M. Roser Algué Vendrells
Jo et donaré ales
1ª edició: agost 2020
© M. Roser Algué Vendrells
Disseny de la coberta: ImatChus
Terra Ignota Ediciones
c/ Bac de Roda, 63, Local 2
08005 Barcelona
931.73.22.29 - 638.07.85.00
www.terraignotaediciones.com
IBIC: BJ 2ADC
La història, idees i opinions escrites en aquest llibre són propietat i responsabilitat exclusiva de lautor.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser realitzada amb lautorització dels seus titulars, llevat dexcepció prevista per la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
M. Roser Algué Vendrells
Jo et donaré ales
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
EPÍLEG
PRÒLEG
Mesos enrere vaig rebre una petició per fer el pròleg dun llibre que una persona tenia intenció de publicar. El llibre substancialment consistia en una recopilació de cartes adreçades a un intern dun centre penitenciari de Catalunya.
La lectura de les primeres cartes permetia albirar una especial sensibilitat de la persona que les escrivia, la senyora Roser. Lautora, una mestra que tot i les seves obligacions laborals i familiars, disposava de temps per dedicar desinteressadament a una persona privada de llibertat.
El llibre només recull els escrits que lautora enviava a lintern, i en tot moment són profundament respectuosos amb el seu interlocutor, alhora que introdueixen molt subtilment consells o reflexions que poden permetre a la persona privada de llibertat analitzar la seva conducta delictiva i la conveniència de modificar-la en un futur per redreçar la seva vida, però sempre amb un to afectuós i sense cap imposició dogmàtica, que possiblement no hagués tingut cap efecte.
El fil conductor que utilitza la Roser per arribar a lànima del Dani és la poesia, un cop ha descobert que és un dels temes que interessen al seu interlocutor, tot i la temença daquest sobre la impossibilitat de poder escriure en un futur cap poesia.
La Roser, que és una dona que destaca per la virtut de la perseverança, en primer lloc encoratja a Dani, perquè intenti fer alguna composició, més endavant lanima a que la presenti en algun certament, i tota la correspondència que li adreça destil·la afecte, protecció i duna manera subliminal procura allunyar-lo del món de la transgressió per integrar-lo en el món de la tolerància i de la comprensió. En els escrits de la Roser no hi ha cap retret, cap reprovació, cap exigència sobre la necessitat de modificar hàbits de conducta, només la conveniència de mirar al futur, ella ho sap bé perquè la seva edat i experiència superen amb escreix a les de Dani.
És important tenir ben present, que la missió que tenim encomanada com a serveis penitenciaris, és molt rellevant socialment i a la vegada molt transformadora. Es tracta de treballar per acompanyar els processos de reinserció de les persones internes, tot garantint la custòdia i la convivència, i amb absolut respecte als drets humans i a la dignitat de les persones. Sens dubte la rehabilitació i la reinserció és el nostre gran objectiu.
Aquest mandat ens empeny a tots als que treballem als Serveis Penitenciaris a facilitar als interns i a les internes totes aquelles eines que puguin ajudar a la seva reintegració a la societat de la que han estat separats.