Finalment, també creix el nombre de persones que no tenen fe en els mètodes de la ciència materialista aplicats a la «no matèria», o a la matèria que no és assequible als nostres sentits. Així com lart cerca ajuda entre els primitius, aquestes persones miren cap a temps i mètodes gairebé oblidats, però que encara romanen vius entre pobles que solem compadir i menysprear des de la suposada alçada dels nostres coneixements.
Entre aquests pobles hi ha, per exemple, els hindús, que de tant en tant presenten realitats misterioses davant dels savis de la nostra cultura. Realitats que no es tenen en compte o que es descarten com si fossin mosques que molesten amb explicacions i amb paraules superficials.8 La senyora H. P. Blavatski ha estat segurament la primera que, després de llargues temporades a lÍndia, ha establert un vincle fort entre aquests «salvatges» i la nostra cultura. I daquí sorgeix un dels moviments espirituals més importants que uneix avui en dia un gran nombre de persones, i que fins i tot ha concretat una forma material daquesta associació espiritual amb la societat teosòfica, constituïda per lògies que intenten aproximar-se, mitjançant el coneixement interior, als problemes de lesperit. Els seus mètodes, en total contraposició als positivistes, es deriven en principi daltres ja existents, que reben de nou una forma relativament precisa.9
La teoria teosòfica, que constitueix la base daquest moviment, va ser formulada per Blavatski, i es tracta duna mena de catecisme en què lalumne hi troba les respostes concretes del teòsof a totes les seves preguntes.10 La teosofia indica, segons paraules de Blavatski, la «veritat eterna» (pàgina 248). «El nou emissari de la veritat trobarà la Humanitat llesta per rebre el seu missatge gràcies a la societat teosòfica: hi trobarà una forma dexpressió amb la qual vestir noves veritats, una organització que en certa manera espera la seva arribada per fer desaparèixer els obstacles materials i les dificultats del seu camí» (pàgina 250). Blavatski suposa que «en el segle xxi la terra serà un cel, comparada amb el que és ara ». Amb aquestes paraules acaba el llibre. Tot i que és possible que la tendència dels teòsofs a crear una teoria, així com la seva alegria un xic precipitada per donar resposta a leterna i immensa pregunta, potser inspiraran en lobservador distant un cert escepticisme, el seu ampli moviment espiritual és ben real. En lambient espiritual això funciona com un agent poderós que, daquesta manera, també aconseguirà una promesa de salvació per als cors desesperats i ofegats en les tenebres i la nit. I aquí és on apareix una mà que indica el camí i ofereix ajuda.