Aquest és en Vicenç Ballador fill que pregunta a lAda si encara no se lha fotut, i aquesta és lAda que contesta:
El meu únic accident seriós va ser el dia que el teu pare ens va atropellar amb el tractor. En Vicenç riu i lAda maniobra magistralment i aparca.
Aquests són lAda i en Vicenç asseguts en un bar deu minuts després. LAda fa picar les dues ampolles:
Txin-txin. A Anglaterra tothom brinda abans de beure. És de mala educació beure sense brindar.
¿Com es brinda? pregunta ell.
Cheers.
Cheers. Deu haver sigut guai.
Sí, molt guai.
Aquests són la Sílvia i en Gil que arriben i seuen amb ells sense demanar permís. Aquesta és la Sílvia que diu a lorella de lAda:
Diguem que no i lAda que respon:
No.
I aquest és en Gil, mentrestant, explicant que lhome que toca havia sigut teloner de Leonard Cohen. Aquest és Nick Garrie dalt de lescenari, amb seixanta anys i la veu ronca, i amb la guitarra sobre els genolls, que sembla un nen entre els seus braços i cames. En Vicenç diu:
És com un ós en una cova.
I Nick Garrie demana un gintònic a laire i explica que quan es va casar i va tenir fills va deixar la música i que llavors quan es va separar, la música va tornar. La gent riu. Li porten el gintònic, diu: «Gracias», en beu un glop, i comença una cançó que fa així: «In every nook and cranny. And I have been everywhere».
I en Vicenç pregunta:
Lentens?
LAda fa que sí i exclama:
¿Tu com ho fas quan aneu de gira?! I en Vicenç diu:
Només va ser un cop, i jo no parlava.
Aquest és Nick Garrie, després del concert, que beu i fuma a fora. Aquesta és la Sílvia que sel mira a través de la porta de vidre i repeteix per quarta vegada que haurien danar a dir-li alguna cosa. Però lAda no en té ganes i es veu que lhome sobreviu bé sol al carrer. I aquest és en Vicenç fill que diu a lAda que ja no viu a la granja amb els seus pares i que, si vol, li ensenya el pis nou.
Quan surten, la Sílvia repeteix:
Diguem que no. I lAda respon:
No, només mensenya el pis nou.
I aquests són lAda i en Vicenç, vint-i-pocs minuts després, jaient vestits al sofà dell amb les cames cargolades. LAda li té el cap agafat i li acaricia els cabells densos enrere.
No vaig dir mai que fos dolent diu en Vicenç.
Vas dir que tenia els mugrons com galetes exclama lAda, i ell sincorpora i es repenja sobre un colze.
Déu meu, però si tens els pits més bonics que he vist mai.
I amb el braç esquerre, que li queda lliure, li acaricia el pit dret molt delicadament. Es fan uns quants petons. Ell canta:
Kiss me in the nose i para. ¿Boca és nose?
Ella diu:
No, nose és nas, boca és mouth.
Kiss me in the mouth, baby, sexy, lady.
LAda riu i es col·loca sobre ell, i en Vicenç li fica els braços sota la samarreta, els estira amunt, ràpid, i abans que ella oposi qualsevol tipus de resistència, murmura:
Pell amb pell, pell amb pell.
Aquest és en Vicenç que es treu el jersei. Aquest és el coll gruixut, destapat, den Vicenç, sota la barba vermellosa. I aquests són els ulls, del mateix color que la barba, que es miren lAda, i els braços i les espatlles amples, i el nas ample i el front ample i les orelles amples, prou separades del crani perquè a lhivern se li refredin de pressa. I aquestes són les pells de les panxes tocant-se i estremint els cossos. I aquests són lAda i en Vicenç que es fiquen les llengües a les boques. Ell li prem lerecció entre les cames. Ella es cargola damunt la seva cara i es mou suaument amunt i avall, i pensa que és sorprenent que les mans recordin tantes coses. En Vicenç es treu sol els pantalons, com un toro de fira, vigilant de no fer-la caure, i lAda es descorda els sostenidors i els deixa sobre la tauleta, mantenint-se sobre el cos dell, pràcticament sense tocar el sofà, com si en Vicenç fos una barca.
Al cap duna estona ell diu:
Hauria sigut patètic casar-se amb una filòloga anglesa i no saber ni com es diu boca. ¿Com es deia?
LAda pensa «casar-se» i contesta:
Mouth.
I fan lamor.
Aquesta és lAda que torna a casa i passa per davant de Can Ballador, la granja dels pares den Vicenç, redueix i es mira des del camí les parets fosques i el porxo i les finestres blaves i lhort i el tractor i lera a les fosques.
I aquesta és lAda, a casa, sense son, que escolta Nick Garrie a YouTube. «In every nook and cranny. And Ive been everywhere». Sota el vídeo hi ha uns quants comentaris. El primer comentari de la llista és de fa dos anys, duna tal Jessica S. i diu:
Aquest home era professor a la meva escola i és el professor de francès més brutal que he tingut mai. Ens ensenyava a la classe totes les seves cançons i sempre em recordaré dell xxxxxxxxxx Si llegeix això, monsieur Nick, sóc la Jess de Langley Manor, si sen recorda xx
I mentrestant, a casa de lAda, monsieur Nick canta: «A tots els racons, he estat a tot arreu, i no nhe trobat enlloc, damor per compartir, lai-lai-lai-lailailai, damor per compartir».
I lAda simagina la Jessica S.
La Jessica S. que escolta Nick Garrie de tant en tant. Algunes nits que no pot dormir, com aquesta.
Aquesta és la Jessica S. que posa els discos de Nick Garrie quan té ganes de sentir-se una mica melancòlica. Quan fa tres dies que no surt el sol al seu racó dAnglaterra rural, verd i gris. Quan té ganes de recordar els dies de Langley Manor. Els cigarros darrere el gimnàs. El vodka barat. La felicitat perquè sí. Posant els CDs de Monsieur Nick al llarg dels anys. Quan en té setze, i disset, i després quan en té vint, i vint-i-tres, i vint-i-cinc, i vint-i-set. Quan es nota dun vidre prou gruixut per contenir els records i, en el pitjor dels casos, les llàgrimes.
Aquesta és la Jessica S. La Jessica S. que té els cabells dun ros que sembla taronja, gruixuts i estirats i llargs, i la cara rodona i suaument tacada de pigues clares, i les celles i les pestanyes tan suaus que ha de pintar-se-les, i els ulls com un got daigua. I aquesta és la Jessica S. que canta: «She played the harp outside some eastern station, with faraway travelling eyes that cried, she sang lai lailai, she sang lai lailai» mentre posa una rentadora i pensa en la Vera.
Aquesta és la Vera. La Vera, que podia parlar portuguès perquè els seus avis eren de Moçambic. La Vera, que ballava millor que ningú, que duia trenes que la seva mare trigava tota una nit a fer-li, que reia fort ensenyant totes les dents, i que quan volia alguna cosa de tu et mirava amb cara de gat. I aquests són, a Moçambic, els fills dels fills dels fills dels fills dels fills dels mosquits, que una nit que la Vera i la seva germana Monde, de vacances, van emborratxar-se a la terrassa, sense posar-se protector antimosquits, van picar-les i els van encomanar malària. Va ser una malària de tres creus per a la Monde i de quatre creus per a la Vera. A Moçambic la malària es mesura en creus:
+++++ cinco cruzes
++++ quatro cruzes