En els documents conservats daquells darrers anys de relació també destaquen les referències a les tasques de traducció que Martí i Pol feia per encàrrec dEdicions 62 amb la finalitat d«anivellar una mica el pressupost familiar» ja que, com va deixar escrit en més duna carta, amb la seva pensió dinvalidesa anava «curt darmilla». Fins i tot Joan Oliver li va recomanar que escrivís teatre com un nou exercici de projecció de lexperiència personal sobre els espectadors:
Dedica aquest estiu a traduir no lobra daltri lobra que portes dins. Traduir-la en teatre. Pensa el tema i deixa que maduri. El teatre ha de ser el drama personal projectat sobre els altres. I potenciat, deformat, si cal disfressat. Plagiem la vida! Lautor és tots, o una parcel·la del tot.
Les cartes escrites entre 1980 i 1983 són també especialment diàfanes pel que fa al patiment compartit i viscut de manera personalment angoixant per Joan Oliver en relació amb la crisi de leditorial Aymà-Proa, en la qual el poeta de Sabadell treballava com a director literari, al servei de Joan Baptista Cendrós, des de 1955. A la crisi empresarial i a la manca duna estratègia editorial clara shi va sumar el xoc definitiu de dues personalitats fortes que durant anys es van complementar. Segons el testimoni de Sileta Oliver filla de Joan Oliver recollit per Genís Sinca en la biografia de Joan Baptista Cendrós,23 Oliver va tenir sempre llibertat per construir el catàleg de leditorial i per organitzar la seva feina i la de les persones amb qui treballava, però el fet que Oliver, després de més de vint-i-cinc anys a Aymà, no hagués estat donat mai dalta a la Seguretat Social, va fer esclatar la crisi:
encara no havia pogut aconseguir que en Cendrós posés en solfa les seves repetides promeses dassegurar-me legalment la meva jubilació i sobretot la viudetat de lEulàlia i això em tenia preocupadíssim i rabiós. Li vaig escriure una carta des del llit de tons patètics: li deia sense embuts que si no preparava immediatament el document adequat per tal de poder-lo firmar tan bon punt jo pogués sortir, donaria ordre al meu advocat de cursar la corresponent denúncia a lAssegurança. Va ser oli en un llum. I el passat dia 23 de març vam firmar el document a cal notari. Ara estic més tranquil i des dahir vaig a leditorial. Tanmateix el negoci funciona amb un desordre i una lentitud lamentables i camina cap a la liquidació.24
Daquella topada inicial ocasionada pel desemparament legal i econòmic a què es veia abocat Joan Oliver sen conserva tota la documentació a lArxiu Històric de Sabadell.25 El conflicte, però, va continuar, i la carta que Oliver va enviar a Martí i Pol l11 de novembre de 1982 ens permet conèixer-lo de primera mà:
He romput amb en Cendrós. El xoc es veia venir. Sóc un home força incurós respecte als meus drets dautor, però tot té un límit. Lempresari em va prohibir que publiqués una antologia de Pere Quart dins la col·lecció de la Caixa-Eds. 62. I arran daixò va esclatar la renyina. Una topada que potser em perjudicarà, perquè la meva pensió vitalícia depèn dell. I encara que està establerta per una escriptura notarial amb totes les garanties possibles, aqueix home és capaç de tot; de fet tot ve de lodi cerval i la gelosia cega que sent envers la gent de les edicions 62, comprens? Daltra part lAymà-Proa toca fons. A causa de la crisi però, sobretot, de la pèssima, gairebé folla administració.
Tot i que bona part de la informació sobre aquesta picabaralla va transcendir i la premsa sen va fer un ressò important, Oliver va ser novament admès com a assessor literari quan Aymà va integrar-se al grup Enciclopèdia Catalana. La visceralitat amb què Oliver va viure aquell conflicte va derivar en afirmacions punyents i atacs directes en les cartes privades que enviava al seu amic Miquel Martí i Pol i aquest va ser el motiu principal, com ja sha assenyalat, perquè la correspondència que es recull en aquest volum no es publiqués al final de la dècada dels vuitanta del segle XX, en vida del poeta de Roda de Ter, quan encara feia poc del traspàs de Joan Oliver, el juny de 1986.
* * *
Ledició de la correspondència de Miquel Martí i Pol i Joan Oliver (1961-1983), així com la breu presentació que sen fa en aquest pròleg, tot i ser la culminació, com ja sha dit, duna feina iniciada fa més de trenta anys, no esgoten les moltes possibilitats de lectura o destudi que es poden dur a terme a partir del material que shi aplega. És innegable que, com deia el mateix Martí i Pol, les cartes recollides han esdevingut un «document històric, literari, sociològic» que amb el pas dels anys ha adquirit «molt valor». Espero, doncs, que aquest llibre sigui útil tant per als lectors i les lectores que vulguin comprendre millor les obres i les trajectòries personals i literàries de Miquel Martí i Pol i de Joan Oliver, com per als estudiosos i els amants de la cultura que, ben segur, trobaran en les cartes que sapleguen en aquest volum material que pot facilitar o complementar la seva recerca i els seus coneixements.
* * *
La publicació daquest llibre ha estat possible gràcies a lajuda rebuda en tot moment de la Fundació Miquel Martí i Pol, lArxiu Històric de Sabadell i la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter. Així mateix, cal agrair a la Institució de les Lletres Catalanes el finançament duna part de la recerca duta a terme per poder editar-lo. Gràcies també a la bona disposició dels familiars de Miquel Martí i Pol i de Joan Oliver, i a la generositat de Ramon Besora, president de lAssociació dAmics de Miquel Martí i Pol. Finalment, i de manera especial, vull tornar a fer esment de la feina feta per Antoni Turull i Creixell, sense la qual no shaurien conservat bona part dels comentaris i les notes de Martí i Pol que shan recollit i ampliat en aquesta edició.
Roger CANADELL RUSIÑOL
1. Es refereix a: Ignasi Pujades (1999). Miquel Martí i Pol. Larrel i lescorça. Barcelona: Proa.
2. Totes les cartes entre Antoni Turull i Miquel Martí i Pol que sesmenten es conserven al fons personal Miquel Martí i Pol de la Fundació MMP.
3. Antoni Turull (1984). Pere Quart, poeta del nostre temps. Barcelona: Edicions 62 (Llibres a lAbast, 197).
4. Carta de Toni Turull a Miquel Martí i Pol del 20 doctubre de 1986.
5. Publicada posteriorment dins de Miquel Martí i Pol (2000). Què és poesia? Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal, 136), p. 63-91.
6. Amb la signatura AP 165/3.