Per al Lando i lEva, caçadors de monstres
Crèdits:
L'Horror de Rèquiem
Col·lecció Nüwa
Primera edició: setembre de 2020
© Marc Pastor, 2020. Drets negociats per aquesta edició
c/o The Ella Sher Literary Agency
© del pròleg: Biel Perelló, 2020
© de la il·lustració de coberta: Guillem H. Pongiluppi, 2020
© de lApocalipsi segons Sant Joan: Cerint, 95dc
© de ledició: Mai Més, 2020
www.maimes.cat
info@maimes.cat
Maquetació i disseny: Mai Més
Correcció: Maria Camps
Segona correcció: Abel Carretero
Galerades: Antonio Torrubia
Tots els drets reservats.
Queda prohibida la reproducció total o parcial daquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, incloses la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació, la difusió a través dinternet i la distribució dexemplars mitjançant el lloguer o préstec públics, sense el permís escrit dels titulars del copyright ni daquell que no pot ser anomenat, és a dir, Hàstur.
Un exceso en la dosis de truculencias, de monstruos o de tensión dramática provoca indefectiblemente la sonrisa, la risa y hasta la burla. El terror y el humor van del brazo muy a menudo.
Chicho Ibáñez Serrador, Historias para no dormir
Pròleg a la vint-i-setena edició
per Biel Perelló
Lautor i la seva època
Què es pot dir de Víctor Negro que no shagi dit ja?
Poca cosa, francament.
Víctor Negro no dona entrevistes, no es deixa veure en públic, no assisteix a vernissatges de pica-pica. Res.
Una cosa és indiscutible, però: Víctor Negro és lautor dalgunes de les pàgines més brillants de la literatura contemporània des que va publicar Lany de la plaga íntegrament en paper dalumini.
I també és un fet que sempre que ens acostem a la figura de Víctor Negro, tard o dhora acaba apareixent un altre nom misteriós: Marc Pastor. Qui és aquest altre personatge? Un sòsia? Un alter ego?
Rotundament, no en tenim ni idea.
És probable que li revisi els textos i que li passi el corrector ortogràfic del Word.
Durant un temps es va dir que Negro escrivia i Marc Pastor li feia les gestions editorials, ja que el seu tarannà més obert, lexperiència en el món literari, la placa dagent de lautoritat i una pistola sobre la taula de leditor agilitzaven notablement les negociacions. En qualsevol cas, no són més que rumors que no shan pogut demostrar i segurament són falsos.
Lobra com a aproximació
a les tesis econòmiques de lEscola de Chicago
Aquí piquem ferro fred. La manca de bibliografia sobre el tema és descoratjadora. Hom ha trobat a Lhorror de Rèquiem referències als diners, a la precarietat laboral, a les penúries pecuniàries. Però són subtils, molt allunyades de lefectisme keynesià dEls miserables i del dickeynesià dOliver Twist.
No obstant això, la novel·la funciona perfectament com a refutació sòlida de les imbecil·litats de Hayek.
Resulta estranya labsència dalgun estudi en profunditat sobre la macroeconomia a la literatura victornegresca, car els economistes solen ser persones aventureres i amb una gran imaginació.
Provem de fer una altra aproximació
A Lhorror de Rèquiem la paraula «dents» apareix onze vegades; «genives», quatre; «dentadura», tres, però «endodòncia», zero. Laproximació odontològica és força limitada, doncs.
Una aproximació a les aproximacions
Lestudi interdisciplinari daquesta novel·la comença a donar fruits, sobretot en el terreny de la literatura comparada. Recentment, una prestigiosa universitat va publicar un article on comparava el llibre de Víctor Negro amb maquinària agrícola. És una notícia excel·lent, però hem de ser cauts: una anàlisi superficial demostrà que lorigen de larticle era el blog outlet-for-pagesos.wordpress.com, i que el seu autor, locigalot2004, efectivament estava vinculat a una universitat: concretament, a la Universitat Rio Bravo de Lleida, que, en realitat, no era una universitat, sinó una tapadora de negocis de compravenda de material agrícola defectuós.
Paral·lelament, lAteneu Barcelonès va provar de fer un curs sobre ètica i estètica a Lhorror de Rèquiem i el van encarregar a un senyor de Badalona, insistint que podia aprofitar la seva experiència com a venedor al Bauhaus i que, de ben segur, alguna cosa podria dir de Kandinski, Mies Van der Rohe o Leroy Merlin.
Però aturem-nos un moment.
On són els erudits sobre el gènere noir, fantàstic, sci-fi, terror o gore-tex, gèneres que, personalment, també em semblen fantàstics.
És que no hi ha ni un sol estudi de lobra que saguanti mínimament?
Doncs sí que nhi ha. Un, exactament1. Però sembla que shagi escrit amb displicència, amb por.
Mirem-ho amb perspectiva, doncs. En aquest moment, respecte a Lhorror de Rèquiem, hi ha dos corrents de pensament oposats:
a) Els estudiosos2 que, a lobra, hi veuen un conjunt harmònic entre lethos i el pathos.
b) Jo, que més aviat no.
A parer meu, lestudi acadèmic anteriorment citat3 requereix urgentment una peer review. Lautor confon ethos amb un futbolista camerunès i, el que és més alarmant, tan sols fa referència al pathos quan parla de la neteja de lavabos, i sempre fent servir lexpressió pathos WC.
Aquesta aproximació divaga i no va al moll de los. Li falta allò que Pla anomenava «vergonya torera».
Fa la impressió que ningú es vol acostar a aquest llibre. És un prejudici sobre el gènere? No i mil vegades no. Aquesta és una obra que entronca amb la tradició del gènere fantàstic daquest país: Manuel de Pedrolo, Joan Perucho o Borja de Riquer, sense oblidar els columnistes dopinió dels diaris digitals.
Per què, aleshores, hi ha tan pocs estudis solvents al voltant daquesta obra, i més tenint en compte lelevat nombre despecialistes en literatura de gènere i lentusiasme que genera entre els lletraferits?
Lobra com a aproximació