Y axí, vista la ocasió de la vinguda de aquesta senyora en lo tems de Carnestoltes que lo dia que ella entrà era la vegília del Dijous Llarder, y desijant la Siutat fer-li totes les festes que se li porien fer per alegrar-la y demostrar-li lo amor li té la terra, y agrair-li la mersè nos fa en venir de tan lluny a onrrar aquesta terra, volgueren-li fer carnestoltes; però no fou possible poder rompre lo vot que la siutat tenia fet, per a que Nostro Señor no·ns pagàs: que si fins assí nos avia ajudat y era estat de nostra part, que, per aquex respecte, no·ns giràs la cara y no·ns sucseÿsen moltes altres desdiches.
Y axí determinà, la Siutat y savi Consell, de que se li fesen tres dias festes, de aquest modo: no que fos en nom de Carnestoltes ni que y pogués aver mascres, sinó que·s fesen alimàries tres dies, so és: dimecres, dijous y divendres; y la Siutat féu posar graelles y llanternes per tots los llochs a ont acostuma, y moltes cobles de música ab sos catafals.
Y axí se feren, que fou als 7 y 8, 9 de dit mes de fabrer 1646, a ont totom féu moltes alimàries y moltes ballades, ab grans festes y alegries y molt4 concurs de gent. Y lo segon dia de ditas festes, que fou lo dijous al vespre, se féu una cavalcada per siutat que era cosa de vèurer, ab gran cantitat de atxes y trompetes: anave-y lo floret de tans cabos fransesos y cabos de la cavalleria catalana que·s trobaven en Barcelona, y tota la nobleza de Barcelona vestits ab unes gales que may sera vist. Anaven-hi los senyós consellés y diputats, ab ses mases y insígnies; lo virey anave al mitx del conseller en cap y diputat eclesiàstich: lo conseller a la mà dreta y lo diputat a la esquerra; sa alteza aportave un vestit y capa que tot estave cubert de or, que no·s podia gaira divisar de quin color era; los demés consellés y diputats anaven detràs, agraduats ab lo nebot de sa alteza y compte Xabot y demés cabos fransesos, y ab tanta multitut de atxes que la nit parexia dia. Tras de aquesta cavalcada anave lo governador, don Juseph Margarit y Biure,5 ab lo marquès de La Trusa,6 que, com lo governador aportave dol fresch de sa muller, anave tot negre, y axí anave detràs de tots. De aquest modo seguiren tota Barselona fins que fou prop de mitjanit, estant tots los carrés llums y graelles; en particular, la Vedrieria7 se naportave la palma,8 que tota estave llànties y llums que parexia un foch.
Lo primer sarau que·s féu a sa alteza fou lo disapte vinent, ho lo divendres,9 a la Sala dels Reys de la Diputasió, a ont lavien adresada molt ricament de tapisaria, y molts salamons,10 que parexia que fos dia. Anaren-hi las damas de assí, tan ricament adreçades com se pot desijar y pensar. Y a les nou hores hi anaren lo virey y vireyna, cada hu de per si, ab ses guardas de carrabinés acostumades, ab moltes atxes. Y, en éser-hi ells, comensaren les danses, ab les músiques sordes y molt suaus, que parexia un paradís. Però fou tanta la gent que y acudí que agueren de tancar les portes, ab moltes guardes y molts quefers. Y axí, durà dit sarau fins que fou matinada; y aparagué molt bé a tots.
1. ginebre: «ginebra», confusió, desordre (DCVB, s. v., 2).
2. Sobre aquesta dimensió cívica i popular del carnestoltes barceloní, vegeu Mireia Campabadal, «El carnestoltes a la Barcelona de lEdat Moderna: cultura cívica, tradició literària i transgressió social», Barcelona. Quaderns dHistòria, 9 (2003), pp. 109-132.
3. Concretament, la decisió de llevar les carnestoltes i fer una processó anual per Santa Eulàlia es prengué el dimarts dia 8 de gener de 1641, quan Barcelona estava sota lamenaça de lexèrcit del marquès de Los Vélez. Vegeu MNA, vol. XII, p. 586.
4. molt: al ms. «molts»; corregim dacord amb el sentit.
5. Josep Margarit i de Biure (1602-1685), governador de Catalunya (1641-1659). Sobre aquest personatge clau de la Guerra dels Segadors, vegeu fonamentalment: Josep Pella i Forgas, Un català il·lustre: D. Joseph Margarit i Biure, Girona, Impremta Vicens Dorca, 1876; Félix Pasquier, «Don Joseph Margarit dAguilar: Gouverneur de Barcelone. Notice suivie de documents sur la guerre de Catalogne (1641-1659)», Bulletin philologique et historique (jusquà 1715) du Comité des travaux historiques et scientifiques (1923), pp. 223-348; així com lestudi, traducció i edició de la crònica de Margarit sobre la fase final de la Guerra dels Segadors, que recentment ha realitzat Pere Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep Margarit i de Biure, Sant Vicenç de Castellet, 2020. Específicament sobre la nissaga dels Margarit, vegeu Manel Güell, Els Margarit de Castell dEmpordà. Família, noblesa i patrimoni a lèpoca moderna, Barcelona, 2011.
6. Marquès de La Trousse, mariscal de camp francès.
7. Carrer de la Vidrieria, que uneix la plaça del Born amb la de les Olles.
8. palma: al ms. «palla»; corregim dacord amb el sentit.
9. Parets no és del tot precís. El sarau fou el dijous dia 8 de febrer. Els DGC (vol. VI, p. 126) concreten que «la festa començà entre les vuit y nou horas de la nit, y se acabà a la una».
10. salamons: «salomons», canelobres de molts braços, sense peu, penjats del sostre.
[7.] De la momaria1 y sarau que se li féu a Llotja
Abans que sa alteza no arribàs en Barselona, les damas y cavallés consertaren una bella festa per dita senyora, a ont avían de fer sarau y momaria y tornetx. Y per a dita festa, no trobaren lloch més al propòsit y més espayós que fou la Llotja dels mercadés, que és lloch prou ample y prou espayós. Y axí, uns quans d[i]es abans, hi treballaren molts dies en adressar dit puesto: primerament estaven, dites parets y columnas, tot cubert de draps de rras, del modo que solen adresar dit lloch lo dia de Nostra Senyora de Setembre, quant los mercadés fan la festa; y aprés, al capdemunt de dita estànsia, allà a ont se sol fer lo altar, aquí feren los estrados per sas altezas en un lloch alt de a ont se podia2 veure, de cap a cap, tota la sala, ab son doser; y des de allí fins en terra, una devallada de pots,3 totes cubertes de draps de rras, a ont podien estar asentades totes les damas del sarau. Los catafals que avían fets en dit lloch eren cosa de mirar, per a que, des de mitja paret de dita estànsia, avien fet un biax de esgraonades fins arribar en terra, que tocave a las columnas de dita sala, de la una part y altra, de tal modo que sols restave, per a fer dita festa, lo lloch que y ha entre les dues rengles de columnes, que és lo mitx de dita sala; tot lo demés, de una part y altra, tot eren catafals a ont hi podien estar deu mil presones.