Ara deixarem estar això i tornarem al rei dAragó, que shavia quedat a Saragossa embargat per raó de les demandes que li feien els gentilhomes de les viles dAragó.
Com el rei En Pere dAragó tingué parlament a Saragossa amb els homes dAragó
Quan el rei havia estat tant de temps a la ciutat de Saragossa que ja sacostava la festa de Rams, i veia que no es podia avenir en cap cas amb els aragonesos, cridà un dia tots els gentilhomes dAragó i els ciutadans de Saragossa al seu palau, i els digué així:
Barons, he estat molt de temps en aquesta terra per tal de poder-me avenir amb vosaltres sobre les demandes que em feu. Però això no pot ser, a parer meu, i no pas per culpa meva, sinó vostra, que cada dia em feu demandes noves. Així, em fa lefecte que, encara que hi estigués cent anys, tindria sempre coses a resoldre. Però ara jo no em puc aturar per res, perquè sé del cert que el rei de França, amb totes les seves forces, i amb lajuda del papa, es prepara per venir en breu contra mi i la meva terra, és a dir, Catalunya. I jo ja he trigat massa a aparellar-me per poder esperar i defensar-me de dues guerres tan grans. No em puc endarrerir més, que el rei de França ja és amb totes les seves hosts a Tolosa per venir sobre Catalunya. I, si jo perdés la terra de Catalunya, ja no en cobraria altra de tan bona. Per això jo he de partir daquí, i no puc pensar què podria donar-vos, sense perjudici meu, perquè us sentíssiu contents de mi. Amb tant, us encomano a Déu, i, si voleu defensar-vos, i la meva terra, que vostra és, contra els meus enemics, que vostres són, feu-ho gallardament, i si no, jo no hi puc fer més. Però tinc fe que vosaltres fareu el vostre deure envers mi, ara i sempre.
I, havent dit això, el rei salçà i anà a menjar. I en pocs dies sen vingué de jornada en jornada cap a Lleida, on arribà el diumenge de Rams, mentre es deien les misses. Aquí va ser rebut amb molt gran honor pels homes de la ciutat, i llavors va entrar al seu palau. Hi sojornà dos o tres dies, i en acabat partí cap a Barcelona.
Com el rei En Pere dAragó anà contra el seu germà, el rei de Mallorca
Quan el rei Pere va haver passat les festes de Pasqua a Barcelona i posat ordre a la ciutat, partí daquí amb bona companyia de cavallers cap a Girona. I cavalcà pel Gironès i lEmpordà amb aquells cavallers, entre els quals hi havia el comte de Pallars, i En Ramon Folc, vescomte de Cardona, i amb gran quantitat de servents darmes que reclutà a Girona i més enllà. I ningú no li sabia el propòsit, sinó que la gent deien i es pensaven que anava a establir guarnició en un pas que hi ha entre el Rosselló i la terra del rei de França, per tal que el rei francès i les seves hosts no poguessin entrar ençà quan vinguessin cap a Catalunya. Però el rei tenia una altra intenció, com veureu.
I heu de saber que En Jaume, que era llavors rei de Mallorca, germà del rei En Pere, no estava en aquella saó en bones relacions amb el seu germà, el rei. Per la qual raó el rei dAragó el tenia en sospita per moltes coses que havia sabut del cert que aquell rei En Jaume havia tractat amb el rei de França i amb el papa en contra seva. Per això es temia el rei En Pere que el rei En Jaume no li fos contrari en la guerra que esperava sostenir amb el rei de França i que no donés als francesos, quan vindrien sobre Catalunya, pas i entrada per la seva terra, és a dir pel Rosselló, que es troba entre la terra del rei de França i la del rei dAragó. La qual terra del Rosselló aquell rei En Jaume tenia en bon dret, amb la resta dels seus territoris, en feu del rei dAragó. Però, per les coses que el rei En Pere havia sentit, això és, que aquell shavia entrevistat moltes vegades amb el senescal del rei de França i amb NAmalric de Narbona, i que havia tramès a Roma i a França els seus missatgers per recaptar algunes coses que més endavant sentireu, el rei dAragó en recelava fortament. Per la qual cosa, quan va haver cavalcat per tot el Gironès i lEmpordà amb cavallers i amb companyies de peu, segons que ha quedat dit, savançà fins a arribar en un lloc que és a prop de la vila que hi ha enmig del Rosselló i que du el nom de Perpinyà, en la qual era el damunt dit rei En Jaume, amb la muller i els fills. I quan fou en aquell lloc, el rei dAragó de seguida va fer donar civada als cavalls i a les altres bèsties.
