El segon tret configuratiu del col·lectiu és que són les persones que manifesten la confiança més alta en lEsglésia catòlica, les forces armades, la policia i els mossos desquadra. Ben al contrari, i en un altre registre diferent, són els que concedeixen menys importància a loci i al temps lliure i, menys que la mitjana poblacional, als amics i coneguts. En aquests aspectes, són als antípodes dels components del clúster 5, els quals, tanmateix, ja avancem que presenten, en qüestions centrals de gran rellevància sociopolítica, actituds i valors similars, tot i que des de paràmetres de preferència política divergents.
No es farà estrany que afegim, segons el que llegim en el quadre de resum dels factors que configuren aquest clúster, que els seus components són persones per a les quals, amb una gran diferència, la religió és important en les seves vides. Afegirem que també ho és la dimensió política, més que en els col·lectius restants, exceptuant els components del clúster 5 (els membres del qual destaquen sobre tots els altres pel seu major interès en la dimensió política i religiosa, però darrere dels components del clúster 1). No ha de sorprendrens aquesta relació quan a lanàlisi factorial que hem mostrat més amunt vèiem que el major interès per la dimensió política i la religiosa conformava un factor (a diferència del que sesdevenia en lanàlisi factorial de la mateixa pregunta a lestudi espanyol, qüestió interessantíssima, però en la qual aquí no podem entrar).
Entre els aspectes importants en la vida dels individus del clúster 1, i per la qual cosa destaquen sobre el conjunt poblacional, a més de la religió i la política (i en aquest ordre) hi trobem la família i la feina (també en aquest ordre). Confien una mica més que els altres en el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats, els Governs de Catalunya i dEspanya, lAdministració pública, lAjuntament, etc. En general, en els òrgans i institucions governadors.
El darrer aspecte que configura el clúster, amb menys pes que els altres, però no per això irrellevant en absolut, és el fet que els individus que el con- formen rebutgen en major grau que la mitjana pagar amb diner negre, enganyar en el pagament dimpostos, viatjar en un transport públic sense pagar, etc.
En conseqüència, som davant dun ampli col·lectiu de catalans que destaca sobre els altres pel fet de mantenir uns valors tradicionals, conservadors i comunitaristes, en el sentit de manifestar uns valors que eren dominants en generacions anteriors (una moral privada més restrictiva, la confiança en els òrgans de control social, la summa importància de la família i la importància de la feina en contraposició a loci i el temps lliure), així com de donar més valor a la religió i, malgrat que en menor grau, a la política. També són persones que mantenen una moral cívica important davant dels avantatges de signe econòmic, rebutjant les prebendes obtingudes indegudament de ladministració. En definitiva, confien en les instàncies de la governació política molt més que la mitjana poblacional. Tradicionals sí, més cívics i implicats en la cosa pública, també.
Cal ressaltar dues dades socials i demogràfiques bàsiques en aquest col·lectiu, que és el més nombrós de la nostra tipologia: és el que té una edat mitjana més alta (el 56% té més de 55 anys, i aquesta xifra és el 33% en el conjunt poblacional) i és el que en menor proporció ha nascut a Catalunya (el 52%, i aquesta xifra és el 67% en la població total). Per tant, sobrerepresentació de gent gran i immigrant. Tanmateix, avancem que no sha de concloure de seguida que els membres daquest col·lectiu no sinteressen pels afers socials de Catalunya, atès que les dades ens revelaran exactament tot el contrari: que entre ells hi ha persones de més de 60 anys amb una forta rellevància política i immigrants ben integrats a la res publica.
No és gens estrany que trobem en aquest col·lectiu la màxima presència de vidus i vídues, de retirats i pensionistes i de persones que no han passat dels estudis primaris.
El seu nivell de confiança en les persones segueix la mitjana poblacional, potser amb una lleugera inclinació cap al pol de la desconfiança, segurament fruit de ledat. Però el factor de ledat no és suficient per explicar els seus sistemes de valors envers la feina. Òbviament, estan menys satisfets que els altres destar sortint o dhaver sortit del circuit laboral (molta gent no troba a faltar la feina fins que no senfronta a la jubilació), però entenen en un grau notòriament més alt que els altres que és humiliant rebre diners sense treballar per aconseguir-los, que la feina és un deure amb la societat i que la feina és el més important, malgrat que això suposi tenir menys temps lliure. En aquest col·lectiu, per tant, no hi preval un model utilitarista de la feina i, a més, shi manté, força més que en els altres, la verticalitat basada en el fet que cal obeir les instruccions dels superiors encara que no shi estigui dacord.
Són, amb una enorme diferència, els que presenten els valors socials i religiosos més alts. Shauria de dir, més aviat, que és lúnic dels cinc clústers en el qual la dimensió religiosa té una consistència estadística i sociològica sòlida, ja sigui en la pràctica religiosa (de la missa dominical o de loració personal) o en les creences (en Déu en general, en un Déu personal, en la vida, en el més enllà, etc.), tot i que hi ha algun col·lectiu que el supera en la creença en la reencarnació, fet que ens indica que som davant de persones de religiositat majoritàriament catòlica. De tota manera, en aquest col·lectiu la dimensió personal i subjectiva del fet religiós també és molt més forta que el seu vessant institucional. Heus aquí un parell de xifres per fixar les idees: si bé el 46% pensa que hi ha un Déu personal, només el 23% asse- nyala que hi ha una sola religió vertadera. Tot i que el 67% diu trobar consol i fortalesa en la religió i el 70% assenyala tenir moments doració, de meditació o dalguna cosa semblant, no més del 25% afirma tenir molta confiança en lEsglésia.
Davant de lautèntica revolució que estem vivint amb laugment i la varietat dels nous nuclis familiars, els components daquest primer clúster són els que, en major grau, continuen apostant pels models i les pràctiques familiars tradicionals, ja sigui en la defensa de la institució matrimonial, en el paper de la mestressa de casa (els components daquest col·lectiu, on hi ha més mestresses de casa, indiquen que aquest rol omple tant com treballar i guanyar un sou), en el major rebuig a ladopció per part de parelles homosexuals, etc. Val a dir, tanmateix, que aquest col·lectiu dóna un clar suport a les noves maneres i pràctiques de relació en les parelles i de relació intergeneracional en els nuclis familiars, tal com passa a la societat catalana (amb lexcepció genèrica que rebutja la idea que el matrimoni sigui una institució passada de moda). Però el 80% de la població catalana aprova que un dona tingui un fill essent soltera, sense voler mantenir una relació estable amb un home, xifra que en aquest primer grup davalla, sí, però que es queda en un 61%, cosa que indica fins a quin punt aquesta idea ha penetrat fins als racons de làmbit més tradicional. Un altre exemple daquest aspecte del clúster (que el lector podrà completar al seu aire consultant lannex) és laprovació de lavortament per motius relacionats amb la salut de la mare, que es xifra en el 87% del conjunt poblacional i en el 69% entre els components daquest clúster.