En Joan i la Marga van veure que tot plegat aniria per llarg i començava a fer-se tard. Els agents van demanar-los els noms i els telèfons per si calia contactar-los, els van autoritzar a marxar i es van acomiadar.
Els agents, mentre no arribaven els bombers i com a precaució, van posar una cinta a linici del camí i no hi deixaven passar ningú. Sortosament, entre setmana no hi havia gaire gent.
Quan sen van adonar, els bombers ja havien arribat i tot seguit es van posar a la feina. Dels tres que havien vingut, dos feien part del grup de submarinistes. Una vegada enfilats els seus vestits de neoprè van endinsar-se al llac. Nedaven de manera tranquil.la cap a lobjecte mentre els dos policies i el company bomber els observaven un xic inquiets. Els submarinistes es movien cautelosament al voltant de lembalum sospitós i van fer diversos cercles. Des de la vora no podien entrellucar amb claredat els gestos que es feien entre ells. Finalment, vint minuts més tard, van fer mitja volta sense arrossegar amb ells aquella cosa.
Una vegada arribats a la vora, van sortir del llac ajudats pels companys.
Per què no lheu portat? va demanar un dels agents. Necessiteu ajuda? Pesa gaire?
Els submarinistes van treures les màscares i van prendre aire esbufegant feixugament. El més jove va prendre la paraula.
Jo de tu trucaria la forense i tota la tropa. És el cos duna noia.
6
La trucada de la patrulla havia agafat el comissari Cerni Llop prenent un cafè amb el batlle David Masoliver. En un tres i no res, en Cerni va passar les instruccions necessàries per crear un perímetre de seguretat. Després, va contactar amb el seu equip dIdentitat Judicial i, finalment, amb el cap de la unitat del Grup de Delictes Contra les Persones. Sense dilació van emprendre la marxa cap al llac dEngolasters. Des del Despatx Central ja sen cuidarien davisar al forense de guàrdia.
A en David li agradaven els cotxes i la velocitat però no comptava amb la conducció temerària den Cerni. Aquest va posar un dispositiu lluminós de color blau al sostre del seu vehicle esportiu i va enfilar carretera amunt com si es tractés dun ral·li. Mai havia vist passar tant ràpid les corbes. Sort que era un dia feiner i poques bicicletes es trobarien pel camí; sinó, més dun ensurt haurien tingut.
Van deixar el cotxe a linici de la carretera del llac. Un dels agents els esperava amb la cinta posada per impedir el pas. Després de saludar-lo, es van desplaçar fins al lloc i van constatar que el cos encara estava al mig del llac.
Què men podeu dir de la noia? va preguntar en Cerni als submarinistes del cos de bombers. Quan estava preocupat i escoltava atentament sempre se li feia una ratlleta entre les celles que li donava un encant especial.
Es tracta duna jove, duna vintena danys. El corrent és suau però poc a poc el cos sestà desplaçant cap a laltra banda del llac. El millor que podem fer és tornar-hi a entrar i acompanyar el cos cap a laltra vora, allà hi ha més espai per a la forense i per als de lIJ.
Em sembla bé. Suposo que dueu alguna funda de cadàvers, oi? va inquirir mentre un dels companys que havia conduit el vehicle assentia i ja es movia per anar a buscar-la No vull que es malmeti cap prova i quan tragueu la noia la col·loqueu a sobre la funda mentre arriba el forense de guàrdia. El bomber va treure unes tisores i va tallar la funda per tal que quedés com un quadrat i va marxar corrent cap a laltre costat.
Lagent de policia els va dir que el seu company havia estat filmant i fent fotografies, i en Cerni va lloar la iniciativa. Mentre parlaven, va arribar una altra patrulla per ajudar a controlar el perímetre. Un dells va baixar fins al mur de contenció del llac per tenir una visió més àmplia del que passava i va alertar duna motxilla sospitosa que estava abandonada al mig del passadís del mur.
Casumdena! Això es complica! va exclamar en Cerni mentre agafava el mòbil i demanava que pugés immediatament el TEDAX, els tècnics especialistes en desactivació dartefactes explosius.
*****
El Congrés de Scrapbooking encetava el tercer dia i les portes van obrir-se puntualment a les 11 hores. La presència andorrana feia patxoca però la veu havia corregut frontera avall que la famosíssima scraper nord-americana, Stacy Morgan, faria una demostració i lafluència es va incrementar.
En Jaume Solé, tot nervis, va apropar-se a la zona on tindria lloc la demostració on va trobar lAbby Jones preparant el material i la càmera per gravar.
Bon dia, Abby. Sí que has estat matinera!
Bon dia. Sí, magrada tenir temps per muntar les coses sense estrès. Així segur que no em descuido res.
LAbby, de costum força taciturna i tímida, estava aquell matí dun humor especialment bo. Shavia maquillat i vestit de manera més moderna i sexi. Fins i tot shavia desfet del recollit estirat de dona gran que sempre es feia i ara lluïa una mitja melena castanya ondulada. En Jaume va pensar que era la primera vegada que la veia somriure tant jovialment.
Trigarà gaire lStacy en arribar? No la vaig veure ahir però és normal perquè no tenia cap taller aquí. Suposo que deuria aprofitar per fer una mica de turisme.
En Jaume va obtenir com a resposta que ella tampoc lhavia vista i no estava a lhotel; després va continuar amb la preparació. Veient que no estava per converses, va marxar per saludar alguns expositors. Mitja hora més tard, va començar a tenir suors fredes. LStacy era lestrella del Congrés i més valia que mogués el cul i vingués immediatament. LAbby va passar dell i no li va quedar més remei que buscar la Dolly perquè sencarregués danar-la a cercar. Segur que estava a casa den Gus.
Em sap greu demanar-te això Dolly però lhas darrossegar fins aquí costi el que costi.
Això no serà possible.
En Jaume es va impacientar i va manar-li que deixessin de banda la seva gelosia i mals rotllos. Shavien de comportar com a professionals.
A veure, xato. No hem vist a lStacy des de la nit de diumenge i avui som dimarts i en Gus no vol ni sentir-ne a parlar della. Segurament, la nena que està acostumada a tenir tot el que vol, sha emprenyat i ha marxat cap a casa, això és tot. És especialista en deixar la gent penjada.
No fotis, Dolly! Mira la gentada que hi ha ara mateix esperant-la! A aquest ritme em faran agafar un atac de cor! va exclamar en Jaume mentre treia el mòbil de la butxaca del pantaló per trucar lStacy, que no responia. Mentrestant, va arribar la Maria Sastre que venia directament des de lhotel i no hi havia ni rastre de lStacy.
La Dolly els va empènyer cap a lespai on es faria la demostració. Ja nhi havia prou de tantes ximpleries. No gaire lluny estava la Bianca Scatola i la Mireia Baldi que xerraven animadament i els va demanar ajuda. LAbby les va fitar un xic contrariada però va dir que ho acceptava però qui portaria la veu cantant seria ella que havia programat tot el que es faria. Les noies van acceptar una mica desconcertades pel canvi dactitud de lAbby. Se la veia més serena i segura della mateixa.
LAnna Vila, que estava asseguda a primera, fila va sentir com li vibrava el telèfon i va veure amb disgust que la trucaven des del Despatx Central. Sempre li passava el mateix, quan més a gust estava en un lloc passava alguna cosa. Es va aixecar i va dir adéu a la Mireia que distretament la va saludar ja que estava escoltant atentament a lAbby. LAina va acostar-se per saber si necessitaven un cop de mà.