Quan el rei i els altres cavallers i totes les companyies van haver dormit una mica a la nit, va fer armar els cavallers i els soldats i ensellar els cavalls, i muntaren i partiren daquell indret, i van travessar per camins i per dreceres fins que van ser molt a prop de Perpinyà. I encara ningú del seguici no sabia on volia anar el rei ni quina intenció tenia. Mentrestant, els cavallers anaven tots parlant entre ells que seria bo que demanessin al rei què volia fer, però li coneixien el cor i ningú no li ho gosava dir, tret dun cavaller anomenat NAlbert de Mediona. Aquest era un home de la seva confiança, i era cavaller expert i noble i savi, i el rei lestimava molt, per la qual cosa ell hi tenia més accés que ningú. Aquest cavaller digué als altres:
Barons, jo faig la mateixa cavil·lació que vosaltres, que no puc endevinar quina voluntat té el rei ni què té en cor de fer, que no me nha dit res a mi ni a ningú més, crec. Per la qual cosa, si voleu, mhi aventuraré jo i li ho demanaré.
Sí van fer els cavallers, que Déu us doni bona ventura. Demaneu-li-ho, que millor us estarà a vós que a ningú.
Amb això, sacostà NAlbert al rei i li digué:
Senyor, tots aquests gentilhomes i cavallers us preguen que els digueu quin és aquest ardit que teniu en cor de fer, que ningú no ho sap ni sho pot imaginar.
I el rei, en sentir-ho, somrigué i li digué, en escarni:
Sapigueu, NAlbert, que si podem cavalcar prou i la nit ens permet que en venir el dia hàgim guanyat la font de Salses, farem tal ardit com en molt de temps no nheu vist de tan bell.
NAlbert, en sentir-ho, en tingué un gran goig, i convençut que el rei li havia dit la veritat i desvelat la intenció, vingué a dir als altres cavallers allò que el rei li havia dit.
Però si de primer ja havien fet cabòries, encara més en van fer llavors, perquè els uns es pensaven i deien que el rei volia anar a la ciutat de Narbona a fer-se-la lliurar; els altres deien que més aviat anaven al Carcassès a saquejar la terra; els altres, que es volia entrevistar amb el rei de França. I, així, tots en tenien opinions diferents. I, caboriant, tant cavalcaren que a la fi ja no eren a més de dos trets de ballesta de Perpinyà. Llavors digué el rei:
Via, soldats, endavant! I estigueu tots aparellats, homes de cavall i de peu, que aquí farem la nostra jornada!
Amb això, tots van conèixer la voluntat del rei i es van meravellar molt de la seva saviesa, que havia amagat talment el seu propòsit que ningú no li havia endevinat la intenció, sinó que, quan algú es pensava que feia una cosa, ell en feia una altra ben lluny daquella.
I, quan En Ramon Folc, el damunt dit vescomte de Cardona, va haver entès i conegut que el rei tenia intenció dentrar a Perpinyà, i de prendre la vila de grat o per força, sacostà al rei i li digué:
Senyor, cert és que jo he vingut amb vós amb cor i voluntat de fer el vostre manament ara i sempre, i de seguir-vos en tot lloc on vulgueu anar i contra tot enemic. Però, segons que jo veig i que per vós he entès, ara voleu entrar a la vila de Perpinyà; i jo sé, i vós també ho sabeu, que el rei En Jaume de Mallorca i madona la reina i els seus fills són dins la vila, i la reina és parenta meva i molt pròxima, i no em sembla que fos cosa honesta ni convenient que jo consentís un tal estratagema contra ella ni en lloc on ella fos, i menys encara si jo hi hagués de ser present. I no us penseu pas que això ho digui perquè tingui intenció de retirar-me del vostre servei, sinó que us lliuraré tota la meva companyia de cavall i de peu per fer la vostra voluntat, mentre jo, si a vós plau, mestaré a fora i us esperaré tot sol amb un company, o així com a vós plagui.