Treures la feina de sobre
Edgar Illas
Col·lecció lilla Roja de narrativa, 8
La Bisbal dEmpordà, 2020
Crèdits
Edicions Sidillà SL
17100 La Bisbal dEmpordà
www.edicionssidilla.cat
info@edicionssidilla.cat
© del text: Edgar Illas
© Il·lustració de la coberta: Montse Mayol
© de ledició: Edicions Sidillà
Maquetació: J. Pujadó
Correcció: Xavier Cortadellas
Dipòsit legal: Gi 422-2020
Primera edició: juny 2020
e-book: juny 2020
Tots els drets reservats.
...
Melmelada de crit
a una llesca de lentitud
i naftalina darmari:
desescoltar-se sense furt
reproduint la lentitud
dels opilions.
Creure en déu? Ni per larna!
Que prou torrat devia anar
quan va crear els ornitorincs
com per aspirar a ser cruïlla
de femoral fent cua
a lextracció de la sang
a la fiblada de xardor,
a lalgoritme que et descriu
a la cantonada dels pixums.
Albert Garcia Elena,
Silur damagatotis (2017).
...
Un treballador francès escriu quan torna de San Francisco: «Mai no mhauria pensat que era capaç de treballar en les diverses feines que vaig fer a Califòrnia. Estava fermament convençut que no servia per res a part de ser impressor... Una vegada enmig daquest món daventurers que canvien docupació com de camisa, vaig fer com els altres. Com que la mineria no estava prou ben pagada, vaig anar a la ciutat, on vaig fer successivament de tipògraf, de pissarrer, de lampista, etc. En adonar-me que soc capaç de fer qualsevol feina, em sento menys mol·lusc i més home».
(A. Corbon, «De lenseignement professionnel»).Cita a Karl Marx,
Capital. Primer Volum. Capítol Quinzè.
Índex
Màquina de dards
Lluita de classes
Creixement autofàgic
Líquids de paper de vidre
La desaparició del comerç local
Crim neoliberal
El balcó de pedra escrostonada
Desmercantilitzant el desig
Dignificació del treball
Esperit emprenedor
Reunió sindicat vespre
Treball afectiu
Família postnuclear
Deflagració del lumpenproletariat
Interregne
Treball immaterial
Farina
Instint
En desús
Instruccions per escriure sobre la guerra
Treures la feina de sobre
Espurna
Despossessió del carrer
Decreixement
Literatura catalana global
Màquina de dards
Hola, Míliu.
Güitals!
Què fas? Vas bé?
Quina colla darreplegats.
Nosaltres també estem contents de veuret.
Sí, arreplegats ho som tant com vulguis. Però sort en tens, que venim, perquè hi tens una gentada aquí, al bar.
No hi quep ni una agulla.
Que em deixes passar, siusplau?
Fa mitja hora que provo darribar a la barra.
No es pot respirar de tanta gent.
Si heu vingut aquí a acollonar, ja podeu cardar el camp.
Venim per la màquina de dards, eh? No et pensis pas que et vinguem a veure a tu.
I si haguéssim de venir per les ties
Alguna vegada en veus alguna que treu el cap per la porta, però de seguida fuig.
Aquest bar és com un puticlub quan totes les putes són a les habitacions i a la barra només hi queden els homes esperant que elles tornin a baixar.
Les ties ja vindran més tard, desgraciats. Jo si vull xuto una pedra i surten quaranta ties boníssimes.
Va, calla, Míliu, i engegans la màquina dels dards.
No pateixis, que quan marxem ja la podràs tornar a tancar i així no gastaràs més llum.
Què voleu beure?
Jo una Heineken.
Jo una altra.
Jo també.
Jo també. La meva ja te la pagarà en Suri, que sempre perd.
Ens hi fem anar les Heinekens?
Home, és clar, com sempre.
Els dos que perdin paguen la Heineken dels dos que guanyin.
Posa-la en anglès, la màquina.
En anglès?
Au, ja ha sortit el filòleg.
Jo si és en castellà no jugo. No vull anar sentint «Tire jugador número tres», «Recoja dardos»
Però tu què et penses? Que som a Manhattan?
Si puc triar, la vull en anglès. Que al meu avi li deien «ese hijo de puta de catalán.»
Oh, això encara ens ho diuen.
Doncs ja està. Si puc triar, trio un altre idioma. O posa-la en italià o en francès, si vols.
Au, posa-li en anglès i així estarà content.
Míliu, tens els dards?
Sí, home, us ho porto tot de seguida, les cerveses, els dards en anglès, les ties Em voleu donar una mica pel cul, també?
Ara que ho dius Però abans thi dibuixarem una diana. I el primer que tentafori el dard a dins, guanya.
Colla de matats.
Cada setmana igual. No tens dards que no estiguin fets malbé? No nhi ha cap que tingui les quatre ales senceres, i tots són torts.
Aquests ja van bé, no em toqueu els collons. Tinguéssiu les pixes tan rectes.
Sí, i tinguéssim tant de lloc al cel com tenim en aquest bar.
El que sí que sha de dir del teu bar, Míliu, és que és lúnic bar al món que encara teniu lIntervíu.
Un clàssic.
A veure quina tia hi surt.
Està bona.
Però avui dia ja no saps què és real i què és Photoshop.
A mi tant me fa, si és real o no. És com les peres, és igual si són de veritat o si són de silicona.
Home, però no és pas lo mateix. A mi també tant me fa si són pits de plàstic o no. Però el Photoshop és diferent, perquè enganya.
I per què és diferent? La silicona també enganya.
Home, però la silicona la pots tocar. I el Photoshop només existeix a la foto.
Sí, tu ten fas uns farts, de tocar pits de silicona. Lúnic que pots tocar és la teva cigala.
Mira, ara que ho dius, deixam la revista, que maniré a fotre una palla al lavabo.
Ei, això aquí, no, eh?, Que això és un bar decent.
Va, tira.
Triple vint. Triple divuit. I un dinou. Vinga, supereu això.
Només un dinou? De seguida estarà superat.
Ni un. És que no nhas enganxat ni un, Suri. Mira que narribes a ser, de dolent. Sempre perds.
Que jo perdo sempre? Tot just ha començat la partida.
Sempre perds, Suri, sempre. No falla mai.
Va, calla, Matabaixa.
Però per què jugues, si sempre perds?
Vols deixar-me estar?
És que no ho entenc.
Collons, deixal estar. Si vol jugar, que jugui. A tu ja et va bé, no?, si et paga la Heineken...
No és pas això. És que em sap greu veurel així, tan desvalgut, tan vulnerable.
Vés a pendre pel cul. Desvalgut! Ara veureu com us cardo a tots.
«Matabaixa»? Des de quan et diuen «Matabaixa»?
No ho saps, Míliu? Sho va inventar en Mundet: com que és baixet i la mata dels ous no li arriba gaire enlaire, li va dir en Matabaixa.