Ludmilla Lacueva Canut - Scrap mortal стр 7.

Шрифт
Фон

Ara gairebé totes les cadires eren ocupades, el públic començava a impacientar-se i en Jaume ja estava a punt dagafar el micròfon per explicar que hi havia hagut un canvi en el programa dactivitats. Es va atansar a les noies que ja tenien pensat començar per la confecció dun àlbum de records de vacances seguit duna agenda per a lany següent.

Penseu que ja podem començar o hi ha lesperança que lStacy Morgan aparegui dun moment a laltra?

LAbby va deixar les tisores sobre la taula dun gest enèrgic.

LStacy ni hi és ni se lespera. Ja pots començar a anunciar-me.

LAina, la Bianca, la Maria i la Mireia van mirar-se sorpreses. Déu-nhi-do amb la gata maula!

7

La patrulla que contenia als curiosos que shavien aglutinat a lentrada del llac van deixar passar lAnna Vila que va dirigir-se immediatament fins un grup on lesperaven el Comissari Llop, el batlle David Masoliver i un altre policia. Els va saludar prestament i va acaronar dolçament en Llamp, un dels gossos que feia part de la unitat canina de la Policia dAndorra, que li va tornar la moixaina amb una llepada.

Des de lalçada, tenien la perspectiva de la situació.

Què en sabem daquesta motxilla?

En Cerni Llop va prendre la paraula.

Res de res però el que sí que sabem és que tenim un cadàver al mig de llac.

LAnna va mirar-lo astorada mentre en Cerni assentia. La seva mirada incisiva va resseguir la superfície del llac on es veia moviment. Endevinant el que pensava, el comissari va confirmar que eren els submarinistes del grup de bombers. Ràpidament va tornar a centrar la seva atenció en lobjecte.

Bé, el primer que hem de fer és enviar en Llamp cap a la motxilla i a partir daquí veiem com procedim. Entenc que tots els accessos estan tallats. No voldria tenir cap sorpresa.

En Cerni va confirmar que les patrulles havien tancat tot el perímetre. En Llamp estava preparat i el seu guia caní va esperonar-lo a anar cap a la motxilla. Amb un punter làser li anava indicant on shavia de desplaçar. Tots els presents estaven tensos i expectants mentre el gos pastor de raça malinois caminava amunt i avall del mur de contenció del llac i ensumava de passada la motxilla.

Bon dia, com va la cosa?

Tots es van girar, arrugant el front de tensos com estaven, i en Climent Masoliver va atansar-se més, ben content de lefecte sorpresa que havia causat la seva arribada. Gaudia molt fent la guitza i quan més malament sel miraven més satisfet estava.

Senyor Masoliver, no està autoritzat a estar aquí i faci el favor de retirar-se. No sé com la patrulla lha deixat passar però em sentiran de valent.

Senyor Comissari, relaxis, aquests canvis dhumor no són gens bons per la salut.

El David es mirava el seu padrí amb cara de toca el dos i no emprenyis però en Climent sempre havia anat a la seva. A la seva edat, tot li relliscava.

Mira que maco el gosset, assegut prenent el solet i gaudint de les vistes.

Tots quatre van girar-se duna revolada per veure que en Llamp shavia assegut i no era per descansar! Era la seva manera de dir que la motxilla podia contenir explosius o alguna substància sospitosa.

8

Els carrers dAndorra la Vella i dEscaldes-Engordany estaven plens de gom a gom aquell cap de setmana. Els comerciants estaven contents davant la bona perspectiva de fer calaix i els carteristes forans també shi fregaven les mans amb la gentada que passejava en aquells moments.

En moments com aquells, la Policia acostumava a desplegar el seu pla de seguretat i un bon nombre dagents de paisà caminaven per les diferents artèries comercials.

Dos policies que passejaven per lavinguda Carlemany vestits com a turistes van veure de seguida un sospitós que feinejava mentre una dona distreta mirava la vitrina dun aparador. El sospitós es va allunyar i va arramblar amb la cartera dun home carregat de bosses sense que se nadonés. Els agents no li treien lull i lanaven seguint fins que els va dur a un aparcament. Va treure les claus i va obrir el maleter dun automòbil negre. Llavors, els agents el van interpel·lar.

Policia! Mans enlaire!

Lhome va sobresaltar-se, mirant a dreta i esquerra per veure quina sortida podia tenir però els agents van ser ràpids i el van emmanillar. Lhome no va oposar resistència tant sorprès com estava que lhaguessin enxampat.

Vaja, quina partida que tens aquí! va dir un dels agents mentre demanava reforços perquè els ajudessin a buidar tots els objectes robats del vehicle i dur-los al Despatx Central. El carterista no obria boca.

Tres quarts dhora més tard, a comissaria, li van agafar les empremtes però lescàner didentificació ràpida no les va detectar. No lhavien fitxat mai i no era conegut per les forces de lordre. Tampoc duia a sobre cap document didentificació. La majoria de carteristes donaven noms falsos, aquest es va identificar com a Àngel Rubio i va dir-los que no es molestessin gaire que el deixarien anar ràpid però la patrulla no li va fer cas i va iniciar el procediment per fitxar-lo i fer-li les fotos.

Ho portes clar, noi! va dir un dels agents mentre li prenia les empremtes El valor de la mercaderia trobada al teu vehicle és superior a 600 euros i per tant quedes arrestat i en breu passaràs a disposició del batlle.

Un batlle?

El jutge dinstrucció.

La cosa semblava que sembolicava i lÀngel va començar a pensar en el pitjor. Era la primera vegada que pujava a robar a Andorra i no shavia esperat que lenxampessin tant ràpidament. Shavia confiat massa. Ara seia en una sala i continuava emmanillat. Lagent que lhavia arrestat li feia preguntes per recollir els fets i constituir linforme.

Un policia va aparèixer al trespol de la porta i va comentar que ja tenia tots els objectes fotografiats i posats en bosses precintades. En sortir de la sala van creuar-se amb un home, que devia fer uns dos metres, que entrava a la sala dinterrogatoris contigua. Lagent va donar una lleu empenta a lÀngel i van continuar per un passadís, traspassant diverses portes de seguretat per arribar a una cambra amb cel·les individuals

Treu-te les sabates i deixa-les fora.

LÀngel va obeir i va entrar a la cel.la. Sempre havia odiat els espais tancats i no suportava el fred.

9

Als quatre membres dIdentitat Judicial els estava costant refer-se de lensurt de veure el cos de lStacy Morgan sobre la funda de cadàvers en posició decúbit supí. El forense de guàrdia els va mirar sorprès. Normalment es posaven ràpidament a la feina només arribar.

Què us passa? Que la coneixíeu?

Tots van respondre afirmativament i el forense els va dir que ho sentia. La víctima tenia posada una cinta adhesiva a la boca i als canells. Als IJ els va semblar estrany que lassasí o assassins els hi haguessin lligat cap endavant amb la mateixa cinta adhesiva. Aquesta acció denotava pressa. El millor seria treure-li les cintes al dipòsit de cadàvers, no fos cas que hi hagués alguna empremta. En Quim no era gaire optimista: si era a lexterior de la cinta, laigua la podria haver esborrat.

El forense va esguardar la cara blavosa de la víctima i va apreciar un cop contundent al costat esquerre, més precisament, a la templa.

Creus que va morir ofegada o a resultes del cop? va preguntar en Toni mentre sapropava més a lStacy per fer una fotografia de la ferida.

El forense va sacsejar el cap.

Ваша оценка очень важна

0
Шрифт
Фон

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке

Популярные книги автора