Sire, jo sóc dels més nobles llinatges del món per part vostra, però també per part de ma mare. I no és pas mal llinatge, sinó que és bo i honrat i dels nobles casals del món. Vós podeu dir el que vulgueu, però no hi ha ningú, si diu el contrari, que no digui el que no deu. I creieu del cert que Aragó us farà encara tremolar, a vós i la vostra terra. I el duc, que ha dit que jo hauria destimar més mon germà Carlot que mon oncle, no parla a parer meu sàviament; i no ho diu sinó perquè vós i jo entrem a la terra de mon oncle i siguem presos i morts i destruïts, i els seus néts siguin reis i senyors de la terra de França. I, per més que ell us digui que en breu haurem conquerit la terra del rei dAragó, no es farà tan fàcilment com ell es pensa.
I respongué el cardenal:
Sire Felip, no us enfelloniu de cap manera, que en breu conquerirem En Pere dAragó i tota la seva terra amb lajuda del papa, encara que hi haguem de gastar tot el gran tresor del rei de França.
I es va alçar el rei de França, va cridar el comte de Foix, i li digué:
Digueu vós, comte, que sou quasi de Catalunya: conquerirem en breu aquella terra?
Oc digué el comte de Foix.
I digué el rei:
Lhaurem conquerida dintre de deu anys?
Oc digué el comte, si sescau, en menys dun any.
I com? digué el rei.
Jo us ho diré digué el comte. Que, si aneu en aquella terra i En Pere dAragó pot ajuntar i replegar la seva gent, i els seus cavallers el volen seguir, i pot aconseguir reunir a dia sabut dos mil cavallers, encara que vós hi sigueu amb cent mil cavallers, ell es posarà a punt i us donarà batalla, tan gran és el seu coratge. Si per ventura llavors és vençut, haureu conquerit la seva terra en pau. Però, si us pot desbaratar, ja no us cal esperar mai més Catalunya.
El rei de França, en sentir-ho, sen va riure, i digué al comte que bé semblaven un acudit les seves noves, quan deia que En Pere dAragó, que era un dels reis més pobres del món, en terres i en possessions, donaria batalla al rei de França.
Mentrestant, quan tothom va haver parlat a plaer, van anar a dinar i van decidir de continuar el consell lendemà al matí. I manà el rei de França que hi fossin tots els dotze pars, i els altres consellers seus, i tots els prelats i els barons i els gentilhomes de França, per acordar què farien en aquella qüestió i què respondrien al missatge que els havia enviat el rei de Mallorca.
En ser lendemà matí, tots es van presentar davant el rei de França, comtes, vescomtes i senescals i altres gentilhomes de la terra. El cardenal va seure a dalt en una cadira al costat del rei de França, i els altres estigueren a baix. El rei digué al cardenal que proposés i que parlés, i que digués el que li semblava, car ell havia de parlar primer, ja que era llegat de Roma i representava la persona del papa. I tots els altres van callar. Amb això, el cardenal digué així:
Senyors, nostre senyor Déu ha mostrat gran honor i senyal damor i de predilecció al rei de França i a tots els seus antecessors per sempre. Car no es pot trobar, dençà que la casa de França es convertí al cristianisme, que mai fos rebel ni contrària en res a la santa Església de Roma, per bé que tots els regnes del món hagin estat desobedients una hora o altra a aquella Església de Roma. Però aquest no ho fou mai, sinó que, sempre que a lEsglésia li va caldre ajuda, la hi donà, bona i suficient, el regne de França, que mai no va donar precedència a amor ni parentiu que tingués amb cap príncep terrenal. Per això trobem a les escriptures antigues que Déu mantingué sempre aquest regne i li donà victòria sobre tots els seus enemics. Així mateix, lEsglésia de Roma reconeix bé lobediència que li ha retut sempre aquest regne, és a dir el casal de França, i, tant com ha pogut, lha guardat de dany. Trobem que el que era rei de França en aquell temps, vencé i prengué el rei dels llombards, que es deia Desideri, perquè shavia alçat contra lEsglésia