Cicle de Nadal
El calendari dAdvent
Amb el temps dAdvent comença el cicle festiu de Nadal. LAdvent, que pot durar de vint-i-un fins a vint-i-vuit dies, el conformen estrictament les setmanes senceres dels quatre diumenges abans de Nadal. Advent significa arribada: en concret lAdvent cristià es relaciona amb larribada del Nadal, el naixement del Nen Jesús. Per seguir el compte de les setmanes dAdvent era costum confeccionar un calendari, a lestil del de la Vella Quaresma, que incloïa des del primer dia dAdvent fins al darrer de Nadal. Aquest costum està molt estès als països del nord dEuropa i, sobretot, entre la canalla. Cada dia els nens han de destapar una casella del calendari, que conté un dibuix del cicle nadalenc o dun altre motiu tradicional. En els calendaris més luxosos, dins les caselles shi amaga una llaminadura, generalment un bombó de xocolata. Aquí farem coincidir el primer dia dAdvent amb el calendari del 2013, any de la redacció del llibre.
Primera setmana dAdvent
1 Eloi
Eloi de Noyon, alt funcionari a la cort merovíngia, fou un reconegut orfebre. Moltes de les obres que tradicionalment se li atribueixen van desaparèixer amb la Revolució Francesa. És el patró dels oficis relacionats amb els metalls, des dels orfebres fins als ferrers i ferradors de cavalls, i, per extensió, també dels traginers. La seva festa, com que sel relaciona amb els cavalls, actualment es combina amb la de sant Antoni. La Festa dels Elois de Berga i la de Campdevànol, antigament dedicada al gremi de traginers de muntanya, avui la celebren els uns al juny i els altres al maig. El gremi dargenters de Barcelona ha volgut actualitzar la festa amb la creació del Premi Enjoiat, de lassociació dorfebres del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que celebren el dia del sant, l1 de desembre.
Espinelves. Fira de lAvet
Larbre de Nadal, ja sigui un avet o una branca de pi, sha guanyat un racó en la gran majoria de cases catalanes, en moltes delles sense haver desplaçat totalment el pessebre, en daltres substituint-lo. En efecte, en les cases on ja no hi ha canalla, el pessebre ja no té enginyers que plantin cases, portals, camins i ponts de joguina. Això passa sobretot si no hi ha nens ni avis, i cada cop són majoria les cases on els avis només apareixen molt de tant en tant. Per satisfer aquesta nova necessitat sumptuària, i de passada protegir les boscúries de pins periurbans, a partir de principi de desembre, Espinelves, en ple Montseny, celebra la Fira de lAvet. Respirar, encara que sigui per un dia, laire i el pintoresquisme daquesta petita vila és un goig per a la vista i lànima.
6 Nicolau
El bisbetó de Montserrat
Sant Nicolau és el mateix que Santa Claus i el Pare Noël. És un personatge mitològic, present en molts països, relacionat amb el Nadal. Segons la llegenda catòlica, el personatge prové de la vida de sant Nicolau, bisbe de Mira, a lactual Turquia. La llegenda conta que un dia Nicolau parà en un hostal. Lamo de lhostal, una mena dogre, el dia abans havia matat tres nens i els tenia macerant-se en una olla amb la intenció de servir-los després als viatgers. Nicolau tornà la vida als nens i castigà labominable hostaler. De resultes daquest miracle, Nicolau, o Claus, esdevingué patró de la canalla. En la cultura catalana, aquest dia els nens el celebraven com el del seu patró fent captes per les cases recollint xavalla i llaminadures. Pels volts del dia 6, al monestir de Montserrat, tot celebrant una antiga tradició de les catedrals medievals, shi consagra un bisbetó, que és escollit entre els escolans. Lescollit és revestit amb labillament de bisbe, i sefectua tot un cerimonial al voltant de la seva figura. Aquesta festa, fins fa poc temps, tenia un caràcter privat, però duns anys ençà és oberta als familiars i a alguns mitjans de comunicació. A Amsterdam, Sant Nicolau és la festa principal de Nadal. A mitjan novembre es passeja per la ciutat dalt dun blanc cavall i lacompanyen els zwarte Pieten, els Peres Negres, que reparteixen joguines i llaminadures a la canalla.
Segona setmana dAdvent
8 Pura (La Puríssima)
Aquest era el dia que començava la Fira de Santa Llúcia a Barcelona. Actualment, però, ja sobre a final de novembre. Les parades de la fira tenen com a nucli principal les figuretes i altres objectes i rampoines que es fan cabre en el paisatge pessebrístic: casetes, estrelles, cels, ponts, arbres, pous, poblets, etc. Per extensió, al voltant hi han proliferat les barraques amb tota mena de guarniments de Nadal: branques de pi, papers de colors, tions, llumets de colors i tot de coses que recorden lhivern, la natura i lalegria. Des de fa anys, però, atès que aquesta celebració encén la febre del regal, al voltant del Pla de la Seu i lavinguda de la Catedral, hom hi pot trobar des de mitjons de llana fins a agulles per als cabells i collarets per al gos. Tot shi val, a lhora de regalar. Arran del seu èxit, moltes altres poblacions del Principat instal·len aquests dies la seva fira local de Santa Llúcia amb guarniments nadalencs i regals per a locasió.
13 Llúcia
Llúcia, la il·luminada. SantaLlúcia, la bisbal; dotze dies per Nadal
Aquest dia a Barcelona era costum, i encara ho és ara, visitar les oques del claustre de la catedral. La llegenda conta que aquests animals van avisar Llúcia que lanaven a empresonar. Doques, nhi ha dhaver tretze, que representen els anys que tenia Llúcia quan va ser martiritzada.
A lhivern el pas del temps es fa present per les poques hores de llum. A partir de la tardor els dies sescurcen i les nits sallarguen, fins que arriba el 22 de desembre. Quan a les cases encara no hi havia llum elèctrica, les nits eren llargues i els dies durs; els homes comptaven el pas de les hores amb lesperança que el dia es fes més llarg i la nit sescurcés. Per expressar aquest seu desig, compongueren uns auguris màgics que havien de servir per a aquest propòsit. Aquesta mena de conjurs, en forma dadagi, comencen sempre amb lexpressió «Per (tal festivitat)», i diuen: «Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Ninou [Cap dAny], un pas de bou; per Sant Antoni, un pas de dimoni»; fins a arribar al dia de la Candelera, en què es diu: «per la Candelera, el sol ja corre per la carretera».
Lescudella de Gelida
Cap a la dècada dels quaranta, a Gelida es restaurà el costum de cuinar una gran escudella a la plaça de lEsglésia que se servia gratuïtament a tothom que shi acostava. Shi arrimaven sobretot les persones necessitades i, com ja sabem, cap als anys quaranta les persones necessitades eren moltes. Actualment, lescudella de Gelida ha perdut el component dassistència pública i sha convertit en un gran acte festiu que atreu una gernació, sobretot provinent del Penedès, la comarca on se situa la vila.