Sí? vaig contestar deixant-li la iniciativa a lhora de parlar.
Per fi, Eva! Perdonam. No sé què mha tornat a passar! He estat tot el dia patint per tu.
Doncs, no es notava. No mhas trucat ni una sola vegada vaig contestar-li esquerpa.
No sabia com tho prendries. Estic avergonyit de mi mateix. He plorat tot el dia pensant en el que the fet. Em sento tan malament, Eva! Et trobes bé?
Estic viva, Miquel. Que crec que ja és molt.
Ho sento en lànima. Tant debò pogués tenir el teu dolor en el meu cos! No sé què mha passat. Tu ja saps que no sóc així, és lalcohol el que fa convertir-me en un fill de puta i no controlo res. A lendemà quasi no em recordo del que he fet la nit anterior. Però the vist aquest matí i he estat a punt de trucar a un metge. Ho he passat fatal!
I per què no ho has fet? vaig preguntar-li amb veu ferma tot i que tenia el cor en un puny.
Sóc un covard i he tingut por. No he sabut com reaccionar! Mare meva, quan penso que et podia haver perdut sem posen els pèls de punta! petita pausa. Aquesta mateixa setmana aniré a un centre a superar aquest problema. Quan bec no em puc controlar. Tentenc, i no vull que quan ho faci, estiguis al meu costat. No et vull fer mal, vull reformar-me.
Va haver-hi un silenci curt en el que no vaig saber que respondre. Després ell va prosseguir dient:
Només magradaria saber una cosa Si algun dia arribo a superar el meu problema, et podré tenir al meu costat? en Miquel no em va deixar temps a contestar i de seguida va afegir Si vols, no em responguis encara, potser estàs pensant que tinc molta barra o que estic boig, però et vull deixar clar que testimo més del que mai he estimat a ningú i no et vull perdre. Encara que hagi desperar un, dos sis mesos o més, vull saber si algun dia et podré recuperar. Estaria molt més motivat si sabés que tinc un bri desperança, per petit que sigui. Sense tu la meva vida no té importància. Per mi ets tot, tot
Em va costar molt parlar, però al final ho vaig poder fer.
Ara el dolor que tinc és molt gran i el temps dirà. Desintoxicat, et dono ànims i força de voluntat. Ets una persona meravellosa quan no beus. Destrueix al Miquel alcoholitzat i quedat amb la persona humana, tendra i afable que ets. Més endavant, si estàs millor, podem tornar a començar a poc a poc, com una parella que sestà coneixent. Crec que ara mateix agafem camins diferents que segurament algun dia es tornaran a ajuntar. Miquel, en el fons testimo i ho estic passant molt malament, però també tinc por, molta por. Adéu Miquel. Que vagi tot bé i bona sort.
En Miquel estava plorant a laltra banda del telèfon; va respondre sanglotant.
Gràcies per tot. No et mereixo.
Miquel?
Sí?
Recuperat amor meu.
Em recuperaré per tu i per mi. Mai més et tornaré a fer mal, Eva. Tho prometo.
Ja ho sé, Miquel. Ja ens trucarem daquí a un temps. Adéu.
Adéu, amor.
LEva va penjar el telèfon; tenia els ulls plorosos i el cor encongit. La Sandra shi va apropar i li va agafar les mans per reconfortar-la.
Com ha anat?
Ho estem passant molt malament tots dos. Això es un calvari.
A vegades les millors coses de la vida costen daconseguir.
Espero que sigui això.
Em vaig quedar mirant a la Sandra i vaig recordar com ho va passar ella quan es va divorciar. En Manel, el seu exmarit, lhavia deixat per una altra dona. No li va dir mai la veritat. Li va explicar que havien entrat en una gran monotonia, que no hi havia la mateixa passió que abans mil i unes excuses que camuflaven només una certesa: que en Manel ja feia més dun any que tenia una amant. La Sandra va entrar en una profunda depressió i ho va passar fatal perquè encara estimava amb bogeria al seu exmarit. Així, vaig pensar que era normal que jo i en Miquel ho estiguéssim passant malament perquè encara ens estimàvem els dos.
Sumides en els nostres pensaments, vam tornar a entrar a la cuina guiades per loloreta que emanava de les olles, graelles i fogons. El sofregit de ceba estava a punt de cremar-se.
12
A força distància dallà, en Miquel va penjar el telèfon mentre dibuixava un somriure malèvol a la seva cara. Es deia per dins un cop i un altre: Eva, però que estúpida que arribes a ser!.
En Miquel havia mentit a lEva des que lhavia conegut. Havia interpretat aquell paper dhome bo, atent i comprensiu que tant els hi agradava a totes les dones. En veritat, en Miquel no tenia cap problema amb lalcohol; era lexcusa perfecta per mostrar el veritable home que era. En Miquel gaudia fent mal a les dones conscientment. Li agradava maltractar-les, però fugia dels rampells dira i preparava les seves accions amb premeditació i cura. Gaudia veient com se les guanyava a pols, com senamoraven dell fins a la medul·la, i després, quan havia acumulat prou fúria a les seves venes, la descarregava contra elles amb ràbia. El satisfeia molt veure com els ulls enamoradissos de les seves víctimes es truncaven per convertir-se en el pitjor gest de terror. En Miquel era un ésser dolent per natura, un rara avis galant i educat dins el món dels pertorbats mentals. Shavia escudat en lalcohol per justificar la seva conducta, però la beguda no hi tenia res a veure; lajudava per potenciar la seva violència, però res més. En Miquel era un home abominable i cruel.
Potser la infantesa que tingué el va marcar per sempre. El seu pare era un alcohòlic empedreït que maltractava una vegada i una altra a la seva mare, i de tant en tant, també a ell. En una de les pallisses constants que propinava a casa, al seu pare se li va escapar la mà i va matar a la mare.
El seu pare va ingressar a la presó i allà es va acabar de destrossar el fetge a base dalcohol. Quan li privaven de beuren, consumia lalcohol sanitari de les farmacioles i les ampolles de colònia dels seus companys. Un bon dia va aparèixer mort a la seva cel·la i els metges van dir que mai havien vist un fetge en pitjor estat que el seu.
En Miquel havia mentit a les parelles amb qui havia estat en relació als seus pares. Mai els hi havia explicat la vertadera història. A totes els hi havia dit que els seus pares havien mort quan ell era petit en un accident de cotxe. També els hi explicava que no tenia més família, i que si en tenia, mai lhavia conegut.
Després de la mort de la seva mare i amb el seu pare a la presó, va anar a viure amb una tia. Malgrat que era bona dona, mai la va acceptar. Així, no va dubtar descapar-se de casa seva quan només tenia setze anys. No va sentir pena perquè mai havia pensat que aquella fos la seva llar. Tampoc a la seva tia la va identificar mai com una segona mare. Sen va anar sense deixar-li una nota, sense haver-li fet mai un petó.
En Miquel va començar a treballar als setze anys i des de llavors havia exercit tot tipus de feines. Havia ajudat en el camp i havia dormit en barraques comunitàries amb immigrants, havia treballat de cambrer, de manobre, de paleta També havia anat dun lloc a laltre com si fos un rodamón.
Quan va començar a tenir relacions sexuals amb les dones es va donar compte que no gaudia delles plenament. Li faltava alguna cosa. Recordava la seva infància: com el seu pare forçava davant seu a la seva mare i li pegava mentre la violava; després en Miquel marxava a plorar a la seva habitació impotent per no poder ajudar-la.