Posició i descripció física dels sants (segons observem frontalment)
Simbologia (vocabulari històric, literari i artístic)
Simbologia i cultura popular: estacions, cicles, festes, refranys...
Art
a) Escultura
b) Ceràmica
c) Altres camps artístics
N) LA RELIGIÓ I EL CRISTIANISME EN EL SEGLE XXI: dos elements bàsics per a comprendre i per a estimar el nostre passat, el present i per a créixer amb una visió àmplia del terme tolerància
Les festes patronals en el segle XXI, més enllà de lo folklòric
La religió i les cultures matriarcals
El cristianisme matriarcalista en la cultura catalana, en la valenciana i en la balear
El cristianisme del segle I com a possible model a seguir en tot làmbit lingüístic
Laïcitat i religiositat. El cristianisme matriarcalista i lo matriarcal en el segle XXI
a) La identitat dun Poble
b) Religió matriarcal i civilització tecnològica i científica: lo matriarcal, prioritari
c) La religió i lo matriarcal en el País Valencià: un reviscolament, sobretot, des del Poble i des dels pobles, a partir de linterés per letnologia i per la Història
d) La cultura popular unida a la festa matriarcal dels Sants de la Pedra i a la tolerància en el segle XXI: més que una festa religiosa
VOCABULARI
BIBLIOGRAFIA
a) Llegendes, dites, refranys, rondalles, cançons populars, creences i endevinalles.
b) Poesia popular, poesia humorística i altres poemes, goigs, cançons religioses.
c) Llibres, tesis, articles sobre religiositat popular, sobre el cristianisme i dhistòria. Lesglésia valenciana i la llengua. Publicacions sobre etnologia i sobre la llengua.
d) Articles de blogs i de webs, relacionats amb la celebració de les festes en poblacions. Correus i articles, balls, fotografies, vídeos, jocs, etc. en relació amb als Sants de la Pedra i amb temes agrícoles.
e) Altres
f) Diccionaris i enciclopèdies.
GOIGS, CANTS, HIMNES, COBLES, IMÀTGENS,...
Introducció
El 2 de març del 2020, quan estava començant líndex daquest estudi, recerca iniciada en la primavera del 2005 i a què torní el dia que començà la primavera del 2017, després dhaver-lo arraconat des de feia quasi dotze anys, vingué una dona a ma casa i, en un moment de lestada, em preguntà:
¿En qué trabajas?
Jo, oficialment, soc pensionista, però, lo que sí que estic fent, des de fa quasi tres anys, és un estudi sobre uns sants que la seua devoció està molt estesa en Catalunya, en les Illes Balears, en el País Valencià i en una part dAragó que està al costat de Catalunya. Són una pervivència de lo matriarcal en relació amb la llengua catalana, llengua que es parla en eixos territoris. Podríem dir que treballe dhistoriador, de recopilador de la cultura popular.
¿Aquí, en tu casa? ¿Aquí trabajas?
Sí, podríem dir que sí. Però, per a investigar i per a accedir a més informació, isc de casa i, per exemple, consulte llibres que estan en la biblioteca, pregunte a persones de la família o a moltes més. I, a més, també telefone a persones que conec o que mhan enviat informació per Internet com també a editorials.
A més, des de que ja portava uns sis o set mesos, entrí més en el tema de lo matriarcal, perquè vaig descobrir que hi havia una relació directa amb la cultura grega, amb la deessa grega de lagricultura (Demèter). I, després, vaig veure que també nhi havia... amb la cultura romana i amb el mitraisme, una religió de què agafà molt el cristianisme, quan passà a ser la religió oficial de lImperi Romà.
Interesante.
Sí, la veritat és que sí. A banda que no esperava que, a través de comentaris de persones de Catalunya, de les Illes Balears i dací, valencianes, aplegàs a deduir que, allò de La maté porque era mía (que tant es diu en castellà, almenys, ací, en Espanya, perquè forma part de la visió castellana de la sexualitat), entre aquestes persones, això estava molt mal vist, fins al punt que, en les seues relacions amb la parella (i en la seua visió sobre la sexualitat), si bé és la dona qui mana, també és cert que, en les parelles valencianoparlants, la dona atorga moltíssima llibertat a lhome i, per una altra banda, lhome no la tracta com una andròmina, com un trasto, com si la dona fos una espècie de propietat privada de lhome.
La dona, procedent de Colòmbia, estava al·lucinada i, igualment, oberta, sentia una curiositat que jo no havia vist abans en ella.
¡Quina vitalitat i quina obertura tenia hui la dona! ¡Quina evolució i cap a posicions més obertes i amb encert, més suaus!
¡Jo estava flotant!: ella i jo anàvem cap al demà i, com es sol dir, com a bons germans. Si més no, germans en el sentit de receptors a persones amb altres formes de ser i que no tracten de tombar cap persona.
I ara sí, sense més preàmbuls, passem a lestudi.
Alaquàs, 3 de març del 2020.
A) DEFINICIÓ DE FESTA
La paraula festa té el seu origen en el llatí tardà festa, plural de festum, és a dir, festiu, el qual prové de larrel de feria, això és, dia de festa.
Amb aquest terme, ara en el camp antropològic, fem al·lusió a una solemnitat amb què es commemora el record o lescaiença dun esdeveniment important del passat o per a subratllar la transcendència dun fet actual, i que dona esplai a la gent.
En segon lloc també lemprem per a parlar del dia en què lEsglésia o altra religió celebra solemnement la memòria dun sant, duna santa, de la Mare de Déu, dun misteri, etc.
Finalment és un acte col·lectiu o, fins i tot, un dia o més, en què saprofita el record del passat per a viure en comunitat i, així mateix, per a acollir a persones procedents daltres barris, poblacions, països, cultures, etc., bé en un barri, bé en una població, bé en un espai geogràfic més gran, acompanyat dactivitats cultuals, espirituals, joioses, musicals o, per exemple, culturals, u dels objectius de la qual és manifestar la identitat del col·lectiu o de la població, crear fermesa i esperit comunitari i, fins i tot, transmetre-la a les generacions següents i mostrar-la a les persones que provenen daltres poblacions i de cultures diferents, mitjançant una actitud de tolerància. Com llegim en larticle La Festa Major (https://www.diba.cat/web/exposicio-la-festa-major), escrit -per Bienve Moya, estudiós de la cultura catalana, en la web de la Diputació de Barcelona, la festa és una eina bàsica per a la socialització de les generacions i és essencial per a la transmissió de la cultura i els vincles socials.
(...) cada comunitat local, generalment en funció de la seva dedicació laboral, solia estar sota la protecció dun sant o altre.
Així, on [= en] les poblacions on lhorta era la dedicació predominant, és habitual trobar festes majors dedicades a sant Abdó i Senén (sant Nin i Non1), sants protectors dels hortolans (...). Cal dir, però que avui, allò que més celebrem en les nostres festes majors, embolcallat en aquest paquet simbòlic i al·legòric memorial, és la pròpia existència de la vila com a xarxa de relacions dels seus ciutadans i ciutadanes.