Lanàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans agrupa les seves respostes (explicant el 63,2% de la seva dispersió o variància) en tres factors:
1. Els qui prioritzen a les seves vides (sempre respecte a la mitjana poblacional, no ens noblidem) el temps lliure i els amics.
2. Els qui destaquen per la importància que concedeixen a la feina i a la família.
3. Els qui sobresurten pel fet datorgar un pes més gran a la seva vida a la política i a la religió.
Ho mostrem en el quadre adjunt.
La segona anàlisi factorial agrupa les respostes que han donat els catalans a la pregunta sobre la seva confiança en les institucions. Lordinador, en set factors, agrupa les respostes dels catalans, comprenent el 63,5% de les diverses respostes. El presentem, en detall, en el quadre adjunt.
Finalment, la tercera factorial agrupa les respostes dels catalans a la pregunta 68 del qüestionari, referida a la justificació dun llistat de comportaments concrets. Abraçant el 56,2% de la dispersió de les diferents respostes, lordinador les agrupa en els quatre grans factors que es poden consultar en el quadre adjunt.
Amb el conjunt de les tres anàlisis factorials presentades hem construït un quadre (que esperem que sigui prou clar i explícit) per resumir els catorze factors amb què finalment construirem el clúster.
[1] Hi ha altres maneres de procedir, com ara crear una factorial única i construir el clúster amb els factors resultants. També podem construir-lo directament amb els resultats, en aquest cas, dels 55 ítems, de les 55 informacions retingudes. Hem treballat amb totes les possibilitats i hem optat per la solució que mostrem aquí, ja que ens permet una presentació de la realitat social catalana de 2009 abastable, comprensible i sense gaires tipus, i alhora molt completa. Cal notar que, per exemple, per a la pregunta 68 (nivell de justificació de 21 comportaments concrets), treballem amb dades de 1.200 persones que tenien 10 possibilitats de resposta per a cadascun dels 21 comportaments proposats, fet que ens dóna la suma de 252.000 informacions possibles per a aquesta sola pregunta. Daquí la importància de lanàlisi factorial que agrupa les respostes per afinitat (menor desviació estàndard).
La construcció dels clústers
Tal com hem indicat més amunt, per a lelaboració del clúster hem utilitzat els factors resultants de les tres anàlisis factorials sotmeses als tres àmbits a lentorn dels quals sestableixen les tipologies de la societat catalana. A la taula de resum, hi hem traslladat el conjunt dels factors amb els quals treballarà lordinador per tal doferir-nos diferents solucions de tipologies. Hem numerat els factors, atès que ens en servirem a lapartat següent a lhora de presentar detalladament cadascun dels clústers resultants.
El procés teòric per a la construcció de la tipologia és molt simple, però extremament laboriós, ja que només la rapidesa calculadora dels ordinadors moderns permet arribar a port. Lobjectiu final, ja lhem assenyalat a la introducció: diferenciar el conjunt de catalans en una quantitat de grups no gaire elevada segons les respostes donades a 55 informacions diferents resumides en 13 eixos o factors. El principi bàsic també és molt simple: que els grups siguin internament tan homogenis com sigui possible (és a dir, mínima variància intragrupal, mínima dispersió interna) i, entre ells, tan diferents com sigui possible (és a dir, màxima variància intergrupal), de manera que les persones que componguin cada grup siguin al màxim de semblants entre si i al màxim de diferents de les persones dels altres grups. Semblants i diferents, òbviament, respecte de les variables retingudes per a la constitució de la tipologia, les respostes que ens han donat a les 55 informacions retingudes del qüestionari.
Lordinador procedeix, en resum, a calcular totes les agrupacions possibles des d1 clúster (el conjunt de les 1.200 persones de la mostra) fins a 1.200 (és a dir, cada persona és un clúster). En realitat, linvestigador sol·licita a lordinador un nombre raonable de propostes. Nosaltres li vam demanar que ens donés solucions en tres, quatre, cinc i sis grups (també anomenats tipus o clúster). Lequip investigador, després de la lectura de les solucions proposades, en tria una segons dos criteris definitoris principals: que cada grup tingui, per una banda, coherència interna i, per laltra, un nombre dindividus no excessivament reduït, amb la condició que els paràmetres de seguretat estadística, en cada clúster, siguin suficients. Amb aquests pressupòsits, i tenint en compte lassaig tipològic que ja vam presentar a lestudi dàmbit espanyol, ens vam decidir per la solució en cinc tipus que podem llegir en el quadre adjunt.
Seguidament entrarem en la presentació de cadascun dels cinc clústers de la nostra tipologia.
Presentació dels clústers
En la presentació del clúster procedirem, en primer lloc, a subratllar quins són els factors resultants de lanàlisi factorial de components principals que hem presentat en el punt anterior i que determinen i configuren el clúster corresponent. Mostrem en el cos del text el quadre detallat del pes de cada factor en la configuració de cada clúster. A continuació ens aturarem en el posicionament dels membres de cada grup en una selecció molt àmplia de qüestions que travessa tot el qüestionari, per a la qual cosa hem construït set taules amb la segmentació de les respostes dels components, en els apartats següents: dades socials i demogràfiques bàsiques, dimensió vital i actituds respecte a la feina, dimensió religiosa, dimensió familiar, dimensió política, posicionaments respecte a la catalanitat i, per últim, dimensió solidària en general i, en particular, actitud amb els immigrants. El conjunt daquestes set macrotaules es pot consultar a lannex.
Clúster núm. 1. 28,4% de la població. Neoconservadors
Al quadre de la pàgina 25, hi hem transcrit els factors principals que han servit per a la constitució del clúster i que, òbviament, el configuren. La primera nota que cal subratllar és que ens trobem davant dun col·lectiu important en nombre el més nombrós dels cinc que conformen la nostra tipologia, ja que agrupa el 28,4% de la població total catalana amb 18 anys o més que destaca a lalça respecte al conjunt poblacional a causa del seu rebuig a lavortament, a leutanàsia, a lhomosexualitat, etc. Són les persones que se senten més lluny de la moral dominant a la nostra societat respecte a la vida privada o de proximitat.
El segon tret configuratiu del col·lectiu és que són les persones que manifesten la confiança més alta en lEsglésia catòlica, les forces armades, la policia i els mossos desquadra. Ben al contrari, i en un altre registre diferent, són els que concedeixen menys importància a loci i al temps lliure i, menys que la mitjana poblacional, als amics i coneguts. En aquests aspectes, són als antípodes dels components del clúster 5, els quals, tanmateix, ja avancem que presenten, en qüestions centrals de gran rellevància sociopolítica, actituds i valors similars, tot i que des de paràmetres de preferència política divergents.