de Roma, a la ciutat de Pavia. Trobem encara que un altre rei de França molt sant i gloriós, anomenat Carlemany, conquerí el regne i limperi de Constantinoble, perquè lemperador era enemic de lEsglésia. Igualment aquell rei mateix conquerí quasi tot Espanya als sarraïns, enemics de la fe, i lEsglésia el guardonava per això, atorgant-li ajuda espiritual i temporal en la conquesta, segons el seu poder, i donant-li, daltra part, tota la terra que conqueria. Trobem encara que antigament lEsglésia de Roma tingué molts perseguidors, i contra tots li donà Déu honrament amb lajuda de França. I especialment trobem alguns fets que shan esdevingut darrerament en els nostres dies, que tots o la majoria de vosaltres sabeu bé com Frederic, emperador de Roma, i Manfred, el seu fill, i Conradí, que eren dels prínceps més grans del món, fustigaren i perseguiren quasi sempre lEsglésia de Roma, i com Déu donà la victòria, per més que fos cosa desesperada, a aquella Església, amb lassistència de la casa de França, és a dir de Carles, rei de Sicília, que els vencé i els prengué tots, i conquerí tota la seva terra, com tantes vegades heu sentit. Talment que lEsglésia de Roma es pensava que tots els seus enemics ja eren morts. Però ara sha aixecat el príncep més petit del món, i més mancat de poder, és a dir Pere dAragó, que, com el pobre que va a robar pels camins per poder cobrir la seva pobresa amb aquell pillatge, així ell, que era pobre i no li bastaven les rendes, ha vingut a ocupar el regne de Sicília i ha fet els vassalls de lEsglésia rebel·lar. Però senganyen ben bé, perquè es pensen estar ferms amb la protecció daquell, i sestintolen amb bastó de canya, com tots sabem que és el seu poder. Però el dany, el deshonor i lescarni que hagi fet aquell Pere dAragó a lEsglésia de Roma i a la casa de França no cal pas retreurels ara, que cadascun de vosaltres ho pot pensar fàcilment. Encara més, el mal que hagi fet a la cristiandat crec que ja el sabeu, és a dir que ha fet enderrocar totes les esglésies i els monestirs de la seva terra, de tal manera que ningú no hi gosa esmentar el nom de Déu ni fer el seu sacrifici, i fins sha aliat amb els sarraïns per destruir la cristiandat, i amb ells fa compte de defensar-se de nosaltres, que amb les seves forces no podria, perquè no en té; que hi ha a França ben bé cinquanta comtes que, un per un, tenen major poder de terres i de possessions que no pas ell. Per la qual raó cal que aquest deshonor que us ha fet a vosaltres i a nós sigui fortament venjat. I, ja que hem començat, que anem de seguida i francament endavant, que no nhi ha per a vuit dies, dell ni de la seva terra, car a la terra de Pere dAragó hi ha una gran pobresa. I així, els uns amb diners que els donarem, els altres per por, els altres de grat, els altres per força, els conquerirem en breu, i la terra serà de Carlot, fill del rei de França, aquí present. I jo nhi dono possessió amb aquest meu capell.
Aleshores el cardenal es llevà el capell i el posà damunt el cap de Carlot. I després reprengué la paraula i digué així:
I jo, de part de Déu i del sant pare, dic a tots aquells que aniran i portaran armes contra la terra dEn Pere dAragó, que els seran perdonats tots els pecats, i que si algun nhi mor, que Déu no ho vulgui, pujarà tot deslliurat i florit davant Déu, que la seva ànima ni tan sols coneixerà el purgatori. I, daltra part, ofereixo aquí, de part de lEsglésia de Roma, ajuda temporal en aquest fet, és a dir de mantenir i de pagar, mentre això duri, sis mil cavallers ben guarnits amb les seves armes, que facin i diguin la voluntat del rei de França, i el segueixin, amb mi mateix, contra Pere dAragó i la seva terra. Encara més, dic i mano, de part del papa, a tots els prelats i rectors de la santa Església, que prediquin la croada contra la terra dEn Pere dAragó i que concedeixin perdó a tots aquells que hi vagin, segons que ha quedat dit.