LA VIDA QUE APRENC
Carles Capdevila
A R C À D I A
ÍNDEX
Pròleg
La vida que escric
I La mirada íntima
Els millors Reis de la meva vida
Els meus Levis de pati de col·legi
Els que ens ha anat bé
Que sajupi un altre
El noiet de poble que creia en les persones
Una nit de por
Cursos moderns per aprendre a viure com lavi
La tendresa, al rescat de la desolació
Que la por no ens paralitzi
Ets el centre del món
La vida és tragicòmica, en el millor dels casos
Fa de mal dir que tens càncer
Petons duna mare, el més gran del món
La sort que et mirin amb bons ulls
El cos és com un gos
Les prioritats sempre hi són, però no les veiem
Per què demanem perdó per plorar?
Limitacions que ens fan créixer
Tan savi com la Joana, que té quatre dies
Cures dhumilitat
Qui coi sóc si no em sé fer cas ni a mi
Joie de vivre
II Ser i fer
Emprenedors contra emprenyadors
Doncs tels emportes a casa
Quan confiar és millor que vigilar
El millor dels efectes contagi
Treballar més, cuidar els acabats i dormir millor
El millor regal és el temps
Lesforç per ser una persona lliure
Prioritzar vol dir descartar
O tot o res
Llarga vida a la petita papereria de sota de casa
Menys bla-bla-bla i més bones pràctiques
Qui no corre maratons pinta mandales
Disfresses doficis que saps què fan
Ja llegiràs aquest article després
Que bé, a mi no
És dells
Potser mhe equivocat, però tu més
Lart de conciliar
I si els cursis tinguessin raó?
No tothom té la seva part de raó
Millor ser sincer que espontani
Contra el tremendisme, sentit del ridícul
Ha de ser molt trist, tristíssim
Tot això que no fem i que ens agrada tant
Elogi del mediador que se la juga
Ai, alguns purismes
Perdre la por del que diran
Caure bé
III Petites revolucions
Ni sempre sha fet així ni shi farà gaire temps més
Mirar que el que fem tingui sentit
La crueltat sencomana
Carta damor al meu odiat mòbil
Festa fotre
Accidents, dolor, periodisme i dubtes
Ens cal més mala llet i més esperança
El poder té un problema de càsting
Teorema del cinisme
Menys testosterona
Si no vols que se sàpiga, no ho facis
Dones que fan la feina, homes que dissimulem
Es viola en temps de guerra i en temps de pau
Arreglar és un verb preciós, si es conjuga bé