Neix un teixidor de somnis
CICLOGÈNESI 18 | RAIG VERD
Neix
un teixidor
de somnis
Ngũgĩ wa Thiongo
Traduït per Josefina Caball
El despertar dun escriptor
Aquest llibre ha estat publicat amb el suport de:
Primera edició: gener 2020
Títol original: Birth of a Dream Weaver
Copyright © 2016 by Ngũgĩ wa Thiongo
© de la traducció de l'anglès, Josefina Caball
© d'aquesta edició, Raig Verd Editorial, 2020
Disseny de la coberta: Tono Cristòfol
Il·lustració de la coberta: Emmanuel Polanco
Producció editorial: Víctor Sabaté i Marc Fàbregas
Correcció: Xantal Aubareda i Maite Puig
Composició ePub: Pablo Barrio
Publicat per Raig Verd Editorial
Gran Via de les Corts Catalanes, 514, 1r 7a, Barcelona 08015
www.raigverdeditorial.cat
@Raig_Verd
RaigVerd
THEMA: FBA, DNC, JPF, NHH, JPV, NHTQ
La traducció daquest llibre es regeix pel contracte tipus proposat per ACE Traductores.
Raig Verd editorial forma part de lAssociació deditorials independents
Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a labast daltres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar.
Leditorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial daquesta obra per a ús personal.
Índex
1 Pròleg
2 La ferida del cor
3 Una terra ferida
4 Vermell i negre
5 Mercedes, sabates esportives, discs voladors i banderes
6 Penpoint i figueres
7 Escriure per diners
8 Nines negres i màscares negres
9 Transition i una carta de París
10 Boxers i eremites negres
11 Planes, escenes, espais
12 Carbó, cautxú, plata, or i noves banderes
13 Treballar per al Nation
14 Notes i quaderns de notes
15 Un infern al paradís
16 Agraïments
En memòria de Minneh Nyambura, que ha tornat a néixer en les netes que es diuen com ella: Nyambura wa Mũkoma, Nyambura Sade Sallinen i Nyambura wa Ndũcũ. El seu esperit també viu en els seus altres nets: June Wanjikũ, Chris Nganga i Nũgĩ Biko Kimunga.
Nota sobre la nomenclatura
En aquestes memòries ens referim al moviment de resistència armada, mal anomenat Mau-Mau pels britànics, amb el nom que li correspon: Exèrcit de la Terra i la Llibertat (LFA, pel seu nom anglès, Land and Freedom Army). Dels combatents, en diem soldats.
Pròleg
Vaig entrar a la Universitat Makerere al juliol de 1959, sent súbdit duna colònia de la Corona britànica, i en vaig sortir al març de 1964, sent ciutadà dun estat africà independent. Entre el súbdit i el ciutadà, va néixer un escriptor. Aquest llibre explica com el nen pastor, el nen jornaler i el nen que somiava anar a escola de Somnis en temps de guerra i dA la Casa de lIntèrpret es va convertir en un teixidor de somnis.
La ferida del cor
Un oficial britànic és incapaç de fer una cosa així. Per això
Per això, què?
Un oficial britànic. Per això. Res més.
El Queens Court, on mestava repenjat en una columna i mirava de trobar sentit a la notícia, es diu així en honor de la reina Elisabet, que va visitar Uganda acompanyada del duc dEdimburg a labril de 1954. El pati, un rectangle vorejat dedificis i decorat amb columnes gregues a la part frontal, era el centre del complex de Lletres, en el qual hi havia, entre daltres, el Departament dAnglès. Els meus companys de classe, Bahadur Tejani, Bethuel Kurutu, Selina Coelho i Rhoda Kayanja van passar per davant meu i em van indicar amb la mà que anés amb ells, però jo no en vaig fer cas. Dubtava que poguessin entendre el motiu de la meva tristor.
Peter Nazareth potser lhauria entès. Tot i que anava un curs més endavant que jo, era dos anys més jove: ell va néixer a Kampala, Uganda, el 1940, i jo vaig néixer a Limuru, Kenya, el 1938. Havíem treballat junts per a Penpoint, la revista literària del Departament dAnglès, però ell acabava de graduar-se i me nhavia passat la direcció a mi. Així doncs, jo conversava amb mi mateix, tot sol, intentant tranquil·litzar-me davant duna realitat que em sentia incapaç de canviar. Havien prohibit que es representés la meva obra dun acte, The Wound in the Heart (La ferida del cor), al Teatre Nacional de Kampala durant el festival de teatre dàmbit nacional que se celebrava cada any.
Repartits en residències diferents, dúiem una vida marcada per rivalitats amistoses en el camp esportiu i en el teatral, i les obres que guanyaven la competició danglès entre les residències del Hill (el turó), com en dèiem, daquella institució, sempre shavien representat al teatre principal de la ciutat. Aconseguir que lobra es veiés en un escenari nacional era el premi més cobejat. No anava acompanyat duna recompensa material, cosa que recordava el drama a lantiga acròpolis grega,1 en què el reconeixement duna obra de ficció era superior a qualsevol guany material.
Lany anterior, el 1961, The Rebels, la meva primera obra en un acte, que també va participar-hi en nom del Northcote Hall, havia quedat segona, després de la guanyadora, Brave New Cosmos, de Nazareth, que hi participava en nom del Mitchell Hall i que posteriorment va veure la seva obra representada a lescenari de Kampala. Nazareth, a lèpoca de Cosmos, ja era tota una personalitat a Makerere; una figura present en làmbit de la música, dels esports, del teatre, de la política estudiantil i de la literatura.2 El guardó se lhavia endut una icona del Hill, però jo no mhavia rendit. I aquell any 1962 havia guanyat la meva obra The Wound in the Heart. El meu conte «The Village Priest» (El capellà del poble) va quedar primer en la categoria de relats breus i, gràcies a totes dues obres, el Northcote Hall havia guanyat en totes les categories de la competició. Hugh Dinwiddy, responsable de la residència, es va alegrar molt dels resultats generals, «perquè la qualitat del treball fet amb la pretensió de guanyar era molt bo»3 i també perquè «molts dels residents del Northcote Hall havien dedicat els seus esforços a aquest objectiu». Jo tenia els astres alineats a favor meu. «Ara cap al Teatre Nacional», vaig pensar.