Quadre 13.Oficis dels senyors de captius
Quadre 14.Càrrecs municipals i reials exercits per senyors de captius
Quadre 15.Nissagues de senyors de captius
Quadre 16.Nombre de membres de cada nissaga de senyors de captius i nombre de captius que els pertanyeren
Quadre 17.Resum dels diners despesos en treballadors lliures, captius i materials, i dels jornals treballats per uns i altres
Quadre 18.Anàlisi de ladministració de lalqueria dAndreu Serra, 1322-1324
Quadre 19.Resum del Llibre de clavaria de 1373-1374
Quadre 20.Detall de les diferents obres del Llibre de clavaria de 1373-1374
Quadre 21.Resum del Llibre de clavaria de 1417-1418
Quadre 22.Detall de les diferents obres del Llibre de clavaria de 1417-1418
Quadre 23.Resum del Llibre de lobrer de 1483-1484
Quadre 24.Detall de les diferents obres del Llibre de lobrer de 1483-1484
Quadre 25.Resum dobres del Compte dobres del castell dEivissa
Quadre 26.Resum del Llibre de lobrer de 1489-1490
Quadre 27.Resum del Llibre de clavaria de 1493-1494
Quadre 28.Resum del Llibre de lobrer de 1493-1494
Quadre 29.Resum del Llibre de lobrer de 1550-1551
Quadre 29.Resum del Llibre de lobrer de 1550-1551
Quadre 30.Anàlisi del Llibre de salaris de les murades 1561
Quadre 31.Nombre de treballadors i animals a lobra entre maig i juliol de 1561
Quadre 32.Anàlisi del Llibre de salaris de les murades 1590
Quadre 33.Nombre i procedència dels treballadors de la murada, 1590
Quadre 34.Resum de les obres dels segles XIV i XV analitzades
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1.Freqüència dús de les designacions dels captius sarraïns entre els notaris de Barcelona
Taula 2.Vendes de captius fetes per habitants dEivissa
Taula 3.Compres de captius fetes per habitants dEivissa, 1355
Taula 4.Relació del nombre de senyors de captius respecte de la població total
Taula 5.Nombre de captius i captives
Taula 6.Xifres dels captius i captives adults i infants
Taula 7.Edat dels captius i captives
Taula 8.Captius amb el nom o el cognom del senyor
Taula 9.Nombre de jornals treballats per captius el 1590
Taula 10.Ubicació dels béns immobles dels senyors de captius entre 1351 i 1400
Taula 11.Ubicació dels béns immobles dels senyors de captius entre 1401 i 1450
Taula 12.Despesa feta en treballadors lliures i animals, 1373
Taula 13.Jornals fets per lliures i captius a la vinya dAndreu Serra, 1322-1324
Taula 14.Albiraments de vaixells sarraïns, 1370-1391
ÍNDEX DE MAPES I PLÀNOLS
Mapa 1.Mapa de lilla dEivissa amb indicació del seu relleu i de les línies divisòries de les senyories medievals i el pla de Vila
Mapa 2.Plànol de la vila dEivissa amb les murades medievals i les renaixentistes. Shi assenyalen els topònims esmentats als llibres dobra analitzats
Mapa 3.Plànol de lentorn immediat a la vila dEivissa; és un detall del plànol aixecat per Joan Ballester lany 1738, conservat a lAHE, sobre el qual shan grafiat la línia de costa actual i alguns dels topònims que apareixen als llibres dobra
Mapa 4.Fotografia aèria feta per la Força Aèria nord-americana el 1956. Correspon a la part meridional de lilla amb les Salines i la vila, shi han indicat els camins i topònims esmentats als documents analitzats
INTRODUCCIÓ
OBJECTIUS I MÈTODE
Fent una mirada endarrere, el fet dhaver convertit la captivitat en objecte destudi ha estat la conseqüència de diferents contactes previs, més o menys de passada, amb documentació que tractava de captius. Lany 2001 Miquel Barceló em va dirigir la tesi de llicenciatura, consistent en la transcripció i lestudi del Llibre del mostassaf dEivissa, una font formada per un aplec dordinacions municipals cronològicament situades entre la meitat del segle XIV i linici del XVI.1 És un exemplar més duna tipologia documental present a molts arxius de lantiga Corona dAragó, però el dEivissa presenta la peculiaritat de contenir un epígraf titulat «De sarrahïns». Aquella nota diferencial va ser constatada al citat estudi, però no es va tractar el tema amb especial atenció. Revisat ara el Llibre del mostassaf, resulta clar que el capítol «De sarahïns», en el qual sapleguen deu ordenances municipals que, amb algunes altres disperses al llarg del còdex i al capítol «De comuns», estaven destinades a establir les accions que es consideraven faltes i delictes si eren comeses per captius i a estipular els càstigs que els eren daplicació. Eren ordenances del Consell de la Vila mitjançant les quals es posava sota competència de servidors públics el maneig i el control del contingent captiu. El fet que aquell grup fos format per individus que eren propietat privada de diferents senyors i senyores de captius mostra fins a quin punt els qui tenien captius manejaven les engranes del poder i sajudaven dels recursos públics per controlar-los. Com es desenvoluparà més avall, sobretot al capítol III, titulat «Els captius i els senyors de captius», i al V, «Una societat amb captius», la caracterització dels propietaris de captius és central en aquest estudi de la captivitat a lEivissa medieval i moderna.
Uns anys abans de ledició del Llibre del mostassaf, el 1995, vaig editar un opuscle titulat Captius, sarraïns, batejats, persones de tallaSobre lesclavitud a lEivissa medieval, basat sobretot en les ordenances daquell Llibre i en algunes dades preses de documents darxiu, de la bibliografia local i fonamentalment del llibre de Charles Verlinden de 1955. El professor Barceló, ja fa uns anys, a la vista daquell contacte meu amb els captius en els treballs esmentats, va proposar-me el tema dels captius medievals dEivissa com a objecte destudi per a la tesi doctoral. El mateix M. Barceló havia tractat el tema en diverses ocasions, amb especial atenció als captius eslaus portats a través de mitja Europa cap al califat cordovès, els aqāliba (en singular iqlab). També havia tractat dels captius fets pels feudals, sempre presents en documents molt freqüentats, com el Llibre dels feits i altres cròniques medievals, així com, darrerament, dels indis captius dels escrits de Bartolomé de Las Casas. De fet, els captius són sempre presents als treballs dedicats a les conquestes del segle XIII i el 1986 Aurèlia Jené va fer dels habitants de Menorca fets captius quan la conquesta de 1287 el centre del seu breu però magnífic estudi; el publicà en un volum titulat La formació i expansió del feudalisme català i hi dóna relleu perceptible a la selecció dels captius feta pels conqueridors.2 Aquella captivitat significà, com escrigué pocs anys després Ramon Muntaner, «destrouir una nació de gent».