La segona perspectiva, la teoria teleològica, se centra en les conseqüències i els resultats de les decisions. És a dir, una acció es considera correcta si fa augmentar la felicitat, el plaer o la satisfacció tant com sigui possible. Aquesta teoria sha vinculat a lutilitarisme de Bentham i Mill i es preocupa per identificar quina acció comportarà el major bé i el menor mal. En la mateixa direcció es mou la coneguda distinció de Max Weber entre ètica de la convicció i ètica de la responsabilitat, tal com apunta Daniel Ortiz (2009) en una obra daquesta mateixa col·lecció. Per a lètica de la responsabilitat lúnica aplicable, segons Weber, al món de la política, el criteri últim per decidir sha de fonamentar en la conseqüència de lacció. El principal repte que planteja aquest enfocament teòric és com anticipar, avaluar i jutjar de manera racional les conseqüències duna decisió.
Finalment, la tercera teoria és lètica de la virtut, la qual destaca que la institució pública i els seus membres han de cultivar un caràcter virtuós (Devettere, 2002). En paraules de Lynch et al. (2007, 904), «si se segueix aquesta teoria ètica, els professionals hauran de cultivar un caràcter virtuós i posar-lo en pràctica en la seva vida diària». Com es dirà més endavant, aquest tipus dètica es vincula a lexemplaritat i al lideratge. La principal crítica que se nha fet és que assumeix que els humans són virtuosos per naturalesa i que es comportaran èticament si es defineixen models de referència inspiradors, per la qual cosa tendeix a no proposar eines, incentius i mecanismes necessaris, com ara codis de conducta, premis i sancions, per aconseguir implementar decisions morals (Lynch et al., 2007).
Quant als valors propis de lètica pública, sha distingit entre lethos burocràtic i lethos democràtic. El primer inclou valors com ara leficiència, leficàcia, lexpertesa, la lleialtat i la jerarquia. Assegura la seva continuïtat i consistència a través de lavaluació dels valors i dels objectius fent servir criteris instrumentals, utilitaris i de mercat (Pugh, 1991). Per la seva banda, lethos democràtic inclou valors constitucionals i de règim (Rohr, 1976), de ciutadania i dinterès públic (Lippmann, 1955) i dequitat i de justícia (Frederickson, 1997), i la seva continuïtat i consistència sassegura a través de raonaments deductius, dialèctics i deontològics basats en la filosofia (Pugh, 1991).
Amb un enfocament més pràctic, Villoria (2009) posa de manifest set raons per les quals es justifica el desenvolupament de lètica en lAdministració pública:
a) La democràcia no garanteix la virtut dels representants del poble.
b) Els instruments de control dels sistemes democràtics no sempre són suficients per evitar conductes no ètiques.
c)El funcionari té diversos nivells de discrecionalitat i ha de prendre decisions amb implicacions ètiques.
d) Especialment en làmbit local, els funcionaris han de prendre la iniciativa i donar resposta a problemes.
e) Moltes de les decisions polítiques davui dia es basen en informes i documents elaborats per funcionaris, els quals decideixen el contingut final del document sobre el qual es pot basar una nova política.
f) Quan es prenen decisions col·lectives, sha de garantir la responsabilitat dels funcionaris i fomentar la seva implicació per assegurar que la decisió sigui ètica.
g) Els funcionaris es poden trobar en dilemes morals quan un polític dóna instruccions que infringeixen normes i lleis.
Lètica pública i la moral pública són la mateixa cosa? La distinció entre ètica i moral és un debat clàssic de la filosofia en el qual ara no pretenem entrar. A tall de resum direm que es poden trobar tres aproximacions diferents: a) són conceptes sinònims; b) són conceptes diferents perquè la moral estableix les regles de comportament, és a dir, prescriu, mentre que lètica es vincula a lestudi filosòfic; c) són conceptes diferents perquè la moral es refereix al conjunt de costums relatius al bé i al mal, mentre que lètica és la ciència que estudia el bé i el mal amb la intenció destablir definicions i camins per arribar al bé, de manera que la moral seria lobjecte destudi de lètica (Orellana, 2005). En aquest llibre optarem per atorgar a ambdós conceptes el mateix significat.
Finalment, pel que fa a la noció dintegritat, entenem que una persona íntegra és aquella que no només és incorruptible, sinó que també és capaç dobrar i de comportar-se amb rectitud i probitat. Villoria (2009) diferencia tres tipus dintegritat: integritat com a promoció de lètica pública, integritat com a objectivitat i integritat com a eficàcia. La primera està orientada a respectar els drets i les llibertats públiques fonamentals, evitant la discriminació i garantint linterès general de la ciutadania. La integritat com a objectivitat es focalitza en la neutralitat i la imparcialitat i remarca que el servidor públic sha dabstenir de qualsevol afer en el qual hi tingui o hi pugui tenir interessos personals. Finalment, la integritat com a eficàcia és aquella que prescriu actuar dacord amb el principi de les tres es: eficàcia, economia i eficiència. Tal com veurem en el capítol següent, la incorporació daquesta tercera perspectiva caracteritza nous discursos de valors encara fins a cert punt emergents al si de lAdministració pública.
3. La corrupció i els seus efectes
Lenfortiment de lètica, dels valors i de la integritat en el sector públic contribueix a reduir les possibilitats que el govern, lAdministració pública i el mateix procés democràtic quedin contaminats per la corrupció. La corrupció, apunta lOficina Antifrau de Catalunya (OAC), és un fenomen universal en tres sentits: ha existit en totes les èpoques, sha donat en tots el països del món i ha sobreviscut a tots els sistemes polítics. Sentén que estem davant dun cas de corrupció quan un persona que exerceix un càrrec viola un deure propi daquest càrrec amb lexpectativa dobtenir un benefici indegut (OAC, 2010).
Perquè es produeixi un supòsit de corrupció shaurà de violar el càrrec en benefici propi. Ara bé, aquest fet pot no infringir una norma formal vigent, per la qual cosa la vulneració dun estàndard ètic no sempre suposa un delicte o una falta administrativa. Aquest fet fa absolutament necessari disposar duna infraestructura ètica completa que vagi més enllà de normes i de regulacions i que incorpori aspectes no formals al seu instrumental.
La corrupció i les conductes no ètiques provoquen, com ja sha dit, una manca de confiança de la ciutadania envers els seus representants i servidors públics, però també sen deriven altres efectes perversos: el desànim i la frustració entre els funcionaris honestos i íntegres, lentorpiment de lexecució de polítiques públiques, unes administracions públiques poc eficaces i eficients, el menyspreu vers principis fonamentals en lAdministració pública com ara lobjectivitat i la legalitat, i la manca de transparència.
LAdministració pública corre el risc de caure en casos de corrupció a través de diferents situacions i per raons diverses. Per a lOAC (2011), algunes de les principals situacions de risc a les quals senfronta lAdministració pública en el seu dia a dia estan relacionades amb: