Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
Aquesta edició sha desenvolupat dins el marc del projecte dinvestigació
FF12017-83960-P «La cultura literaria medieval y moderna
en la tradición manuscrita e impresa (VI)»,
finançat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat.
© Joan Iborra Gastaldo, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Il·lustració de la coberta: «Batalla de Nájera»,
Manuscrit de les Cròniques de Jean Froissart (segle XV).
Biblioteca Nacional de França.
Disseny de la col·lecció: J.P.
Maquetació: Inmaculada Mesa
Cròniques, cataclismes i memòria local
Quan transcrivíem el Libro tercero de Martí de Viciana, una anotació indicativa de la font usada en la llegenda carolíngia de la divisió del principat de Catalunya passà a formar part inconscient de la memòria subjectiva: «Y según una historia antigua catalana está repartida la tierra en esta manera». Temps avenir hi tornaria de forma intermitent. Lapunt hi sojornà llarg temps fins a desenvolupar-se amb fermesa.
Lany 1979 José Hinojosa edità una crònica breu pertanyent al fons de lArxiu de la Seu de València, ms. 676, sota el títol Crònica de Pere Maça, devident relació amb els textos cronístics de Martí de Viciana el Vell que editem ara.1 El 1983, Josep Perarnau escriví un breu article sobre les condicions de la unió dAragó i Catalunya amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella dAragó a partir dun document relligat en un còdex de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.2 En aquest escrit, Perarnau observava un paral·lelisme evident entre la redacció que Martí de Viciana feia a la seua crònica de la divisió de Catalunya en dotzenes i el contingut dun text manuscrit del códex escurialenc d.III.2 que podem relacionar amb lanotació descrita.3 Dins el mateix any, Maria Luisa Cabanes edità uns Anales valencianos, transcripció dun text anònim servat a la Biblioteca Gregori Maians del Reial Col·legi del Corpus Christi de València, ms. BAHM. Segons lautora es tracta de la còpia duns annals originals que es conservaven dins la biblioteca maiansiana, els quals «debió escribir entre 1455 i 1481».4 Fora daquest context cronístics, dos autors saproximaren des dàrees distintes al manuscrit escurialencs per editar dos textos continguts dins daquest còdex. Es tracta dAntoni Ferrando Francés que estudià el Comentari a lEconòmica dAristòtil, un text traduït del llatí al català per lavi de lhistoriador Martí de Viciana, i Jaume Riera i Sans, que transcriví i edità el Llibre de virtuoses costums, copiat tot seguit al comentari aristotèlic anterior.5
Inspeccionat el còdex i coneguts els antecedents anteriors, la revisió de la crònica de Martí de Viciana el Vell simposà perquè obria un ventall de possibilitats historiogràfiques que sallunyaven força del tòpic amb què Hinojosa qualificà la historiografia valenciana baixmedieval: «escasa y poco original».6 Certament que no atenyia la qualitat i excepcionalitat de les cròniques medievals catalanes, però durant el segle XV es produí a València una prolixa circulació de materials històrics i llegendaris de la qual és exemple el còdex de Viciana el Vell, la Crònica de Melcior Miralles i daltres manuscrits avui encara inèdits.7 Atesa la complexitat dels documents cronístics que contenia aquest còdex, obrírem un període de reflexió a fi de valorar la possibilitat deditar els textos més adients. Tanmateix, vist que el còdex es divideix en tres seccions, una en llengua castellana que obri el manuscrit, una altra en llengua catalana i una part final escrita en llatí, probablement unida per lenquadernador, optàrem per editar i estudiar tots els textos escrit en català amb la intenció de publicar-los conjuntament dins duna mateixa obra.
Aquest còdex ha estat objecte duna polèmica historiogràfica causada perquè diversos tractadistes de la família i lobra de Martí de Viciana havien atribuït la crónica a lhistoriador de Borriana en un evident anacronisme. Antoni Ferrando, a lhora destudiar i publicar el Comentari a lEsconòmica dAristòtil, sadonà de la confusió i posà ordre en aquell garbuix de contradiccions sobre ambdós autors i la crònica manuscrita de lEscorial, a lhora que demostrava documentalment que lautoria de la traducció aristotèlica corresponia a Martí de Viciana el Vell, avi del cronista.8 Anteriorment, José Maria Torres havia arribat a la conclusió que lúnic Viciana que podia haver traduït lEconòmica dAristòtil era Martí de Viciana el Vell, autoria adoptada per daltres autors.9
Entre els diversos papers relligats dins el mateix volum saprecia la voluntat de materialitzar la idea danotar les experiències viscudes, narrades per altri o bé conegudes a través dels escrits, a fi de tenir una còpia més o menys fidel del món en què havia viscut lautor o els seus antecessors. Tanmateix, ens confessem incapaços dinferir si la intenció de lautor o de lescrivent consistia a divulgar la copia públicament o es reservava exclusivament per a un ús familiar, com sembla desprendres daquest còdex. És tot just aquest darrer punt el més aproximat al propòsit del redactor perquè, a partir del regnat dAlfons el Magnànim, assistim a una incursió en la vida política de la ciutat i regne de València amb anotacions cada vegada més relacionades amb el batec quotidià, en la línia expressada per Escartí de partir dinteressos universals per acabar informant de notícies de caràcter local o regnícola.10 El dietari anota prioritàriament les notícies de qualsevol matèria que arribaven a la ciutat, majoritàriament procedent de les activitats bèlliques i diplomàtiques dAlfons el Magnànim. Llavors, València havia esdevingut cap e mare de tot lo regne i destinatària de correus i missives importants que afectaven el govern del regne i de la corona.11