Volgué Déu nostro senyor que dita trasió no tingués effecte, perquè fóra estada una gran crueltat, perquè se avia de perdre molta gent. Y aviey sempre algunes bones persones que·n tenien alguna notísia; y com, de prompte, dividiren tots los presoners castellans, com està dit, ab molt bones guardes de companyes; y com totom estave sempre molt vigilant, ab les armes a les mans; y com, també, los de defora que avien de venir no vingueren, perquè tots no sabien lo secret ni sabien a què venien, los fadrins no volgueren seguir los cabos perquè no·ls agradave lo negossi. Y axí, los brivons de dintre, com se veren oprimits, no gosaren acometre ni fer senyal a la armada, perquè no·ls podia reaxir; y axí, la armada estigué rodant per devant Barselona set ho vuyt dies, y com no véu ninguns senyals ni ninguna cosa, sen tornà a ponent. Y nosaltros nos tornàrem aquietar, anant proseint les guardes ordinàries de las nits.
Lo modo ab què·s descubrí dita trasió y los cabos que foren sentensiats per dita trasió ho trobaran avant, en cartes 5, que serà en son tems hi lloch, perquè no·s descubrí fins que sa alteza fou tornat de campanya, y les sentènsies foren en la Quaresma; y, aleshores, en son lloch se dirà los sentensiats a mort, y los desterrats y los de galera.
1. marquès: escrit a la interlínia sobre «duch», ratllat.
2. Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de Mortara (1605-1669), militar castellà. Fou el darrer virrei nominal de Felip IV a Catalunya abans de la conquesta de Barcelona per Joan Josep dÀustria loctubre de 1652. Després fou virrei entre el maig de 1656 i el gener de 1663. Capturat pels francesos, havia estat alliberat el 1646 en un intercanvi general de presoners entre espanyols i francesos.
3. Magí Sivillà ofereix una relació dels oficials més destacats que foren fets presoners, a la seva Historia General del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña, edició a cura de Guillem Carreras i Albareda, Barcelona, 2019, pp. 799-800.
4. Magí Sivillà detalla que larmada que arribà a Barcelona fou «treinta y tres vaxeles, veintitrés galeras y otras pequeñas fustas», Historia General..., op. cit., p. 810.
5. Comte de Chabot, mariscal de camp francès.
6. Es tracta de lEstudi General, construït al capdamunt de la Rambla, la primera pedra del qual fou posada el 17 doctubre de 1536.
7. El Corralet era una escola per a lensenyament primari, mantinguda pel Consell de Cent, de la qual es té notícia dençà de lany 1597.
8. Sala de les Armes: instal·lada dalt de lHala dels Draps, al pla de Palau, era larsenal de la ciutat.
9. no gaira aflotats: sense formar grups.
10. cos[t]egant: llegiu «costejant».
11. El diumenge dia 20 dagost, des de Montjuïc, salertà de la vinguda de larmada enemiga (MNA, vol. XIV, p. 107).
12. Els dies 22 i 24 dagost i 1 de setembre Montjuïc albirà larmada espanyola (MNA, vol. XIV, pp. 108-109).
13. persalitària: enteneu «parcialitària», parcial.
14. Una conspiració antifrancesa dirigida per Hipòlita dAragó, baronessa dAlbi, el comerciant Onofre Aquiles i labat de Sant Pau del Camp senllaçava amb la presència de larmada espanyola davant Barcelona. Els conspiradors proespanyols que, tal com relata Parets més endavant, estaven associats amb Gispert dAmat, abat de Galligants i llavors president de la Generalitat pretenien laixecament de dos-cents oficials i dos mil soldats espanyols presoners a les Drassanes, així com lentrada a Barcelona de cinc-cents homes dirigits pel batlle de Mataró Jeroni Fornells. Vegeu Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, pp. 330 i seg., i també Fernando de Querol, «Conjuración de Doña Hipólita de Aragón, Baronesa de Albi, en la ciudad de Barcelona, en favor del Rey Católico, en los años 1645, 1646, 1647 y 1648, por Jean du Castel», Boletín Arqueológico de la Sociedad Arqueológica Tarraconense, any II, 10 (1902), pp. 113-132.
[2.] Relatió de la antepresa volgueren fer los castellans a la vila de Flix, y lo que passà1
Està sempre lo enemich molt atent a procurar, per totas las vias li és posible, nostra total destructió. Y considerant de quanta inportàntia per sos intens seria poder ocupar y fer-se senyor de la plaça y vila de Flix, des de a ont podia tenir a ralla la major part de aquest Prinsipat, y valent-se de la ocasió de estar lo serenísim compte de Aucourt, ab sa armada reyal, sobre lo siti de Balaguer, y saber lo enemich que, en dita vila de Flix, y avia poca guarnisió fransesa, determinà, des de Lleyda, de anviar-i al coronell Luis de Amel, de un tèrsio de alemanys, ab mil y sinchsens infans y do-sens cavalls, ab orde exprés anàs a fer dita antepresa. Lo qual, com a pràtich de aquesta terra per aver estat allotjat lo ivern passat (allotjat per lo entorn de dita Ribera de Ebro), y desijant [2r] fer un gran servey a son rey, ab tota diligèntia y prestesa o2 posà en execusió, passant la infanteria ab barques y vadeant la cavalleria lo riu de Ebro; cosa, fins lo dia de vuy, ni dita ni vista, per aver trobat vado a dit riu per la falta de aigües y pocas plujas avían tingut aquex estiu. Y encontinent que fonch entrat en la isla de dita plaça, posà siti a ella, que fou als 27 de agost 1645. Y valerosament la asaltà, ab tanta promptitut que no pogueren, los naturals y guarnisió, resistir a sa fúria, antes bé, a penes tingueren tems de poder-se retirar al castell o fortins, des de ont se són defensats valerosament per tems de tres dies, aguardant lo socorro comfiaven avían de tenir. Aquesta antepresa és estada executada ab tanta prestesa, que tan prest se sabé la nova, per los llochs sircunveïns, de ser pasat lo enemich com de aver guanyada la vila. Y encontinent que lo dit coronell fou senyor de dita vila y castell, envià manamens a les vilas sircunveÿnes que li enviasen provisions y viures, no obstant que no foren obeïts.