Isabel de Villena - Jesús i les dones стр 3.

Aquesta edició

Hem dividit lobra en tres parts. La primera, que hem titulat «Maria i la Sagrada Família», abraça des de la concepció de Maria fins a la infantesa de Jesús. La segona part, «Dones en la vida activa de Crist», va des de la coneixença i conversió de la Magdalena segon personatge femení important en lobra, després de la verge Maria fins a la prèdica de Jesús en el temple. I la tercera, «Després de la mort de Crist», comença amb Eva, la primera dona («mare general de tots»), juntament amb santa Anna, mare de Maria, acompanyades pels àngels prínceps teofràstics, Miquel i Gabriel, i acaba amb el trànsit de Maria («advocada de les dones»). Aquesta darrera part no inclou, pel caràcter inconclús de lobra, la coronació de Maria, que segurament hi hauria figurat si una pesta de lèpoca no hagués posat fi a la vida de sor Isabel, que va morir el 1490 al monestir de la Trinitat on és enterrada, encara que no sha localitzat exactament on. Ella és encara avui el nostre visat per parlar de les dones dins de la literatura catalana de, gairebé, tots els temps.

Agraïments

En primer lloc, el nostre més profund agraïment a la Fundació Lluís Carulla, en les persones de Carles Duarte i Joan Santanach, per lencàrrec daquest volum per a ladmirada col·lecció Tast de Clàssics. Seguidament, a Antònia Carré, eminent medievalista, pels seus consells i estímul, amb el prec que no se li imputin cap de les nostres deficiències. Després, a Àngels Gregori per haver-nos fornit sense demanar-li dabundós i molt preuat material per elaborar lobra present. I gràcies a la vida per loportunitat dapropar-nos més profundament a una donassa medieval.

Marta Pessarrodona

1. Edicions de la Vita Christi de sor Isabel de Villena

Almiñana, Josep (ed.), 1992: Sor Isabel de Villena, Vita Christi, València, Ajuntament de València.

Cantavella, Rosanna, i Lluïsa Parra (eds.), 1987: Protagonistes femenines a la Vita Christi, introducció de Rosanna Cantavella, Barcelona, laSal Edicions de les Dones (Clàssiques Catalanes, 15).

Escartí, Vicent J. (ed.), 2011: Isabel de Villena, Vita Christi, València, Institució Alfons el Magnànim.

Hauf, Albert-Guillem (ed.), 1995: Isabel de Villena, Vita Christi, Barcelona, Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 115).

2. Estudis

Alemany, Rafael, 1993: «Dels límits del feminisme de la Vita Christi de sor Isabel de Villena», dins Rafael Alemany et alii (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 303-313.

Casanova, Emili, 2006: «La llengua de sor Isabel de Villena», Anuari de lAgrupació Borrianenca de Cultura, IX, pp. 99-120.

Fuster, Joan, 1968: «El món literari de sor Isabel de Villena», dins Obres completes, I, Llengua, literatura, història, Barcelona, Edicions 62, pp. 151-210.

Goerlich, Daniel Benito, 1998: El Real Monasterio de la Santísima Trinidad, València, Generalitat Valenciana.

Hauf, Albert-Guillem, 1990: DEiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a lestudi de la nostra cultura medieval, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.

Hauf, Albert-Guillem, 1991: «Text i context de lobra de Sor Isabel de Villena», dins Germà Colon et alii, Literatura valenciana del segle xv: Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena, València, Consell de Cultura, pp. 91-124.

Orts Molines, Josep Lluís, 1993: «A propòsit de lEstil Femení en sor Isabel de Villena», dins Rafael Alemany et alii (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 315-325.

Orts Molines, Josep Lluís, 2010: «De sor Isabel de Villena a Mel Gibson, passant per Anne Katherine Emmerich: la meditació a través de lart que commou», dins Imma Creus et alii (eds.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, II, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 345-359.

3. Obres relacionades

Forcades, Teresa, 2007: «La primera autora en català: sor Isabel de Villena, teòloga feminista», dins La teologia feminista en la història, Barcelona, Fragmenta, pp. 45-54.

Juliana de Norwich, 2002: Llibre de les revelacions de lamor diví, introducció de Blanca Garí, traducció de Marta Pessarrodona i Rosa M. Piquer, Barcelona, Proa (Clàssics del Cristianisme, 90).

Torró, Jaume, 2009: Sis poetes del regnat dAlfons el Magnànim, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics B, 29).

Yates, Frances A., 1979: The Occult Philosophy in the Elizabethan Age, Londres, Routledge & Kegan Paul.

Molt alta, molt poderosa i cristianíssima reina i senyora

La resplendent llum de devoció que dins vostra altesa clareja li ha descobert que en aquest monestir seu hi havia una devota Vita Christi escrita per la il·lustre senyora Elionor, també coneguda com sor Isabel de Villena, reverenda abadessa i mare nostra; i atès que vostra reial celsitud, tota en lamor del gran rei del paradís encesa, havia escrit al batlle general daquest seu regne de València perquè lin trametés una còpia, he pensat fer un agradable servei a vostra majestat fent-la imprimir perquè més aviat pogués arribar a les vostres mans reials.

I perquè, en la fonda i plorosa vall de llàgrimes daquest món miserable, els qui amb ales dalguna mundana llaor salcen, més profundament al baix centre del penós infern davallen, i els qui per les baixes sendes duna simple humilitat caminen, més cap a la summitat de la ciutat del paradís sacosten, la virtuosa i digníssima mare abadessa, predecessora meva, amb la llum del seu clar enteniment mirant els perills que la mundana llaor porta, en tan baix centre dhumilitat havia davallat, que no volgué escriure el seu nom en cap part daquest llibre, tement que les seves virtuoses obres, dins dels arxius dhumilitat tancades, per les iniqües mans de vanaglòria no poguessin ésser assaltades. I resplendint en ella les enceses torxes de la claredat del seu il·lustríssim llinatge, així com els seus parents reials havien sembrat innombrables actes de gloriosa fama per a exaltació de la santa fe cristiana, ella, devotíssima mare, ha volgut sembrar en el paper en blanc daquest llibre la llavor de la seva purificada consciència, perquè els qui el llegissin poguessin collir fruit de profitosa doctrina, suplicant al gran rei Jesús que volgués ésser el nauxer i pilot de la barca de la seva atenció perquè pogués navegar amb seguretat en la gran mar de la seva benaventurada vida. I els raigs del sol clar de justícia, entrant per les finestres de la seva lluminosa intel·ligència, tant en encesa caritat lescalfaren, que volgué amb afanyós treball compondre aquest tan gran volum.