Pere Cervantes · Quim García Albero
Toni Hill · Anna Maria Villalonga
Contes de terror 2
Relats inspirats dins del II Festival de Literatura de Terror.
© de lobra: Els seus autors
© de ledició: Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU
Edició: Apostroph
Disseny de coberta: La Mirada gràfica
Maquetació: Apostroph
Primera edició en paper: març 2018
Reedició: abril 2018
Primera edició digital: juny 2020
Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU
www.apostroph.cat
apostroph@apostroph.cat
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només es pot fer amb lautorització dels seus titulars, llevat de lexcepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments daquesta obra.
Gràcies per llegir aquest llibre, tots els que hem fet possible que aquest llibre dApostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.
E-mail: apostroph@apostroph.cat
Twitter: @postroph
Facebook: facebook.com/postroph/
Pròleg
El 1816, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors lloguen una mansió, la vil·la Diodati, per passar junts uns dies de descans. Són el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. Aquesta data es coneix a Europa com lany sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, tenen conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta inciten els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany.
Daquestes fèrtils nits destiu neix El vampir de Polidori, com a expansió dun relat inacabat de Lord Byron. I, arran dun malson, Mary Shelley comença a gestar una de les obres clàssiques de la literatura universal i dun dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada precisament el 1818, enguany fa 200 anys.
El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental tant o més seductora que la mansió suïssa. A la part més elevada del poble salça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural dInterès Nacional (BCIN). El castell té mil anys dhistòria al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, lantic oratori dels cartoixans dEscaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil espanyola, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, ledifici va ser utilitzat com a escola i, fins i tot, com a granja daviram just abans de ser transformat en lallotjament rural ple dencant que és avui.
Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor lombra de Vil·la Diodati. LEditorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una daquestes llegendes diu que, a ledat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de lhomenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.
Loctubre de 2017, Mario Urrea, lalcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la segona edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors daquest llibre. Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i Anna Maria Villalonga han tingut la gentilesa dacceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració de la fructífera reunió literària de Vil·la Diodati.
Gràcies a la gent que creu en loriginalitat, a les persones com Mario Urrea que estan a laltura, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.
Annabel Encontra i Alexandra Cuadrat
Editores i directoros de Torrebesses Tremola
Festival de Literatura de Terror
Audiollibre
Aquest llibre inclou un audiollibre. Si vols escoltar làudio dels contes, accedeix als següents enllaços:
5000 paraules / Pere Cervantes
El jardí / Quim García Albero
Els reis de la casa / Toni Hill
La por de la por / Anna Maria Villalonga
Pere Cervantes
Pere Cervantes Pascual (Barcelona, 1971), funcionari, llicenciat en dret i escriptor. Ha escrit dos manuals de seguretat a Internet, amb el Grup Planeta, i sis novel·les, entre elles No nos dejan ser niños i La mirada de Chapman, amb Ediciones B, i Tres minutos de color amb leditorial Alrevés. Ha estat guardonat recentment per la Diputació Provincial de Castelló amb el Premi Letras del Mediterráneo a la millor novel·la negra (es publicarà durant lany
2018). És un dels autors que sol ser convidat als diferents festivals negres de la geografia espanyola.
www.perecervantes.com
5000 paraules
Alguna vegada ha estat a les teves mans la vida dun ésser estimat? No em refereixo a la simple cura dun nadó o a la duna persona desvalguda. Tho preguntaré duna altra manera. Has matat algú que estimes? Tot i que sigui en sentit metafòric. Potser tu ets una daquestes persones? Encara et tremolen les mans quan estàs sol i agafes amb la mà la copa de vi per oblidar? La culpa, aquell maleït rail per on transcorre aquell viatge que mai no vaig planificar.
Tot va començar fa una setmana, encara que les coses sempre passen molt abans del que recordem. Aquella nit de divendres de novembre la Laura no va dormir al meu àtic acabat destrenar. Vam discutir vehementment abans de sopar. La gelosia, aquell enemic íntim al qual no puc vèncer, em va fer parlar poc i cridar massa. La Laura em va advertir, amb els ulls plens de llàgrimes, que la seva paciència estava minvant. Vaig llançar duna manotada, un parell de copes a terra, vaig deixar anar verí per la boca i ella sen va anar, aterrida. Em vaig cruspir tot sol la pizza que havíem demanat i em vaig beure el Montsant que ens hauria dhaver fet de ressort per a la nostra libido. Hores més tard va coincidir el toc duna campana amb lanunci de la recepció dun correu electrònic per part del meu mòbil, amb lesquinçat de lagulla del meu tocadiscs, encallada a lúltima pista dun vinil que no parava de girar. Em vaig incorporar del sofà, endormiscat, i vaig alçar el fonocaptor a fi i efecte que no fes malbé el Soul Cages de Sting. Vaig llegir a lepicentre del disc el llistat de les cinc cançons que componien la cara A i el vaig tornar a deixar caure sobre el «Why Should I Cry for You?», en què el cantant pregunta al seu pare per què hauria de plorar la seva mort. Vaig abocar-me a la finestra del menjador des de la qual veia tot el tràfec de la ciutat quan vaig començar a llegir la pantalla del mòbil. Algú havia malbaratat el temps escrivint-me una llarga tirada. Quan vaig llegir el remitent del correu una esgarrifança va recórrer el meu cos. Es deia Paco Blue, el mateix nom amb què vaig batejar el personatge principal de la novel·la que estava intentant escriure des de feia tres mesos. Fins llavors ningú no hi havia tingut accés, ni tan sols la meva editora. I tot i que el termini per entregar-la mestava aguaitant, soc dels que no entrego lobra fins que no està del tot acabada. A linici del correu, limpostat Paco Blue no escatimava en afalacs i reconeixement a la meva carrera com a escriptor. Em va sorprendre, dacord amb el gènere que utilitzava en les seves expressions, que es tractés dun home. Així com el fet que sabés que jo també ho era, atès que jo soc conegut en el món editorial com a Maggie May, la cèlebre autora de novel·la romàntica made in Spain. Mai no shavia desvelat la meva identitat, no he anat a recollir els premis que mhan donat ni he assistit a la presentació de les meves novel·les. Almenys no com a autor. De tota aquesta atzagaiada se nocupa la Rosa, la meva editora. Aquesta era la idea cinc anys enrere i fins avui havia funcionat. Mentre llegia aquest correu em va neguitejar molt la possibilitat que tot el nostre esforç per ocultar la meva persona pogués anar-sen en orris, tal com els passava a les meves intencions respecte al fet de ser un bon home amb la Laura. Vaig seguir llegint el correu i en Paco Blue em regalava excelses opinions sobre la meva última novel·la, gràcies a la qual em vaig poder comprar làtic sense necessitat dhipoteques i lescúter amb què em moc per la ciutat.