En ple pocés denfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra lofereix la petició dun donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí lHumà. Segons sexposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.
En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només shavien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant lajuda dun saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza lexercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409
Es tracta dun volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats daquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També sindica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un dells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment latenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir lofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que lenvolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, lAlcora i el territori de lAlcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte daquesta competència, per la seua singularitat.
En ple pocés denfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra lofereix la petició dun donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí lHumà. Segons sexposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.
En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només shavien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant lajuda dun saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza lexercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409
Es tracta dun volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats daquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També sindica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un dells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment latenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir lofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que lenvolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, lAlcora i el territori de lAlcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte daquesta competència, per la seua singularitat.