Això tagrada?
Sí, molt. Et sembla bé que tagafi la mà i tensenyi com magrada masturbar-me?
Sí, sisplau, que, si no, no lencerto ni de conya.
Riem i tho ensenyo. Els teus dits recullen el meu flux i et poses a mil, i jo em poso a mil amb tu. Quan et moc la mà, em giro per mirar-te. Ho faig amb tota la intenció, perquè entenguis què magrada més. Al cap duna estona ja funciones sol i jo magafo al capçal. Miro per última vegada les teves mans grosses sobre el meu cos, la teva pell més fosca que la meva, i tanco els ulls. Moc els malucs i gemego mentre els teus dits llisquen per la meva vulva, em llepes el coll i magafes els cabells.
Em corro i de seguida encorbo lesquena fins que em quedo en posició fetal. Tu testires al meu costat.
Tinc fred dic, i mincorporo per fer-me una bola contra el capçal, desfer el llit i ficar-me sota el nòrdic.
Em corro i de seguida encorbo lesquena fins que em quedo en posició fetal. Tu testires al meu costat.
Tinc fred dic, i mincorporo per fer-me una bola contra el capçal, desfer el llit i ficar-me sota el nòrdic.
I jo calor.
Et vols despullar?
A bones hores!
Si et ve de gust, et pots despullar i venir amb mi aquí sota.
Em mires. Ni rius ni somrius. Tens un principi de rialla a la boca.
El món al revés dius.
Ep, que the avisat abans que pugessis. Però, ben mirat, et pots queixar. Forma part del consentiment.
Et despulles amb el principi de rialla encara a la boca. Et dic que no cal que et treguis els mitjons, que jo no mels penso treure, ni ara ni cap vegada que folli i faci fred, i la rialla et surt de la boca.
Et fiques sota el nòrdic i mires la tauleta de nit. Encara hi ha el paper doblegat.
Repassem si ho hem fet bé? proposes, tot aplicat.
Ostres, jo crec que sí.
Doncs jo crec que ens falta una cosa. Com era? Ah, sí: «cura post-relació». Això vol dir que
Que ens hem de preguntar com estem.
Vale. Com estàs?
Molt bé. Mho he passat bé i no he fet res que no volgués fer. Tu?
Igual.
Doncs ja pots deixar el paper.
El deixes. Jo marronso cap a baix i em cobreixo tota amb el nòrdic, el cap inclòs. Tu també baixes i ens quedem una estona sota la tenda de campanya. Ens posem a descobrir-nos el cos. Ara. I per què no? Abans que sens tanquin els ulls, surto molt ràpid de sota el nòrdic per apagar les espelmes. Em torno a ficar a la tenda de campanya dient quinfredquinfredquinfred. Texplico que estic avorrida de follar normal, de la típica coreografia petons-masturbació-penetració, però sobretot de la tonteria aquesta de fer veure que li llegeixes la ment a totes les parelles sexuals que tens. Parlem una estona de no res. Ens adormim. Estic tranquil·la.
Tardes
Bel Olid
Va començar a aparèixer cada dia, a la sortida. Es repenjava contra una columna del porxo amb el casc a la mà. Venia a buscar la Natàlia.
Sortíem a tres quarts de tres i jo tornava cap a casa amb la Dúnia, que també era del barri. La Natàlia vivia al centre i solia marxar a peu amb lEdu i lIgnasi, abans. Ara, en sortir, la Natàlia anava cap a la columna, li agafava el casc sense dir-li ni hola i caminava cap a una moto negra ben cuidada. Sense pressa, qui lesperava la seguia, obria el bagul de la moto, en treia un altre casc, engegava. Es movien sense mirar-se però amb una familiaritat estranya, com si no volguessin tocar-se tot i que shi entreveiés la possibilitat duna intimitat antiga.
Jo observava el ritual com si fos una pel·lícula nova cada dia, com si el guió hagués de canviar en qualsevol moment. El gir que esperava era, és clar, que se macostés, moferís el casc, se mendugués a un lloc indefinit però que impliqués un llarg trajecte destar-hi molt a prop, respirar-li lescalfor, abraçar-li la cintura asseguda al seu darrere.
Duia els cabells curts, sobretot al clatell. El serrell li queia just per sobre lull esquerre, negre contra la pupil·la negra. El primer dia que em va mirar vaig sobresaltar-me; tenia aquell aire de no presència, de ser-hi sense embrutar-se del que lenvoltava, que mhavia donat la llibertat de mirar sense plantejar-me que podia ser mirada.
Tia, va, que estic morta de gana. Anem?
La Dúnia solia sortir tard, sempre xerrava amb algú i era de les últimes a deixar la classe. Però aquell dia va sortir abans, o potser va ser la Natàlia la que va trigar més del compte. Si no mhagués estirat cap a casa potser encara hi seria, enganxada als ulls brillants que no esperava.
A casa no hi havia mai ningú, a aquella hora. Jo arribava, escalfava al microones el que mhaguessin deixat i mho menjava de cara a la tele. Cap a tres quarts de cinc sortia a buscar el meu germà, que feia primària a dos carrers de casa, li donava el berenar i lentretenia fins que arribava la mare.
Aquell dia no vaig dinar. Tot i estar sola, em vaig tancar a lhabitació abans de descordar-me els texans. Feia temps que em masturbava amb una passió gairebé metòdica, però sempre de nits. Aquell dia, no. Em vaig treure els pantalons i les calces, vaig mullar-me els dits amb saliva, vaig trobar-me inflada i calenta i bategant. Les mans que em temptejaven, em penetraven, em buscaven una intensitat que no havia sentit fins llavors, no eren les meves, eren les seves. Em van molestar el jersei i la samarreta, em vaig treure els sostenidors. Em feien mal els pits de tantes ganes que els toquessin, que els toqués. Ella. Ell? Impossible de saber.