La seva ansietat, tanmateix, fou innecessaria. Deu minuts despres el tren va tornar a posar-se en marxa. Va arribar a Haydapassar nomes amb cinc minuts de retard, recuperant, doncs, durant el trajecte, el temps perdut.
El Bosfor estava encrespat i la travessada no va agradar gens a
- Pagueu la nota, Hector -va dir al seu jove acompanyant.
La seva veu era desagradable i el to autoritari. Tenia una falsa suavitat que amagava quelcom de perillos.
Quan Poirot va reunir-se amb el seu amic en el salo, els dos homes estaven a punt de sortir de l’hotel. Llurs bagatges ja estaven preparats. El mes jove vigilava l’operacio. Quan tot va estar a punt, va obrir la vidriera i digue en veu alta:
- Tot esta a punt,
-
- Son americans -va contestar
- El mes jove m’ha semblat molt simpatic.
- I l’altre?
- Per dir-vos la veritat, amic meu, no m’he fixat massa en ell. Pero m’ha produit una impressio molt desagradable. I a vos?
Hercule Poirot va esperar un moment abans de contestar.