Tú que ves desde el Cielo mi quebranto apurar ya la copa de amargura, ruega a ese Dios que la convierta en pura copa de paz, y amor por su amor santo.
Hoy que yo triste en mi devoto anhelo uno por uno recuerdo de tu historia los tristes pasos con que fuiste al cielo deja que cante por tu bien y gloria tu dicha tanta con piadoso celo, y que guarde tu vida en mi memoria.
En general, la resta de poemes són càntics a la religió («La religión», «A Nuestra Señora de los Desamparados»), a la història dEspanya o de València o poemes lírics o bucòlics dedicats a les estacions de lany o al poble. Es troben ací ja algunes de les característiques de la poesia de Pastor Aicart, però encara duna manera vacil·lant o incipient. Poesia dun cert gust romàntic, amb exaltacions del camp o de la nit, poesies que canten les glòries dantics temps viscuts per la pàtria o per la ciutat de València, objecte destacat al llarg de la seua obra. Destaquen per la temàtica els poemes mínimament sensuals, inspiració que deixarà destar present en els poemes posteriors i que ací es manifesta amb «La noche de San Juan», una invitació al ball de les joves; «Anacreóntica», amb cants al deu Bacus; o «Erótica», que reproduïm tot seguit amb dificultats per la cal·ligrafia confusa.
ERÓTICA
Ya reyna primavera, ya al delicioso prado anima nueva vida, ya el aura en vuelo raudo agita de las flores el elevado tallo. Ya el arroyo serpea entre las flores marino, y verde yerba, alfombra los montes y los llanos. Amor nos brinda amores, Venus nos brinda alhagos [sic], Baco siempre festivo,
[]
Gocemos en buena hora de amor el bello encanto, y el rico vino apague la pena del [cuitado?]
Els poemes del Cuaderno de 1867 són també de mètrica diversa i tots transmeten la vibració de ladolescent pel que fa a lestil i a lús del llenguatge. Alguns temes daquesta primera incursió en el món de la poesia tornaran a aparéixer i reaparéixer en lobra del nostre autor, altres deixaran de mostrar-se fruit com eren de la seua joventut. Sabem, per tant, que a València, mentre estudiava el batxillerat, o al poble on passava els estius, ja era un jove enamorat i que féu les seues primeres incursions en el món dels afectes. Un món que li provocava no pocs trasbalsos i problemes i que el va dur a conéixer aviat a qui seria més tard la seua primera esposa, Josefa (Pepica com ell li deia) Sanjuán Payá. «A Pepica» és, per exemple, un poema del 1r Quadern Llemosí.
Ens crida també latenció que cap daquests primers poemes té un contingut polític, i és precisament en aquests anys quan Pastor Aicart començarà la seua llarga trajectòria en el món de la premsa ideològica. I no podem dir que lescriptor no utilitzara mai la poesia per defensar els seus ideals polítics, perquè hi ha posteriorment nombrosos exemples daquest fet. Més aviat, podem dir que no ho va fer en les seues primeres composicions poètiques, que tal vegada considerava aleshores un territori definit per a un altre tipus de batalles de caire més personal.
Ens crida també latenció que cap daquests primers poemes té un contingut polític, i és precisament en aquests anys quan Pastor Aicart començarà la seua llarga trajectòria en el món de la premsa ideològica. I no podem dir que lescriptor no utilitzara mai la poesia per defensar els seus ideals polítics, perquè hi ha posteriorment nombrosos exemples daquest fet. Més aviat, podem dir que no ho va fer en les seues primeres composicions poètiques, que tal vegada considerava aleshores un territori definit per a un altre tipus de batalles de caire més personal.
Pel que fa al Cuaderno juvenil incompleto, es tracta dun recull de poesies en castellà que arriba fins a les 340 pàgines i acaba amb una composició incompleta titulada «En el festín». Del Cuaderno juvenil incompleto manquen més dun centenar de fulls dun total de més de 340. En el primer full, una anotació posterior, probablement feta per Juan Pastor, indica la data de 1871, però tant la temàtica com el tipus de lletra fa pensar que en realitat podria ser més antic. Els poemes tenen una estructura i una temàtica molt semblant a les que shi veuen al Cuaderno de 1867, abunden les composicions líriques sobre lamor o bucòliques, com «Mi aldea», que reflecteixen les primeres vivències de Pastor Aicart i busquen normalment una rima i un ritme encara imprecisos. En els versos hi ha una correcció posterior que afina lexpressió i poleix la cadència daquests primerencs assaigs poètics. En tot moment es mostra el caràcter dun jove sensible, que enyora el seu poble, que canta a la naturalesa i que viu lamor duna manera desencisada i problemàtica.
Vivo lejos de ti, y en tu recuerdo, goza el alma soñando su ventura, como el cautivo en su prisión oscura la dulce libertad; y con el sol que tus vallados riega, olas volando de arrebol y oro, nadando en luz mi gigantesco coro a saludarte va.
Todo en ti es bello y a mi amor le dice que en ti sonríe el corazón y goza, que es más rica en amor la humilde choza, que el mágico artesón.12
O bé:
Yo amé un día sin enojos en el altar de mi fe con la pureza de un ángel los sueños de una mujer. La fingí diosa del alma en mi amorosa altivez, y la soñé en su hermosura del ser de mi vida el ser.