Laura Albareda - Consum i valors

Laura Albareda

CONSUM I VALORS

La mercantilització dels valors

Editorial Barcino SA

Barcelona

Col·lecció Observatori dels Valors

Coordinació: Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica (ESADE)

Titular de la Càtedra: Jordi Pujol

Directors de la col·lecció:

Àngel Castiñeira

Ferran Sáez

Equip dinvestigadors dels núm. 9-12

David Murillo

Daniel Ortiz

Laura Albareda

Enric Colet

1a edició: març de 2010

© ESADE

© Fundació Lluís Carulla

© Daquesta edició: Editorial Barcino SA Acàcies 15, 08027 Barcelona

Fundació Lluís Carulla

Carrer Aribau 185

08021 Barcelona

www.fundaciolluiscarulla.cat

info@fundaciolluiscarulla.cat

Amb la col·laboració de Joaquim Roglan

Producció editorial Jordi Quer

Correcció lingüística Esmena Correccions

Disseny Jordi Casas

Maquetació Vània Rosell

Impressió Gràfiko

Dipòsit legal: B-7598-2010

Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Recolzat en la nova religió de la incessant

millora de les condicions de vida, el fet de viure millor sha convertit en una passió de masses, en lobjectiu suprem de les societats democràtiques, en un ideal proclamat als quatre vents.

Pocs fenòmens han aconseguit modificar

tan profundament els estils de vida i els gustos,

les aspiracions i les conductes de tantes persones en tan poc temps.

Gilles Lipovetsky,

La felicidad paradójica

(2007, 7)

des dun punt de vista biològic, lacte de consum té una funció imprescindible per a la supervivència humana. És una funció biològica que els éssers humans compartim amb els altres éssers vius. Necessitem aliments per sobreviure, necessitem aire per respirar i necessitem cobrir-nos amb teixits per no morir-nos de fred o cremar-nos amb el sol. I fins i tot necessitem desenvolupar estris culturals per a la supervivència social de les nostres comunitats, fet que ens diferencia dels animals. Així doncs, quan ens referim a les necessitats bàsiques de consum ens referim, en primer lloc, a la supervivència biològica, és a dir, a aquelles necessitats imprescindibles per a la vida humana.

Tanmateix, més enllà daquestes necessitats bàsiques, levolució històrica de les diferents civilitzacions ha comportat el desenvolupament de diferents models de consum, que, a poc a poc, han anat més enllà daquestes necessitats biològiques. El model de consum ha canviat al llarg de la història i en les diverses cultures. En lactualitat, a principis del segle XXI, en la societat capitalista de mercat i globalitzada, el consum sha convertit en un element fonamental que defineix les estructures organitzatives de la nostra civilització. El nou esperit del capitalisme ha aconseguit infiltrar-se en totes les relacions humanes, la família, el poder, la religió, la cultura, leducació, loci o el treball. Mentre en moltes societats tradicionals, prèvies a laparició del sistema capitalista, el consum era un element secundari integrat en lorganització familiar i comunitària, en les societats contemporànies, especialment a Occident, el consum ocupa un espai central de lorganització econòmica, política i cultural.

Daquesta forma, lacte de consum ja no està vinculat només a la nostra supervivència material o biològica, sinó que defineix algunes de les dimensions més importants de la nostra civilització: determina la construcció de les identitats personals, influeix directament en els nostres estils de vida, en les formes de pensar i de sentir, fonamenta les relacions interhumanes i influeix directament en lestructura de valors de la societat moderna avançada.

Aquest element dels valors es vincula directament a la dimensió preponderant que ocupa leconomia en les nostres societats. Per això, per entendre quin és el paper del consum avui, proposem, primer, una revisió històrica que ens permeti entendre els factors que han determinat levolució de leconomia i la història del mercat des de les societats premodernes fins ara.

Un dels autors que es va dedicar a analitzar lorigen del sistema econòmic capitalista fou el filòsof i economista Karl Polanyi. En la seva obra The Great Transformation. The Political and Economic Origin of our Times (1957), ens va explicar que, en les etapes històriques prèvies a la revolució industrial, leconomia era un element de supervivència material que estava inserit en les relacions socials i familiars com un element més que formava part de lestructura social de subsistència. La família era la font de supervivència, i les necessitats quedaven cobertes en lestructura familiar. Lautor va desenvolupar aquesta idea a partir del concepte dincardinació. Va explicar que en les societats preindustrials leconomia no era un aspecte autònom i independent de la resta de les relacions socials, familiars o religioses, sinó que hi estava subordinada. Daquesta forma, tot fenomen econòmic, com el consum, tendia a comportar-se com un fenomen invisible en lestructura social que sintegrava a través de la resta de les relacions familiars.

Polanyi es va interessar molt per lorigen del mercat. Un cop analitzades una gran varietat de cultures preindustrials, la seva tesi bàsica fou que el sistema capitalista era fonamentalment una anomalia històrica en levolució dels mercats tradicionals. Els mercats han estat espais existents al llarg de la història. En les societats tradicionals, malgrat que els mercats ja existien, eren formes dintercanvi, durant molt de temps sense moneda. La relació dintercanvi se supeditava a les regles de la reciprocitat, de la redistribució solidària i de les obligacions comunals. Polanyi va explicar que els mercats són un fenomen universal, que era present en les cultures antigues, però que en la majoria de les cultures preindustrials els mercats havien tingut una clara funció social dintercanvi de béns.

Tanmateix, la revolució industrial va provocar una gran transformació social, que sobserva en la destrucció irreversible daquestes formes de solidaritat i reciprocitat tradicionals, per donar pas a nous valors individualistes, basats en la filosofia del liberalisme econòmic i el lliure mercat. Daquesta manera, Polanyi va intentar demostrar com els valors liberals i el sistema capitalista de mercat no van ser el resultat natural de levolució històrica.

Lautor va estudiar com a mitjan segle XVIII i a principis del XIX, al Regne Unit, el procés dindustrialització va ser consolidat a través de lacord implícit entre lestat i les classes burgeses. Lestat anglès va crear les condicions legals i executives perquè leconomia es pogués deslliurar de la resta de les relacions socials i adoptés un espai independent. Leconomia de mercat nacional no hauria pogut funcionar sense determinades intervencions estatals que la van protegir i la van estructurar legalment. Lestat es va encarregar de regular sobre les diferents disposicions legals orientades a protegir el mercat a costa daltres factors, com la terra o el treball. Entre aquestes lleis trobem les lleis sindicals, les lleis antimonopoli o les lleis mercantils. La revolució industrial va comportar la centralització del nou sistema de mercats nacionals relacionats amb lestat modern i la vinculació de totes les xarxes de producció entorn de les economies nacionals, fet que va significar, a partir del segle XIX, una gran transformació social. Aquest procés va afavorir la integració de tots els mercats locals, que actuaven de forma independent, en una única economia nacional sota el control estatal. El desenvolupament dels mercats capitalistes va necessitar una intensa regulació política governamental, que, a més, estava vinculada a lautoregulació dels mercats i la iniciativa del sector privat. Però per a Polanyi els principis del liberalisme econòmic suposaven una fal·làcia, ja que considerava que els mercats, un cop separats de les altres institucions socials, tendien a generar crisis continuades i a imposar greus costos socials.