Portadeta
Ambient, territori i paisatge
Valors i valoracions
Ramon Folch
Josepa Bru
Barcelona, 2016
Crèdits
La col·lecció Observatori dels
Valors és una iniciativa de la
Fundació Carulla i la
Càtedra LideratgeS i Governança
Democràtica dESADE
1a edició: octubre de 2016
© Del text: Ramon Folch i Josepa Bru
© Daquesta edició:
Editorial Barcino SA
Acàcies núm. 15
08027 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Coordinació editorial
Jordi Quer i Alba Vinyes
Correcció doriginals
Maria Cabrera
Disseny de la col·lecció
Jordi Casas
Digitalitzat: FOTOLETRA, S.A.
Advertiment legal: són
rigorosament prohibides, sense
lautorització dels titulars del
copyright, la reproducció total
o parcial daquesta obra per
qualsevol procediment,
incloent-hi la reprografia i el
tractament informàtic.
Dedicatòria
A Fernando González Bernáldez,
avançat hermeneuta del paisatge,
in memoriam
Entradeta
Todo necio confunde valor y precio
ANTONIO MACHADO
«Proverbios y cantares», LXVIII. Campos de Castilla (1917)
El problema no és el problema, sinó la nostra actitud davant del problema
JACK SPARROW (TED ELLIOTT & TERRY ROSSIO)
Pirates del Carib (2004-2017)
Pròleg
Goso posar els meus mots al davant segons letimologia de pròleg daquells que ofereixen els autors en el llibre, molt més per honorar i agrair el gest amistós del seu encàrrec que per convenciment de poder-hi aportar algun valor rellevant. Amb tot, el neguit per la gosadia dhaver acceptat la invitació aviat troba consol a gaudir del viu interès i sentir latracció de la lectura, que no para de suggerir-me idees amb les quals dialogar des daquesta posició regalada de privilegi.
Els autors han encarat el repte descriure sobre un tema tan aparentment eteri i subtil com els valors, però no en abstracte, sinó referits a un altre tema complex, que és tan material, omnipresent i vast com el territori i la seva expressió perceptible, el paisatge. El viatge entre els dos extrems, lespiritual i el material, el cobreixen eficaçment i àgilment, però no pas amb celeritat, sinó amb intensitat, sense deixar res per verd, valgui la dita també per la connotació ecològica, que tanta importància té en el llibre o, per ser més exactes, socioecològica, que és el terme que Ramon Folch adopta com a definidor de la seva principal ocupació professional, i que té lavantatge, entre daltres de més científics, de connectar netament amb el de la geògrafa Josepa Bru. El resultat de la seva col·laboració, des dinstàncies alhora diferents i properes, és un llibre en què es trenen de forma sòlida perspectives múltiples, en un exercici excepcional per bo i per infreqüent de transversalitat intel·lectual.
Em consta, per feliç experiència personal, que tant en Ramon com la Josepa, cadascú per la seva banda, ja havien incorporat de fa temps el «gen transdisciplinari»; el resultat, en compartir un mateix projecte, no es queda en una suma respectable però modesta, sinó que assoleix una multiplicació veritable i fecunda. Aquesta és una primera nota de valoració que em permeto de fer de linterès del llibre. Perquè no és només un llibre de tarannà naturalista, ni socioecològic, ni geogràfic, ni ètic, ni estètic, ni literari, ni econòmic, ni polític, sinó tots això alhora i de forma harmònica, no amuntegada com en un magatzem, ni tampoc a lestil dun patchwork de juxtaposicions més o menys equilibrades en la diversitat. És una fusió constant de saviesa integrada, nodrida amb ingredients dels diferents tarannàs esmentats, però de percepció conjunta completament unitària.
En llegir-lo, shi troben moltíssimes expressions que, una per una, serien bones mostres sintètiques, com microcosmos o condensacions del conjunt, daquest resultat que, sense deixar de ser unitari, revela la pluralitat de perspectives perfectament articulades i fins i tot fusionades. Triar-ne una és difícil i fins i tot una mica injust, de tantes de bones com nhi ha, però encara seria més injust no triar-ne cap; perquè una funció del pròleg, de les diverses que solen esperar-sen, és anticipar amb algun petit tast el gust i linterès del conjunt que espera a qui es disposa a la lectura. En trio, doncs, una, trobada gairebé a la meitat exacta del text, que diu:
«El món camina vers una insosteniblitat creixent. Una insostenibilitat social, una insostenibilitat econòmica, una insostenibilitat ambiental. O sigui: una insostenibilitat política (...). La insostenibilitat que ens angoixa a la primeria del segle XXI és la insostenibilitat de la pràctica política, mancada dun sistema de valors que ens permeti gestionar el present i encarar el futur amb un mínim de solvència.»
Parem atenció al que podríem anomenar «mots clau» del fragment, que són gairebé tots, daltra banda, i que ho són també del llibre. Són, ni més ni menys: món, insostenibilitat(s), pràctica política, valors, present, futur, solvència. És a dir, un material conceptualment de pes en el sentit més positiu del terme, valent, fins i tot ambiciós. Tot i que el fragment conté de forma ben explícita un diagnòstic pessimista «insostenibilitat que ens angoixa», voldria remarcar que no representa que tot el llibre sigui un plany general, un rèquiem desconsolat. El llibre no és pessimista en absolut, però tampoc és banalment optimista; tant el pessimisme com loptimisme són predisposicions prejudicis? de lànim que tenen el problema que són molt poc «científiques», en el sentit que responen més a una actitud fideista «creure» més en el mal o en el bé futurs que a un coneixement crític resultat de bones anàlisis, ponderacions precises, proves sòlides. En canvi, són aquestes darreres qualitats de procediment esmentades les que amaren i configuren lesperit del llibre. I és que el procediment, el camí, el mètode etimològicament, com se sap, camí a través del qual és lànima de la ciència, és la ciència mateixa. I la base científica del llibre, amb un gran suport bibliogràfic, és indiscutible, brillant; però no es conforma amb la clàssica exposició descriptivista, positivista, de perfils i tons suposadament neutrals, sinó que, com els antics grecs creadors de lesperit científic dAnaximandre a Aristòtil, per dir-ne només dos, ambicionen comprendre, apreciar i comprometres eticopolíticament amb objectius valuosos deduïts dallò que estudien. El secret és que ells encara integraven en un de sol el coneixement que avui, en molts casos, apareix tràgicament escindit entre el que es coneix com a «ciència» i el que es coneix com a «filosofia». Doncs bé, en el text citat, de seguida sintueix que sota la diagnosi dinsostenibilitat glateixen ho puc ben assegurar una pila de ponderacions i debats estrictament científics, carregats a més danàlisis històriques de la constitució i levolució dels diversos conceptes principals, consciència dhistoricitat que multiplica el valor de qualsevol ciència.