Toni Fontanillas - Poemes de carretera i altres versos стр 2.

Шрифт
Фон

entre mars mil·lenàries

i enceta noves etapes,

entre versos i estepes

mai del tot travessades.

I tu omples lespai

que tot ho buida,

estimada mar vella,

estimada Mediterrània.

POEMA DE CARRETERA 11

La pluja arrauxada bat la calçada.

Els cossos frec a frec damunt

la moto, arraulits pel fred.

Circulem a cent cinquanta

per lAP-7. Som joves i arravatats,

lamor ho anorrea tot,

sentor de frens.

Al fons, làrea de servei de lautopista,

els nostre oasi particular.

Un cigaló de rom ens escalfa el pit

i els budells. Em mires, et miro.

Encenem segles cigarretes.

Ens besem en un racó de les

butaques marrons.

Un cop de vent gelat sacseja els

rostres, cavalquem la Harley.

Ha deixat de ploure,

enfilem la calçada.

120-130-140-150.

Tornem a volar sobre un asfalt mullat.

DES DEL PENYA-SEGAT

Guaita des del penya-segat,

albira les profunditats duna

mar revoltada, cristal·lina.

Giravolta, en cercles concèntrics,

làliga despistada, cercant

la vianda, el refugi i la glòria.

Com els núvols en un dia rúfol,

grisos i blaus, carregats

desperances opaques.

Vers lhoritzó, semmiralla

un cel brillant dargent

en les fosses oceàniques.

Un vent oportú pentina les

carenes costaneres, fent

ballar als arbres una dansa.

De cop, un foc del cel cau

al migdia estiuenc; el sol

abrusador tot ho enlluerna.

I mira, sempre a lentorn,

des dun penya-segat de

formes grotesques,

les profunditats oceàniques.

POEMA DE CARRETERA 12

Som en el motel de carretera,

o el que és el mateix,

en el motor-hotel.

Tu ets el meu motor

i mallotges en les

teves entranyes.

Ets el meu motor-hotel

particular, amor meu.

Anem a fer una copa a baix,

entre els senyors panxuts

i les al·lotes cridaneres.

Anem, anem a fer una

mica de fum.

El motel ens acull entre

parets dun blanc grisenc.

Demanem cervesa,

anirà bé per remullar les goles

abans de pujar a la cambra.

Des dallà veurem el rètol

roig viu, rere la finestra,

arran de paret, del

motel de carretera.

EL TEMPS DEL SALNITRE

El temps del salnitre

colpejant els rostres

ja ha passat.

Rere les petjades,

sojorns i alenades.

A la fi ho hem entès,

tot és caduc

i tot és nou

a cada instant.

Ваша оценка очень важна

0
Шрифт
Фон

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке