Aquest punt de llibre, és del castell de Púbol on hi havien viscut molt de temps el Dalí i la Gala. Ja texplicaré aquesta sortida la propera carta.
A veure, Dani, jo no tinc pas cap interès especial en ser anònima i si només et poso el nom és perquè vaig veure que és el que feien les noies que van venir a fer pràctiques i es cartegen amb companys teus. És per allò de: A donde fueres, haz lo que vieres.
Una abraçada ben afectuosa de
M. Roser Algué Vendrells
Veus, ja tinc nom i cognoms!
6
Esplugues 08-10-96
Amic Dani, malegro molt que intentis mirar endavant amb optimisme i si tajuden les meves cartes, doncs nestic molt satisfeta. Com sempre, gràcies per les teves boniques paraules i els teus bons desitjos, no sé si mho mereixo, però magrada molt com tu ho expresses. Pensa que les teves cartes a mi també malegren el dia i quan estic una mica depre les rellegeixo.
Encara que de portes enfora sembla que tot siguin flors i violes, no sempre és així. Tots tenim moments baixos que hem dintentar superar, de vegades donant la tabarra als amics o, per què no? Fent-nos un tip de plorar i després et sents molt millor. Pensa que jo he superat un càncer, però ara, gràcies a Déu, ja estic bé. De totes maneres, jo no sóc una persona gaire forta físicament, però si psíquicament, bé, això és el que em diuen.
Aquesta vegada he trigat una mica més a contestar-te perquè he anat molt atabalada. Els començament de curs sem fan molt pesats, fins que torno a agafar el ritme normal, pensa que jo al setembre em poso les piles i ja no les deixo fins al juny. A lescola em diuen que sempre vaig amb les alcalines posades. De totes maneres, si vols comprar-me uns quants nens, jo els venc a bon preu. Saps què passa? Que jo porto tres anys amb els mateixos (2n, 3r i 4t) i és com si fossin adoptats. Jo tinc la paciència dun Sant, però de vegades tatabalen tant, que acabes amb els nervis destrossats. Deu ser ledat? I això que mestimen molt, perquè sinó! Però hi ha amors que maten.
Estic dacord amb tu (canviant de tema) quan dius, referint-te als teus poemes, que el més important no és publicar-los, sinó la satisfacció que sents quan escrius. És clar que també és agradable quan reps una petita compensació. Jo aquest any nhe tingut un parell. Lonze de setembre ja et vaig dir que vaig anar a un poblet de lEmpordà que es diu La Pera, a una casa de turisme rural. Com que ja els coneixia, els vaig portar un escrit per penjar al menjador i un poema per un nen que tenen, de pocs mesos. I van estar tant contents que no em van voler cobrar lestada. També vaig fer un elogi de la mel per un senyor del poble que en recol·lecta i em va dir que li havia agradat tant, que lensenyava a tothom que anava a comprar i que lestava emmarcant per penjar-lo.
Aquest cap de setmana no, lanterior, també vaig anar, en aquest cas a laltra punta de Catalunya, a l Urgell, a fer relax i turisme per compensar lestrès daquests dies. Vaig visitar pobles molt bonics, com Guimerà, Verdú, Ciutadilla Magrada anar coneixent llocs nous. A més jo, quan surto per aquests mons de Déu, procuro relacionar-me amb la gent del país i aprendre coses noves. Per exemple, a Verdú vaig ficar el nas a un taller de ceràmica i el senyor em va explicar moltes coses de la seva feina, després, com ara es lèpoca de collir el raïm, vaig anar a una cooperativa a veure com feien el vi A la gent els hi agrada que tinteressis per les seves coses. A mi no em diuen que soc de can fanga, ni que sóc camaca, com diuen als de Barcelona quan van al camp.
