers del rei defensen una visió de la monarquia que ja anuncia labsolutisme que ha de venir. El segon tema és la voluntat dafermar la presència catalana a la Mediterrània: el Cerimoniós sapodera de Mallorca, es confedera amb els venecians, salia amb els grecs, consolida el domini sobre lilla de Sardenya. El tercer tema és lamenaça que representa el veïnatge del regne de Castella, és a dir la vella i novíssima qüestió de lhegemonia peninsular.
Per comprendre don surt la Crònica va bé tenir al cap alguns aspectes de la personalitat del rei Pere. Gran orador, interessat en lastronomia i el dret, el monarca va compondre versos i va promoure traduccions i obres originals, va impulsar la redacció de la versió definitiva del Llibre del Consolat de Mar, el codi legal marítim català, i també les Ordinacions de la Casa i Cort, unes disposicions àuliques que van contribuir a formar un cos de funcionaris competents. En aquests cercles funcionarials es va forjar un nou estil de prosa cancelleresca que va impregnar la literatura catalana de lèpoca, dins i fora de la cort.
Però, per sobre de tot, al rei Pere li interessaven la història, la memòria i lús polític que sen pogués fer. Ell, que llegia les cròniques dels seus predecessors i dels regnes veïns, va fer instal·lar al palau reial divuit estàtues dalabastre que representaven els seus avantpassats del Casal del Barcelona; dret a la vora de les escultures, el monarca es mostrava com la viva continuació duna tradició que el legitimava i li donava autoritat. Una de les seves iniciatives amb una repercussió històrica més profunda va ser lorganització rigorosa de larxiu reial. El Cerimoniós fins i tot es preocupava perquè shi emprés un tipus de paper que resistís bé el pas del temps. Els arxivers no solament havien de conservar els documents del passat, sinó també facilitar-ne al rei perquè en pogués treure partit políticament. A Pere li agradava fer referència a la història de la casa reial en els seus parlaments i també shi inspirava a lhora demprendre accions. Passats els seixanta anys, va encarregar a labat de Poblet que construís al monestir una biblioteca per conservar-hi tots els seus llibres. Ledifici havia de ser de pedra tallada, «que fos honor de Déu e nostra», i el monarca volia que «ab bones letres e grosses» shi llegís: «Aquesta és la llibreria del rei En Pere III». El sobirà tenia una aguda consciència de la imatge que volia deixar a les generacions futures.