Gràcies per comprar aquest ebook. Esperem que gaudeixi de la lectura.
Volem convidar-lo a subscriure's a la newsletter d'Àtic dels Llibres. Rebrà informació sobre ofertes, promocions exclusives i serà el primer a conèixer les nostres novetats. Només ha de clicar en aquest botó.
Anton TxékhovPàgina de crèdits
Anton Txékhov. Vida a través de les lletres
V.1: abril del 2020
Títol original: Anton Cechov. Vita attraverso le lettere. Profilo biografico e scelta a cura di Natalia Ginzburg
© Giulio Einaudi Editore s.p.a. Torino, 1989
© de la traducció, Elena Rodríguez, 2018
© d'aquesta edició, Futurbox Project, S. L., 2020
Tots els drets reservats, inclòs el dret de reproducció total o parcial en qualsevol forma.
Correcció: Anna Serra i Miquel Saumell Santaeugènia
Disseny de coberta: Taller de los Libros
Publicat per Àtic dels Llibres
Carrer dAragó, 287, 2n 1a
08009, Barcelona
info@aticodeloslibros.com
www.aticodeloslibros.com
THEMA: DNBL
Conversió a ebook: Taller de los Libros
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser efectuada amb lautorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Sha de dirigir a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fer servir algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Contingut
Portada
Newsletter
Pàgina de crèdits
Sobre aquest llibre
Pròleg de Francesc Serés
Anton Txékhov. Vida a través de les lletres
Notes de la traductora
Sobre l'autora
Sobre Francesc Serés
Anton Txékhov.
Vida a través de les lletres
Una petita joia sobre el geni de Txékhov
Anton Txékhov. Vida a través de les lletres és un meravellós i subtil retrat del genial Anton Txékhov escrit per Natalia Ginzburg: una joia que explora la joventut de lescriptor a Taganrog, els seus inicis literaris i la seva feina de metge rural, els seus primers èxits teatrals fins a la malaltia i els darrers anys a Ialta, abans de la seva mort prematura. Un llibre magnífic, un feliç equilibri entre tema i autora, un text breu però ric sobre el que va ser un dels millors escriptors i coneixedors de lànima humana.
Carmen Martín Gaite va elogiar Natalia Ginzburg afirmant que era «una dona dotada duna capacitat dobservació poc comuna».
«Convido els lectors que no es perdin aquesta lectura.»
J. Ernesto Ayala-Dip
«Una meravellosa biografia.»
Francisco Calvo Serraller, El País
«Un relat bellíssim, trist i tràgic, que es llegeix com una novel·la. Una veritable delícia.»
El Mundo
«Ginzburg és una observadora irònica, perspicaç, delicada i minuciosa; el testimoni conscient i lúcid de la seva època.»
ABC
«Natalia Ginzburg [...] plasma reflexions duna serietat i una lucidesa moral que es manifesten amb sobrietat i delicadesa.»
Qué Leer
Pròleg
de Francesc Serés
Escriure sobre llibres d'escriptors que parlen sobre altres escriptors
Durant molt de temps, vaig odiar les biografies i tot el que sen derivava. Recordo quan va començar tot, el moment exacte, i també com em va anar passant aquella animadversió que encara surt de tant en tant com una veueta que minterroga. Va ser a les classes dhistòria de lart que ens feien a Belles Arts, en una de les primeres assignatures que vaig tenir. Era en una classe fosca on la professora ens relatava les vides dels pintors renaixentistes italians davant duna paret blanca que anava veient passar les diapositives. La professora explicava les seves vides per explicar el seu art, la qual cosa no hauria estat del tot malament si els detalls de la vida que es relataven haguessin servit de debò per explicar les pintures. No, no era així, en aquell cas eren detalls de la vida, viatges, anècdotes que semblaven les que va escriure el primer historiador Vasari. I des de Vasari havia plogut una mica, però això semblava que li importés poc, a aquella Història de lArt en majúscules que omplia la cova platònica on ens tancaven per aprendre els avatars del passat.
Em vaig blindar contra les biografies com només es blinda un estudiant de Belles Arts quan té dinou anys. Feroçment, tossudament les odiava, fins a lextrem de no concedir-los cap mena de valor. Als dinou anys els judicis són sumaris, el que no sabem és que les condemnes que ens imposem també ho són. Per sort, la vida, quan tenim dinou anys, ens sol tractar amb més clemència que la que nosaltres som capaços de concedir i de mica en mica vaig anar canviant de parer. Molt bé, la biografia dels artistes no ho explicava tot, però bé devia explicar alguna cosa. El problema no era la biografia, era que la narrativa daquesta vida acabava desconnectada dels significats de les obres que havia produït.
Explicar vides és un dels oficis més difícils que existeixen. En primer lloc perquè tot retrat és també un autoretrat. Qui satreveix a descriure la vida dalgú com Giotto, Shakespeare o Churchill? Qui satreveix a deformar el seu rostre, la seva cal·ligrafia per ajustar la distància que el separa dels ídols, dels monstres? La quantitat de judicis, de talls, de mapes, de detalls i de controvèrsies que es poden acumular o enfrontar són tan grans que fan tremolar fins i tot els punts de vista més fonamentats. Hi ha, a més, el judici del biografiat, sigui de làmbit que sigui. El biògraf, poc o molt, mesura i se sent mesurat pel biografiat, acaba sabent-ne les petiteses, les casualitats que lhan portat a viure com ha viscut, però també la grandària de lesforç o de la maldat. Sigui com sigui, hi ha una part de mesura de la biografia pròpia en la vida de laltre, després de Samuel Johnson i James Boswell, sense anar més lluny, però també a partir de la novel·la. Natalia Ginzburg ens narra la vida de Txékhov, i el lector, que pot entendre la diferència entre els gèneres, salta també de les obres de ficció de lautora al text que contracta com a vertader.