En un daquests poblets, hi havia un rellotge de sol que deia: Jo sense sol i tu sense fe no valem res. I vaig trobar que tenia molta raó, era una frase molt encertada. I no em refereixo només a la fe religiosa, sinó a la fe en els amics, en un mateix o en qualsevol cosa sempre positiva, és clar. I sobre tot penso, com deia el metge Ramon i Cajal, que la voluntat és de les coses més importants de lesser humà, és el motor que ens fa intentar sempre superar tots el reptes que sens presentin.
Deus pensar que em passo la vida voltant, doncs no, ben al contrari, perquè jo visc amb els meus pares que ja són molt grans i els caps de setmana acostumo a passar-los a casa. Quan surto, aprofito que la meva germana es queda i sen cuida, però això no passa gaire sovint, perquè ella surt amb la família gairebé sempre. Aquests dies ha estat pura casualitat. Ara em tocarà, segurament, quedar-me a casa totes les setmanes durant força temps. Això no vol dir que no surti el dissabte o el diumenge, però només el matí o a la tarda. Per acabar-ho darrodonir, el dilluns, va ser el meu sant i vaig anar a sopar amb uns amics.
Segurament, el mes que ve, tornaré a fer el programa de ràdio (un cop al mes). No crec que des daquí es pugui escoltar, perquè les emissores de freqüència modulada agafen la franja de terreny, segons on està encarada lantena, que en aquest cas, és la comarca del Baix Llobregat. De totes maneres, ho pots intentar. És al 87.6 de la FM i es diu Radio Estudi.
Jo, normalment, no recito poemes, sinó que faig entrevistes a poetes o persones amb una sensibilitat especial. Alguna vegada ho he intentat, però no ho faig gaire bé, sempre dic que els llegeixo, però recitar-los, és molt diferent. Si que tinc molts programes gravats i ja et faré arribar algunes cintes, encara que nhi ha que tècnicament no tenen gaire qualitat, però donem una mica de temps perquè he de fer les còpies.
Suposo que el llibre que em vas comentar és aquest que tenvio, ja mho diràs. Dius que hi ha paraules catalanes que no entens. Ja procuraré mirar si et trobo un diccionari. De vegades, les editorials ens en proporcionen a lescola.
The parlat al començament de dues petites compensacions als meus poemes i només te nhe explicat una. Resulta que vaig fer un poema i el vaig donar a un músic que canta en un grup dhavaneres perquè sel mirés. Com que li va agradar, li va posar música i me la va gravar en una cinta. Es una havanera molt bonica, però no està massa ben cantada. Suposo que quan la cantin tot el grup (perquè em va dir que lincorporarien al seu repertori) sonarà millor. Però com que jo tinc un amic que canta molt bé, li faré cantar i gravar. Quan soni millor ja te lenviaré. A mi em va fer molta il·lusió, és el millor regal que em podien fer.
Bé, Dani, com vols que menfadi perquè em preguntis ledat que tinc? Jo mai me lhe amagada, fins i tot la dic als nens, que això els obsessiona molt. Quan vaig començar a escriuret sabia que eres més jove que jo, però no ledat exacte que tenies. I la veritat és que com tothom em diu que ni físicament, ni per la meva manera de ser no aparento els que tinc, de vegades, fins i tot me noblido. Jo dic que he fet les meves bodes dor amb la vida. Doncs si, tinc 50 anys i aquest mes en faré 51. No pensis en cap moment que the volgut enredar. La veritat és que no vaig pensar-hi fins que tu mho vas dir. (Per mi no és cap problema, perquè penso que lamistat no té edat Si ho és per tu, ho entendré, sóc conscient de que ja sóc una mica carroza.
Amb el més sincer afecte,
M. Roser
7
Esplugues 3 de l11 del 16
Hola, Dani!
Estic molt contenta de ser un petit granet de sorra, que forma part de tot allò que tajuda a viure la vida amb més optimisme, o si més no, amb més coratge. Tot i que en la teva última carta em pintes un quadre una mica negre de tot el que tenvolta, però tu no abaixis mai la guàrdia. Com va dir algú: La major victòria és la de vèncer-se un mateix.