[8.] Lo descubrir-se la trassió que y avia en Barselona; y de alguns que·n sentensiaren
Abans de posar-me ab los de la trasió descuberta de Barselona, serà bé dir de alguns altros que foren sentensiats abans per mal afectes a la pàtria. Y axí, entre Tots Sans ho abans de Tots Sans, que encara sa alteza no era tornat de la campanya del rendiment de Balaguer, sentensiaren a penyar1 a Agustí Llanusa, fill de Barselona; y era sebater, que avia tingut botiga als Escudellés, y era casat, y era estat sargento del batalló ho de les companyes que la Siutat avia fetes per campanya; y un dia, per ses brivoneries ho per ses arrogànties que era homo molt altiu, va llogar una mula en Barcelona y sen passà als enemichs de Tarragona, y de allí sen passà a Lleyda y prengué les armes quantra Catalunya; y tenint los nostros lo siti en Balaguer, lo prengueren, des de Fraga a Lleyda, que acompanyave un comboy, y lo aportaren en Barcelona; y sempre digué que ell no conexia altro rey sinó lo de Castella, y que per ell volia morir. Y axí, fou condemnat per lo asesor de la capitaneria, y fou aportat a la forca des de la Drasana, a ont acudí gran concurs de gent perquè era omo molt conegut de tota Barselona.2
Aprés dell, donaren garrot, a la plaça dels Traÿdors,3 a un cardador de assí, perquè aportave cartes de Lleyda y Balaguer así en Barselona, a alguns brivons mal intensionats; y axí, aquest fou condemnat per lo juý de proms y lo tragueren de la presó.
En éser tornat sa alteza del rendiment de Balaguer, féu donar garrot a un miser de Lleyda que·s deya misser Parallàs,4 lo qual, en lo siti de Balagué,5 si trobave dins dita plaça y féu molts mals offisis y moltes crueltats quantra los naturals de dita vila, que·s foren rendits alguns dies abans sinó per ell; y axí, en éser rendida, va fugir de dintre, y lo virey donà orde en fer-lo sercar, que ja·n tenia notísia dels mals offisis que avia fets. Y axí, lo prengueren que se nanave devés Aragó, y fou aportat en Barselona; y, en ser arribat sa alteza, fou condemnat a donar un garrot en la plaça dels Traÿdors; y se li fou donada terra, y als demun dits tanbé.
Aprés, féu donar garrot a dos cavallés molt galans, jóvens; la hu se deya don Juseph Torres,6 de Balaguer, y laltro se deya don Ramon Quexàs, de Puigserdà o de lEmpurdà.7 Y aquexos, per éser estats soldats del batalló y éser-sen passats a lenemich, y aver preses les armes quantre la pàtria. Y sels fou donat garrot a la plaça dels Traÿdós.8
Als 22 de janer 1646, se donà garrot, a la plaça dels Traÿdós, a don Diego Areny,9 lo qual tenia molt bons parens en Barselona, y era estat sargento major del batalló, y un dia, per serta malísia, sen passà als enemichs y prengué les armes quantre nosaltros; y lo prengueren y fou donat garrot; y era un galant jove.
Ara anem als cabos que sentensiaren de la trasió que sera ordenada en Barcelona als 15 de agost 1645, la qual està escrita atràs, en lo primer capítol del present llibre. Y se descubrí de aquesta manera: com ab una cosa secreta y ha de caber molta gent, és molt fàsil de descubrir-se, major en una cosa de tanta importànsia com era aquesta, que hi cabia molta gent y de molt granada; y com veien que lo virey feya tanta justítia y que castigave tan rigurosament als mal efectes y als traÿdós, y com hi cabia tanta gent, la hu no estave segur de laltre, y tenien por de éser descuberts y castigats. Y axí, lo primer que se asegurà de aquest cas fou don Jayme Magarola,10 lo qual se descubrí a don Feliph Capons,11 jutje del reyal consell, y los dos se nanaren a sa alteza, y allí, molt secretament, denunsià tot lo cas y descubrí moltes presones. Y de prompte prengueren a misser Amigant,12 y a misser Juseph Farrer,13 y a Honofre Aquiles,14 mercader, y lo batlle de Mataró, que estave arastat en Barcelona per altres coses, que·s deya T. Fornells.15 Y també volgueren pendre a misser Miquel Serra, notari de Barselona, que també era dels prinsipals, y los escapà y no·s trobà més. Lo dit Nofre Aquiles també era fugit, però no pogué exir de Barcelona perquè de prompte lo virey manà als senyós consellés que posasen molt bones guardes als portals, de gent de les comfraries y de Consell de Sent, per a que no dexasen exir ningú dels suspitosos, los quals ja se sabia qui eren; y féu fer molt bones crides, molt riguroses, a pena de la vida qui·ls donaria favor ni ajuda, ni qui no·ls descubriria; y aprés, fent crides donant premis de dinés y òmens fora de mal a qui·ls descubriria; y axí, ab aquexa diligèntia, totom estave sercant. Y trobaren, y fou descubert, lo dit Nofre Aquiles, que era al monestir del Carme; y tenia espia molt bona, y en saber-o lo virey, ell matex en persona [5v] se posà a la carroça ab sa guarda y un alguasil, sens saber a ont anave, a las nou hores de la matinada, acompanyat de la espia que sabia molt bé a ont estave amagat, se nanà a dit monestí del Carme; y lo matex virey lo prengué, que estave detràs lo altar major, que, sinó que le y saberen, ningú le y aguera anat a sercar.16 Y axí, lo virey lo féu posar a un cotxo, y lo virey se nanà primer a palàtio, y aprés hi aportaren dit Nofre Aquiles; y era un omo que tractave molt familiarment ab lo virey y ab los fransesos més granats, que era homo molt negosiant y demostrave, en lo exterior, tenir gran zel a la pàtria, y tenia la trasió en lo cos. Y estimà molt lo virey aver-lo pres, per éser-li amic y anar-li ab tanta trasió. Y tots los que prenían per aquex efecte los aportaven a palàtio, dividits, cada hu en son aposento y lo virey los feya lo gasto, y tenint-hi sempre guardes de vista, pena de la vida, que no·ls dexasen parlar ab ningú; y ho castigà de tal manera, que a un soldat de sa guarda que tenia en guarda lo batlle de Mataró, perquè ho fos per amistat ho per interès, que li aportà un tinter y ploma y paper per escríurer a sa muller ho en altra presona, vingut a orelles de sa alteza y averiguat lo cas, de prompte lo féu aportar a penjar a les forques, sens poder-i aver remisió ninguna; y axí, ningú no si burlave.
Aquexos que tinch anomenats eren los prinsipals del cas y traçadós de la trasió, a bé que·n prengueren molts altros, los quals no reberen mort; y eren estats induïts per los dits cabos, a bé que no consentiren en la trasió, però, per saber-o y no aver-o descubert, ni agué de desterrats y altros en galera, com per avall se dirà.