EDUCAR MILLOR
ONZE CONVERSES PER ACOMPANYAR FAMÍLIES I MESTRES
Carles Capdevila
Carme Thió
Jaume Cela
Maria Jesús Comellas
Jaume Funes
Eva Bach
Gregorio Luri
Mariano Fernández Enguita
Joan Manuel del Pozo
Roser Salavert
José Antonio Marina
Francesco Tonucci
A R C À D I A
ÍNDEX
En tan bona companyia
Carme Thió
Jaume Cela
Maria Jesús Comellas
Jaume Funes
Eva Bach
Gregorio Luri
Mariano Fernández Enguita
Joan Manuel del Pozo
Roser Salavert
José Antonio Marina
Francesco Tonucci
Agraïments
Carles Capdevila
A la Isabel i en Carles, els meus pares, els millors del món.
I a lAdela, en Josep Maria i la Bruna, els mestres de qui més he après.
EN TAN BONA COMPANYIA
Fa vint anys que sóc pare. De cada cop més fills, fins a quatre. I en aquestes dues dècades tan intenses, apassionants i ocupadíssimes, he introduït un mètode curiós de conciliació laboral i familiar: emportar-me la canalla a la feina. Literalment, quan puc, com feia el meu pare, a qui de nen jo observava al taller de fusteria i acompanyava a les reunions. I també en un sentit més metafòric. He escrit en clau dhumor sobre la paternitat, he impulsat programes de ràdio i televisió sobre educació, i quan vam fundar el diari Ara vaig tenir clar que el Criatures en seria el suplement estrella. Com més va estic més convençut, i en tinc força proves, que res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria, i menys pors i complexos. Compartir batalletes, riurens dels nostres fracassos, aprendre dels altres.
Aquest llibre va daixò. Intenta ajudar a educar millor, perquè millorar, com aprendre, són objectius essencials de la vida. I humilment pretén només fer companyia a famílies i mestres. No hi busqueu mètodes personalistes ni receptes màgiques ni solucions espectaculars. Hi trobareu, això sí que us ho garanteixo, la saviesa donze experts i un munt de pistes perquè sigueu vosaltres els que arribeu a les conclusions, ja que al capdavall sou els que prendreu les decisions. Són onze professionals de trajectòries diverses i amb visions diferents. De fet, la lectura daquestes pàgines és una invitació al debat, perquè en alguns aspectes hi trobareu punts de vista contraposats. Però els uneixen algunes virtuts bàsiques: passió per leducació, experiència pràctica, contacte amb famílies i docents, i la ferma voluntat dempoderar pares i mestres en lloc despantar-los o alliçonar-los.
Mencanta conversar. I fer-ho sobre de quina manera eduquem em sembla extraordinari. La dialèctica és la base de leducació, cal anar rodejant els temes, aproximar-shi, aprofundir-hi. He après tant daquestes onze persones que tinc la certesa que aquest llibre us pot ser molt útil, en el sentit pràctic, i molt enriquidor, en un sentit més intel·lectual. Són persones amb criteri, sestimen la professió, que majoritàriament és la seva vocació, i transmeten ganes de fer-ho bé i un optimisme de la voluntat per aconseguir-ho. Cada conversa sacaba amb un munt didees, amb el cap que bull sobre com abordar-les, i amb el cor obert a combinar la nostra missió tan delicada amb lamor incondicional, que és lessència educadora. Estimar el que tenim entre mans és el primer pas.
El llibre vol servir pares i mestres. I avis i àvies, naturalment, i tiets i la gent que rumia si vol entrar en laventura de la procreació, que alguns insisteixen a pintar com un túnel fosc i daltres pensem que és una font dalegries i contradiccions. Res no ens enfronta tant a nosaltres mateixos com intentar encarrilar la mainada, fer-la espavilar i controlar-la, estimular-la i posar-li límits.
Començo per Carme Thió perquè amb ella va començar tot. És la primera dels onze entrevistats que vaig conèixer, i lestimo molt. Però també començo amb ella perquè, tot i que qualsevol ordre té un punt daleatori, he pretès que les primeres converses estiguin més enfocades a làmbit pràctic, i a la segona meitat hi hagi més reflexió sobre leducació professional, sobre els mestres, sobre la necessitat dinnovació a lescola. Però el llibre és prou flexible i els entrevistats són prou rics en idees perquè a cada conversa hi hagi reflexions per a qualsevol lector. A més, la frontera entre pares i mestres és molt porosa, quan la majoria de docents també tenen canalla a casa, i quan els pares i mares tenim en el professorat els nostres aliats i tot el que els afecta a ells també ens hauria dafectar a nosaltres.
Al llarg del recorregut veureu que busco verbs que siguin sinònims deducar: impulsar, estirar, empènyer, provocar, estimular, escoltar, respectar Nhi ha un munt i és un exercici molt interessant fer-ne la llista mental. Hi ha un verb clau, que és acompanyar. Leducador acompanya la criatura i per fer-ho ha de saber trobar la distància exacta. Ni massa a sobre, ni massa lluny. I ha danar modulant aquesta distància, fins a fer-se prescindible, que és lèxit més gran.
Per això he triat també aquest subtítol per al llibre. Acompanyar famílies i mestres és lobjectiu central, és el propòsit. Els educadors ens hem de fer companyia, donar-nos ànim, ajudar-nos. Si aquestes converses us fan rumiar i us ajuden a viure amb més seguretat i espontaneïtat la vostra tasca, els dotze que hi hem participat estarem contents i agraïts a la vida per deixar-nos dedicar al que ens fa més feliços, i en tan bona companyia.
CARLES CAPDEVILA
CARME THIÓ
© Ruth Marigot Murillo
Carme Thió de Pol (Barcelona, 1943) és psicòloga especialitzada en educació infantil. Sha dedicat tant a lorientació i a la formació de mestres com a lassessorament familiar. Col·labora amb lInstitut de Ciències de lEducació de la Universitat Autònoma de Barcelona i és autora de diversos llibres sobre leducació dels infants, com ara Entre pares i fills (2013) i Magrada la família que mha tocat (2013).