El control de les defenses, larmament i els pertrets són també responsabilitat de la vila. El seguiment daquesta custòdia, molt parcial per labsència documental, sevidencia a Dénia mitjançat el pagament dobres o serveis i, sobretot, en els esdeveniments ocorreguts en lepisodi de lexpulsió dels moriscos.
Mitjançant els pagaments que fa el Consell de la vila, sabem que tenia al seu càrrec el manteniment de les torres, les muralles i els portals dels recintes del raval, la vila i el castell. Les referències són nombroses (citem dIvars Cervera, 1995): «1612: quatre reals per haver adobat la porta de cargol del portal de la Mar» (p. 90); «1616: a Nofre Palmir fuster y a Lluis Barseló per adobs fets en los portals de la fortalea dita de la vila» (p. 78); «1627: item a pagat a Joseph Peris mañà 20 sous per haver adobat lo pany del portal dels Reis» (p. 105). Però també sencarregava de les despeses del personal encarregat del control dels portals: «1612: haveu pagat a Jaume Peres portaler del portal dels Socors de la vila» (p. 111); «1616: havem pagat a Jaume Peris, altre dels portalers dels portals del clos dit la vila antiga» (pp. 53-54).
Així mateix, també anaven a càrrec del Consell els ornaments: «1608: per lo estall que feu a la plataforma del Castell» (p. 64); «1621: per haver ajudat a empedrar la plaça del Castell» (p. 64).
Iniciada lexpulsió dels moriscos, després dels primers embarcaments, es produeix lalçament de Laguar. És un moment de confusió, ja que es desconeixen les forces amb què compten, alhora que al port de Dénia encara hi ha moriscos sense embarcar. Per aquestes circumstàncies, el mestre de camp del terç de Nàpols, Sancho de Luna, aleshores a Dénia, i el comissari de lembarcament i governador del marquesat, Cristóbal Sedeño, proposen al Consell de la vila la inspecció i reforç de les defenses, mitjançant el repartiment de les guardes i la cessió del control dels portals, amb lliurament de les claus.
1.2 La custòdia de les defenses
Des del punt de vista militar, una de les característiques del sistema foral valencià és la inexistència dun exèrcit regular,7 de conseqüències nefastes en època moderna. Les milícies de la vila, per a guarda i defensa daquesta, estaven conformades, segurament, per tots els ciutadans amb edat adequada, agrupats en desenes i centenars. Disposaven de dies i lloc determinats per a fer pràctiques, és a dir, es tractava duna mena de servei militar permanent. En 1585, segons linforme de Juan de Acuña,8
en la dicha villa y arraval ay quatroçientas personas senyaladas por soldados con arcabuzes, que están debajo de un capitán que·s el governador y alcayde del castillo, y repartidos de diez en diez, los quales en tiempo de necesidad guardan la villa y el castillo
El control de les defenses, larmament i els pertrets són també responsabilitat de la vila. El seguiment daquesta custòdia, molt parcial per labsència documental, sevidencia a Dénia mitjançat el pagament dobres o serveis i, sobretot, en els esdeveniments ocorreguts en lepisodi de lexpulsió dels moriscos.
Mitjançant els pagaments que fa el Consell de la vila, sabem que tenia al seu càrrec el manteniment de les torres, les muralles i els portals dels recintes del raval, la vila i el castell. Les referències són nombroses (citem dIvars Cervera, 1995): «1612: quatre reals per haver adobat la porta de cargol del portal de la Mar» (p. 90); «1616: a Nofre Palmir fuster y a Lluis Barseló per adobs fets en los portals de la fortalea dita de la vila» (p. 78); «1627: item a pagat a Joseph Peris mañà 20 sous per haver adobat lo pany del portal dels Reis» (p. 105). Però també sencarregava de les despeses del personal encarregat del control dels portals: «1612: haveu pagat a Jaume Peres portaler del portal dels Socors de la vila» (p. 111); «1616: havem pagat a Jaume Peris, altre dels portalers dels portals del clos dit la vila antiga» (pp. 53-54).
Així mateix, també anaven a càrrec del Consell els ornaments: «1608: per lo estall que feu a la plataforma del Castell» (p. 64); «1621: per haver ajudat a empedrar la plaça del Castell» (p. 64).
Iniciada lexpulsió dels moriscos, després dels primers embarcaments, es produeix lalçament de Laguar. És un moment de confusió, ja que es desconeixen les forces amb què compten, alhora que al port de Dénia encara hi ha moriscos sense embarcar. Per aquestes circumstàncies, el mestre de camp del terç de Nàpols, Sancho de Luna, aleshores a Dénia, i el comissari de lembarcament i governador del marquesat, Cristóbal Sedeño, proposen al Consell de la vila la inspecció i reforç de les defenses, mitjançant el repartiment de les guardes i la cessió del control dels portals, amb lliurament de les claus.
En el Consell del 26 doctubre de 1609 sexposen els fets:9
fonch proposat per lo dit Bernat Todo que per lo que havien fet ajuntar lo dit consell era per ço que tots molt bé savien com la compañia del mestre de camp del Terç de Nàpols estava alojada dins la present vila de Dénia, ací en la vila com en lo raval, y que lo mestre de camp don Sancho de Luna per a la custòdia y guarda de la dita vila los havia dit que convenia que puix la vila tenia cuerpo de guàrdia en la plasa del raval y ell també tenia cuerpo de guàrdia, y la vila portava tota la guarda de les muralles a son càrrech, y que los moros de la terra no·ls prenguesen descuydats, que se anaven alsant y revelant, seria bé que la vila prengués los puestos que li paregués de guarda y que ell ab sa compañia pendria altres puestos, y que també haurà reconegut totes les muralles, y que la vela la fes un official de la vila juntament ab un official de la sua compañia que acorden lo que parega.