Abdó i Senent
Els Sants de la Pedra
Lluís Barberà i Guillem
© Abdó i Senent. Els Sants de la Pedra
© Lluís Barberà i Guillem
Julio, 2020
Impreso en España
Editado por Bubok Publishing S.L.
Reservados todos los derechos. Salvo excepción prevista por la ley, no se permite la reproducción total o parcial de esta obra, ni su incorporación a un sistema informático, ni su transmisión en cualquier forma o por cualquier medio (electrónico, mecánico, fotocopia, grabación u otros) sin autorización previa y por escrito de los titulares del copyright. La infracción de dichos derechos conlleva sanciones legales y puede constituir un delito contra la propiedad intelectual.
Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Agraesc a totes les persones que, en algun moment, mhan fet costat i que han col·laborat en lestudi (que en són moltes).
Índice
Introducció
A) DEFINICIÓ DE FESTA
B) EL MÓN AGRÍCOLA, LA VIDA QUOTIDIANA I LA RELIGIOSITAT POPULAR (SEGLES VIII-XIII). ELS LLAURADORS. EL TERME LLAURADOR
Les comunitats rurals cristianitzades
Els llauradors
La historiografia i el tema del feudalisme i de les comunitats rurals. El matriarcalisme
Les campanes
La religiositat popular (segles VIII-XIII)
Els Sants de la Pedra... ¿són un mite?
¿Una festa pagana i, per tant, camperola?
Orígens dels cultes a la fertilitat dedicats a les deesses, abans de la implantació del cristianisme
La cristianització de la festa dedicada a Demèter i el sorgiment dels sants Abdó i Senent
Càstor i Pòl·lux, Demèter i els sants Abdó i Senent. Els diòscurs, els noms i la identificació dambdós sants
C) EL VALENCIÀ EN LA RELIGIOSITAT POPULAR
Els goigs, un element religiós i lingüístic clau en la Corona Catalanoaragonesa
La religiositat popular i els goigs durant la primera mitat del segle XVI
La religiositat popular i els goigs a partir del Concili de Trento (1545-1563). El barroc, un estil encara viu
La visió del món i la religiositat, en el món catòlic, des del Concili de Trento (1545-1563)
La conservació del valencià a través de lEsglésia i de la veu popular
D) DEFINICIÓ DE PATRÓ. EL PATRONAT AGRARI. LES CONFRARIES
Definició de patró. El patronat agrari
Les confraries
E) LLEGENDES I RONDALLES
F) REFRANYS
Sembrar
Forment / Blat / Segar
Birbar / Podar la sarment
Raïm / Vinya / Verema
Pedra / Pedregada
Llaurador / Pagès / Hortolà
Dites, refranys i anècdotes lingüístiques sobre els Sants de la Pedra. Creences populars
G) POESIA POPULAR, GOIGS, POESIA HUMORÍSTICA I ALTRES POEMES. LORACIÓ DE JOAN BAPTISTA ANYÉS (1480-1553)
Fragments dels goigs, de les cobles, de les novenes, duna oració de lobra de Joan Baptista Anyés (1480-1553) i dels balls parlats, a partir de la temàtica
Poesia humorística
Altres poemes
LOració de Joan Baptista Anyés (1480-1553), una oració de Benlloc (la Plana Alta) i una de Gandia (la Safor)
H) CANÇONS RELIGIOSES, CANÇONS POPULARS, DANSES I BALLS PARLATS
Balls i danses tradicionals amb motiu de la festivitat dels Sants de la Pedra
a) El ball de lOferta
b) El ball de bastons, el ball dels totxets (Camporrells)
c) Ball de Bot o Ball de Pagès
d) Els balls de plaça valencians, les danses i la dansada (la dansà)
e) Els balls i les danses en lobra La vida dels gloriosos sants Abdó i Senén (de Joan Baptista Anyés): una mostra de pervivències paganes a hores dara vigents
f) El ball de lescombra
g) Els balls dels hortolans i el ball de lenvelat
h) Els balls parlats
i) La moixiganga, un ball estiuenc també relacionat amb la collita de cereals
j) El dance de Visiedo (comarca de la Comunidad de Teruel).
I) LA FESTA DELS SANTS ABDÓ I SENENT, ELS SANTS DE LA PEDRA, I LA SEUA RELACIÓ AMB LA RELIGIOSITAT POPULAR, EN TOT LÀMBIT LINGÜÍSTIC
La festa dels sants Abdó i Senent, els Sants de la Pedra, en la Corona Catalanoaragonesa i des del segle XVIII
Religiositat popular en làmbit lingüístic
Recuperació de la festa dels sants Abdó i Senent (darrer quart del segle XX en avant)
Entitats que promouen el coneixement cultural dels Sants de la Pedra en els territoris de làmbit lingüístic
J) ENDEVINALLES SOBRE FORMENT (O BLAT), RAÏM, COLLITA, PLUJA, PEDREGADA, CALAMARSA, LLAURADOR, HORTOLÀ, PAGÈS, CAMPEROL...
La campana del campanar
El forment (o blat)
El raïm
Larròs
La taronja
La calamarsa
Aigua de pluja
El cel
Els núvols
La pluja
Els Sants de la Pedra
K) ESGLÉSIES, ERMITES, SANTUARIS, PEIRONS...
L) MUNTANYES, RIUS, SÉQUIES, PARTIDES... TOPONÍMIA
M) SIMBOLOGIA. PINTURA, ESCULTURA I CERÀMICA. ALTRES CAMPS ARTÍSTICS
¿Són una part més del simbolisme sexual?
Posició i descripció física dels sants (segons observem frontalment)