Arsènic al sucre va dir la senyora Wright, deixada anar i sense cap mena de decòrum.
Vaig posar-me sucre. Loncle Julian la va assenyalar. Vaig posar-me sucre a les móres. Per sort i va fer un lleu somriure, el destí va intervenir. A alguns de nosaltres, aquell dia, ens va conduir cap a les portes de la mort. Alguns de nosaltres, innocents i sense sospitar res, vam fer, involuntàriament, la darrera passa cap a loblit. Alguns de nosaltres ens vam posar molt poc sucre.
Jo mai no menjo fruites del bosc va dir la Constance; va mirar la senyora Wright de fit a fit i li va dir, tota seriosa: Gairebé mai no poso sucre a res. Ni ara.
Això va jugar en contra seva durant el judici va dir loncle Julian. Que mai no es posés sucre, vull dir. Però a la meva neboda mai no li han agradat les fruites del bosc. Des de petita que no en volia saber res.
Si us plau va dir en veu alta i forta la Helen Clarke, això és un escàndol; no puc consentir que en parleu. Constance, Julian, ¿què pensarà la Lucille de vosaltres?
No passa res, de debò va dir la senyora Wright, alçant les mans.
No em penso quedar aquí i sentir ni una paraula més va dir la Helen Clarke. La Constance hauria de començar a pensar en el seu futur; no és gens sa quedar-se atrapat en el passat; la pobrissona ja ha patit prou.
Bé, és clar que els trobo a faltar va dir la Constance. Tot ha canviat molt des que no hi són, però de cap manera em considero una persona que pateix.
Depèn de com es miri va seguir loncle Julian, vaig tenir una sort immensa. Sóc el supervivent del cas denverinament més sensacional del segle. Tinc tots els retalls de premsa. Coneixia les víctimes i lacusada íntimament com només podria un familiar que visqués a la mateixa casa. Tinc apunts exhaustius de tot el que va passar. Mai no me nhe recuperat.
Els he dit que no en vull sentir a parlar va dir la Helen Clarke.
Loncle Julian va callar. Va mirar a la Helen Clarke i després a la Constance.
¿Va passar de debò? va preguntar al cap dun moment amb els dits sobre la boca.
És clar que va passar va somriure-li la Constance.
Tinc els retalls de premsa va dir loncle Julian, insegur. Tinc els meus apunts va dir a la Helen Clarke. Ho tinc tot escrit.
Va ser terrible. La senyora Wright va inclinar-se endavant, decidida i loncle Julian es va girar cap a ella.