Un tercer bloc, centrat en la responsabilitat social de lempresa i en les dinàmiques pro sostenibilitat, tracta dentendre el què i el perquè daquesta obertura cap a un paradigma de gestió aparentment allunyat de la missió tradicionalment lucrativa de lempresa. És tot just en el darrer apartat que farem referència a la crisi actual i al canvi de valors que es pot preveure per als propers anys. El lector interessat en una lectura axiològica daquesta crisi pot començar el llibre directament per aquesta part final. Entendre lactuació de lempresa passa, com hem assenyalat més amunt, per comprendre el marc competitiu en què es mou, els patrons de conducta que fan que lempresa sobrevisqui o no. Aquest darrer capítol permet posar lèmfasi en la importància del context, ens permet insistir en els fenòmens de causalitat submergits en actuacions que culturalment atribuïm a les forces del mercat.
Villoria (2000) sosté que lactuació duna institució, dun organisme, només pot ser entesa des de la confluència de factors culturals (com la tradició històrica), socials (com la tolerància a la corrupció), polítics (com lexemplaritat dels nostres dirigents) i factors relatius a lestructura econòmica (el dinamisme econòmic o la riquesa del país) i al marc institucional (com el seu nivell de desenvolupament). De tots aquests elements sha tractat al llarg del text per donar lloc a una visió comprensiva, però completa, de la complexitat axiològica que hi ha darrere de lactuació de lempresa.
Finalment, cal fer constar que lanàlisi dels valors dun grup humà pot fer-se sempre des duna doble perspectiva: la descriptiva i la propositiva. No cal dir que laproximació daquest llibre és descriptiva, per bé que en determinats apartats, especialment en els darrers capítols, la visió de lautor hi és ben visible. Per dur a terme una lectura tan contextualitzada i objectiva com ens ha estat possible dels valors de lempresa, hem recorregut sempre que hem pogut a estudis realitzats per entitats acadèmiques o organismes internacionals de renom. No hi falten abundants referències a notícies de diari que han permès situar levolució de lactivitat econòmica i, particularment, copsar el deteriorament del context econòmic dels darrers mesos. Les reflexions derivades de la crisi actual, ja sha dit, shan deixat per a aquest darrer bloc, tot i que ocasionalment hi trobarem referències en apartats anteriors.
Quan parlem de valors i
empresa, convindrà precisar
de quina empresa parlem,
a quina economia ens referim
i quina cultura organitzada
tenim al cap.
Un país necessita bons
empresaris i els seus valors:
la capacitat dentrega, la
imaginació, lassumpció de
riscos, el sacrici i el valor.
II. El context axiològic de lempresa don venim: el mercat dahirEl pes axiològic de les mentalitats
Per comprendre on som hem de dedicar algunes línies a analitzar don venim. No es pot pensar la conducta de lempresa sense conèixer els valors implícits en la nostra cultura econòmica, sense ser conscients de la importància dintroduir-hi la variable temporal a lhora de pensar don vénen aquests valors que ara donem per establerts. La conducta de cada organització, de cada individu, de cada persona física o jurídica, és conseqüència duna tradició, dunes pautes de pensament i duna moral col·lectiva. Lempresa i el seu legítim paper en la societat no en podien ser una excepció. Les arrels de la moral de lempresa es troben en levolució del pensament econòmic.
Una primera reflexió sobre els valors de lactivitat emprenedora pot trobar-se en el pensament clàssic. Per a Aristòtil (2001) lactivitat empresarial només tenia raó de ser en la mesura en què contribuïa a un bé superior: la permanència i la fortalesa de la ciutat estat. Aristòtil feia una distinció rellevant entre comerç especulatiu (khrematistiké), baix i propi de persones poc dignes, i economia (oikonomía) o ciència necessària per a la gestió de la llar. El pensament escolàstic, i amb ell tot el pensament filosòfic de lEdat Mitjana fins als dominics, beu de manera essencial daquest autor. Quin estatus ha de tenir lactivitat econòmica? És reprovable la generació de diner des del diner? Pot un ric passar per lull duna agulla i entrar al regne del cel?
Lanàlisi de lactivitat econòmica, el préstec a interès o la reflexió sobre la naturalesa del diner generaren pautes de conducta de caire normatiu que van perviure a Europa, pautes que arrelaren a la nostra cultura durant segles i edificaren un substrat axiològic que les diferents societats occidentals han aconseguit amb més o menys fortuna integrar i transformar. Una ullada a la doctrina econòmica de lEsglésia catòlica serviria encara avui per veure la distància que ens separa dels nostres orígens culturals i el camí que hem travessat.
Una de les anàlisis més lúcides sobre aquest canvi de mentalitat en relació amb lactivitat econòmica és la que fa Albert Hirschman a lhora de presentar el moment en què la societat medieval comença a deixar pas al que havia de ser el model econòmic actual. A Las pasiones y los intereses: argumentos políticos a favor del capitalismo previos a su triunfo, publicat per primera vegada el 1977, Hirschman dibuixa els canvis que marcaran la nostra època. En aquest moment de constitució de les societats-nació, unes noves pautes de pensament comencen a apoderar-se de les classes dirigents. Si el codi dhonor vigent durant lEdat Mitjana és el que resumeix lobra de George Duby Guillermo el Mariscal (1987), un model de conducta generat al voltant de la figura del cavaller i el seu menyspreu dels béns materials, en lEdat Moderna, seguint Hirschman (1999), lesperit bel·licós i expansiu de la societat es canalitzarà cap a lacumulació ordenada i reflexiva de riqueses. Del reialme de les passions passem al reialme dels interessos privats. Som davant dun nou marc axiològic que havia de servir de fonament per aconseguir que més endavant fructifiqués la planta capitalista. Lanalogia de la violència bel·licosa i competitiva, com veurem, no està fora de lloc.
En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial saprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma dempresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de lempresa. Daquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, lempresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.
Els valors del capitalisme
És en aquesta època que es posen en marxa les grans corporacions comercials que lligaren els continents. La Casa de la contractació de les Índies i les Companyies de les Índies Orientals. Primer la castellana i langlesa, i després lholandesa, la danesa, la francesa i la sueca. Eren grans operacions comercials que demanaven esforços financers col·lectius. Daquí sortiren invents com les societats de responsabilitat limitada i les empreses asseguradores. Ens introduïm progressivament en un marc axiològic en el qual els estats ja no competeixen entre ells només en el camp de batalla, sinó també en el terreny econòmic. La bel·licositat entre els estats-nació, sense desaparèixer del tot, es canalitzà també cap a la competència i lexpansió econòmica. El desenvolupament tecnològic permet la conformació duna racionalitat particular, la divisió del treball en tasques i en responsabilitats.