Si has detectat que portes cap daquestes dues ulleres, val més que les graduïs perquè percebin la realitat i et diguin la veritat. Normalment els que més ens estimen ens poden ajudar a graduar les ulleres.
LES ULLERES DE LA VERITAT
Aquestes ulleres tenen el vidre transparent. Observen mirant de ser objectives, sense judicis ni comparacions. Ens mostren tal com som. Amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Ens ajuden a millorar i a estimar-nos tal com som. Quan et miris al mirall, assegurat que portes posades aquestes ulleres.
TU ETS AIXÍ
Petit guerrer, ja tens les ulleres graduades?
Doncs mirat bé, per fora i per dins!
La teva manera de ser:
com et sents, què penses i com actues.
El teu aspecte físic:
el que es reflecteix al mirall. El que veuen els teus ulls i el que veuen els altres.
Les teves aptituds i febleses:
totes les coses que fas superbé, regular i fatal.
Les teves habilitats socials:
com et relaciones amb la resta del món.
Ara que ja thas vist des de tots els angles, has de saber que sempre es pot intentar millorar el que és millorable.
Però, passi el que passi, és important que tacceptis tal com ets.
Estimat, petita guerrera!
Estimat, petit guerrer!
Per ajudar-te, et proposem petites històries per reflexionar i activitats que guiaran els teus passos per acabar clamant als quatre vents:
LA BOIRA
EL MÉS IMPORTANT
La Sara havia assegurat a la seva filla Noa que des de dalt de tot daquella serra es podia veure una de les millors vistes del món. Així, un matí de primavera, mare i filla van sortir de casa i van començar lascensió amb entusiasme. Hi havia flors de colors inimaginables i voletejaven papallones per totes bandes. La Noa estava emocionada. La mare li havia explicat meravelles de les vistes que es podien contemplar des del cim. Per fi en podria gaudir amb els seus propis ulls.
Després dunes quantes hores de trajecte, quan ja quedaven pocs metres per assolir aquell objectiu, un núvol va embolcallar el cim.
Vaja, ara no es veu res es va queixar la Noa.
Aquests núvols solen ser passatgers, no tamoïnis. Segur que, quan arribem, ja se nhauran anat la va tranquil·litzar la Sara.
Però el núvol va decidir quedar-shi més estona i, quan van arribar a la part més alta, només es podia veure una broma blanca i espessa.
Quina mala sort! Tant desforç per poder veure les vistes i ara resulta que està tot envoltat de boira es va indignar la Noa.
És una llàstima que no les puguem veure, però les millors vistes del món es poden veure malgrat la boira. Vine amb mi.
La Noa va mirar la mare, desconcertada, i la va seguir. La Sara va indicar-li que sassegués a la vora dun llac cobert de broma.
Aquí les tens va dir la Sara.
Però No veig res. Només boira. va contestar la Noa, incrèdula.
Fixa-thi bé. Acostat a laigua.
La Noa es va aproximar a la superfície. Va traspassar la boirina amb la mirada i llavors es va sorprendre en veure la seva imatge al reflex de laigua.
Ho veus, Noa? Una de les millors vistes del món.
PENSO I MESTIMO
De vegades la boira ens impedeix veure el que som realment. Tant se val si tenim els ulls blaus o marrons, si duem els cabells llargs o curts, si som alts o baixos Som una de les millors vistes del món, perquè som el més meravellós que tenim.