I una altra: la globalització representa la fi dels estats nació... o tot el contrari? Es parla de la incapacitat dels estats per afrontar el conjunt dels reptes del món contemporani. Tanmateix, lluny dobservar un declivi del nombre destats, veiem el contrari: el nombre sincrementa (Unió Europea, 2013). Una ràpida mirada a lassemblea de les Nacions Unides o al mapa europeu davui, comparat amb el de fa vint anys, ens permet copsar aquest increment. Però també observem els esforços per crear ens supraestatals com la Unió Europea; la creixent cessió de sobirania, a vegades voluntària, a vegades forçada, cap a organismes internacionals. No és tot plegat també fruit de la globalització? En quin paper queden, doncs, els estats? Més nombrosos i més dèbils? O més nombrosos, però més diferents en termes de poder efectiu entre uns i altres, segons la dimensió demogràfica, la capacitat econòmica, els recursos naturals, etc.? Dit això: quin és el futur dels estats nació en un món globalitzat?
2.3 Tendències
A partir de lexposició de lanterior llista de debats, ja estem en condicions de confrontar-nos amb una definició prou popular de la globalització, promoguda per un dels seus principals promotors, el periodista Thomas Friedman. Segons Friedman (1999), la globalització és la «integració inexorable dels mercats, els estats nació i les tecnologies en un grau mai vist fins ara, duna manera que està permetent als individus, a les corporacions i als estats arribar a tothom, més lluny, duna manera més ràpida, més profunda i més barata que mai». Mahajan (2006) ens fa baixar un nivell més i ens indica les característiques socioeconòmiques daquesta globalització:
Comerç internacional, que augmenta a un ritme més ràpid que el creixement de leconomia mundial.
Flux internacional de capitals, que augmenta, inclosa la inversió estrangera directa, a un ritme superior al del comerç mundial.
Importància creixent de les corporacions multinacionals en leconomia mundial.
Cessió de sobirania a organitzacions internacionals i en virtut dacords internacionals.
Increment del flux transfronterer de dades, mitjançant tecnologies com Internet, la comunicació per satèl·lit, etc.
Migració creixent, amb un nombre de viatges i un turisme internacional igualment a lalça.
Creixement del terrorisme internacional arreu del món.
Difusió de la multiculturalitat i més exposició individual a la diversitat cultural.(2)
Creixent intercanvi cultural internacional a través de grans corporacions globals que arriben via Hollywood, Bollywood o lonada coreana (Hayllu).
2.4 Podem mesurar-la? Magnituds explicatives
Diferents acadèmics i centres de recerca han intentat delimitar i mesurar levolució daquesta globalització aplicada sobre els països a partir de variables com ara el grau de connectivitat global o la integració i la interdependència en els àmbits econòmic, social, tecnològic, cultural, polític i ecològic. Així, el rànquing del think tank suís KOF (Dreher, 2010) situa als primers llocs Àustria, els Països Baixos, Suïssa, Suècia, Dinamarca, el Canadà, Portugal, Finlàndia i Hongria. Tots són països europeus menys un, que és americà. El mateix índex per a lany 2013 situa Bèlgica en primera posició i Singapur en la cinquena, mentre que Canadà desapareix del top ten.
La llista dA. T. Kearney i Foreign Policy (2009), en canvi, situa als deu primers llocs Singapur, Suïssa, els Estats Units, Irlanda, Dinamarca, el Canadà, els Països Baixos, Austràlia, Àustria i Suècia. Tots són països occidentals, excepte lasiàtic Singapur. Lús de variables diferents, òbvia-ment, dóna resultats diferents. En qualsevol cas, és interessant observar com països que considerem a lull de lhuracà de la globalització, com la Xina o lÍndia, hi apareixen només a les posicions 63 i 51 o 11 i 61, respectivament. La dinàmica i exportadora Corea del Sud només ocupa la posició 57 i 29, respectivament, en els dos índexs.
La selecció de les variables i, sobretot, la seva ponderació en el resultat final, concentren, òbviament, el debat sobre la metodologia emprada en aquesta mena díndexs. Per què apareixen aquestes variables i no unes altres? Per què cal atorgar aquest pes a uns indicadors i no pas a uns altres? La tria mostra, sens dubte, preferències i intencions, a banda de donar-nos pistes sobre el biaix ideològic de lautor: defensa la globalització econòmica o prioritza la cultural? Entén la regulació sobre la globalització com un fenomen positiu, com un avenç, o com un factor pertorbador? Malgrat tot, aquests índexs ens serveixen per veure com, sobretot des duna de les disciplines capdavanteres en lanàlisi de la globalització, leconomia, sintenta mesurar aquest fenomen tan multiforme i complex.
Si prenem com a exemple la metodologia de líndex de KOF (Dreher et al., 2008), veurem que consta de tres grans components que tenen pesos relatius similars, però que són si més no curiosos.
A. Globalització econòmica [36 %]
i) Fluxos reals (50 %)
Comerç (percentatge del PIB) (21 %)
Inversió estrangera directa, accions (percentatge del PIB) (28 %)
Inversió en cartera (percentatge del PIB) (24 %)
Pagaments de salaris a estrangers (percentatge del PIB) (27 %)
ii) Restriccions (50 %)
Barreres ocultes a la importació (24 %)
Mitjana del tipus de dret (27 %)
Impostos sobre el comerç internacional (percentatge dels ingressos corrents) (26 %)
Restriccions del compte de capital (23 %)
B. Globalització social [37 %]
i) Dades de contacte personal (34 %)
Trànsit de trucades telefòniques (25 %)
Transferències (percentatge del PIB) (3 %)
Turisme internacional (26 %)
Població estrangera (percentatge de la població total) (21 %)
Cartes internacionals (per càpita) (24 %)
ii) Dades sobre els fluxos dinformació (35 %)
Usuaris dInternet (per cada 1.000 persones) (33 %)
Televisió (per 1.000 persones) (36 %)
Comerç de premsa (percentatge del PIB) (31 %)
iii) Dades sobre proximitat cultural (31 %)
Nombre de restaurants McDonalds (per càpita) (45 %)
Nombre destabliments Ikea (per càpita) (45 %)
Comerç de llibres (percentatge del PIB) (10 %)
C. Globalització política [26%]
Ambaixades en països (25 %)
Pertinença a organitzacions internacionals (28 %)
Participació en missions del Consell de Seguretat de lONU (22 %)
Tractats internacionals (26 %)
Larbitrarietat de les magnituds, el seu biaix occidental, la seva provisionalitat temporal i la seva aportació numèrica al pes global de lindicador converteixen aquesta mena díndexs en una curiositat històrica i fan pensar en la possibilitat de comparar, en el temps i més enllà de les diferències culturals, unes variables connotades que, sens dubte, acabaran resultant irrellevants des duna perspectiva històrica. Per posar-ne uns exemples: per què una variable central daquest indicador és el nombre destabliments Ikea i no pas els de la nord-americana Walmart o la coreana Hyundai? Per què és rellevant el comerç de premsa i no pas la consulta de premsa per Internet? O per què la premsa del propi país ha de tenir el mateix pes si parlem de globalització que la internacional? Per què importa el nombre de televisors i no pas el de smartphones o tauletes? Parlar encara avui del volum de correu postal o del comerç de llibres físics com a magnituds explicatives sona anacrònic.