3. Per què penseu que el criteri de Pareto, malgrat els seus evidents judicis de valor implícits, va tenir tanta acceptació en el corrent principal de la ciència econòmica?
4. A partir dels gràfics 2.1, 2.2 o 2.3, justifiqueu la necessitat dun mecanisme diferent al mercat per a poder situar-nos en algun punt preferit entre els òptims daquests gràfics. Com és que el criteri de Pareto no pot fer valoracions entre aquests punts?
BIBLIOGRAFIA
COASE, R. H. (1960): «The Problem of Social Cost», dins Journal of Law andEconomics 3, 1-44. Nhi ha una versió en castellà: «El problema del coste Social», dins La empresa, el mercado y la ley, Madrid, Alianza Editorial, 1994, 121-164.
CULLIS, J. G. i P. R. JONES (1991):Microeconomía y Economía Pública, Ma-drid, Instituto de Estudios Fiscales.
KAHN, A. E. (1966): «The Tyranny of Small Decisions», Kyklos, vol. 19, núm. 1.
MUSGRAVE, R. A. i P. B. MUSGRAVE (1983): Hacienda Pública Teórica yAplicada, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1973): Public Finance in Theory and Practice, Nova York, McGraw-Hill.
PIGOU, A. C. (1920): The Economics of Welfare, Londres, Macmilan.
RAWLS (1971): A Theory of Justice. Cambridge, Mass., Harvard University Press.
STIGLITZ, J. E. (1988): Economics of the Public Sector, 2a edició. Nova York, W. W. Norton.