Siga com fóra, el cas és que el seu oncle José Aicart6 va morir lany 1864, només dos anys després de larribada de Joan Baptista a València, i no sabem quina sort va córrer el jove escolà perquè, tot i que làvia materna era viva, no residia, com hem vist, a València.
Lexpedient corresponent als estudis de batxillerat es conserva a lArxiu Històric de la Universitat de València i ens indica que el primer curs que Pastor Aicart va fer en aquella institució va ser 1862/1863. En lexpedient daquell any consten sols tres matèries: primer de llatí: «bueno»; doctrina: «mediano»; i principis daritmètica: «mediano». Les qualificacions milloraren els cursos posteriors i Pastor va acabar el batxillerat en arts el juny de lany 1868, després dhaver aprovat els exàmens finals, i el títol li va ser atorgat amb la qualificació de notable. En el seu expedient, recollit amb data posterior, figura la signatura del director de linstitut, Vicent Boix, destacat intel·lectual i poeta que va participar decisivament en linici de la Renaixença valenciana amb les seues composicions en llengua catalana i a qui Pastor dedicarà una elegia en la seua mort, ocorreguda el 1880. Aquest poema ens indica qui va ser el seu mestre i com el va influir en el conreu de les lletres valencianes. Vicent Boix era, des de 1848, cronista oficial de la ciutat de València, procedia del Col·legi de les Escoles Pies, nucli important de la cultura valenciana i valencianista, don també procedien altres poetes com Pasqual Pérez, Joan Arolas o Lluís Lamarca i on estudiaren també Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Boix, professor de llatí i dhistòria a linstitut on estudiava Pastor, era, segons ens explica Sanchis Guarner, «erudit més que poeta», i en valencià escrigué alguns poemes «enyoradissos i historicistes».7 La seua ideologia política el situava entre els republicans lliberals i fou la Junta Revolucionaria sorgida de la revolució de setembre de 1868 que el nomenà director de lInstitut de Segon Ensenyament, on fins aquell moment feia classe. Aquest fet assenyala el compromís polític de Boix. De tota manera, el seu mestratge fou reconegut per tots els poetes valencians i la seua mort va ser verament sentida. Pel que fa al mestratge i la influència que va tenir sobre el jove Pastor Aicart, són significatius els versos que aquest li dedica en un poema inèdit i que es conserva incomplet en la part final.
[]
Un llampec sols feu runa lo cap del vell atleta; un llampec sols feu sendra son pensament sancer, i nera la forta alsina pels segles respectada, que ab son destral troseja ab forta destralada lo destre llenyater.
Varó en virtut y ciencia mes ric quen som nosaltres, per tot feya escoltarse de sos consells la veu; per tot dintrel solcs fondos del cor y la [conciència]8 sembrava llavors vives de caritat y ciencia en nom tot temps de Deu.
En sa sonora sitra trobá dols rims la Pátria per fer a Deu sos càntics, ses cobles a lAmor, y apar que aixina foren llohades nostres festes, quant ens contà llejendes, histories y conquestes del Rey conqueridor.
Amic de les rohines, sa venerada ploma ens senyalà les glòries dels enderrocs antics, y com els nets als avis, cent gestes may contades ens descobrí, y llejendes de trovadors y fades, damics y dennemics.
Jamay tingué la Pàtria del Rat per ell misteris; cantant-ne ses grandeses Regina ladorà, y per plorar llurs penes, patrisi, vat, profeta, torrents amarcs de llàgrimes sa llira de poeta a tots ens arrencà.
[]
Així doncs, tenim en Vicent Boix un dels mestres de Pastor Aicart, que ho va ser no només per un any, ja que foren quatre les assignatures de llatí i dues les dhistòria que el nostre autor va haver de cursar durant el batxillerat. Lambient on es movia Pastor era, per tant, un ambient culte i dun cert compromís polític amb lideari republicà. Entre els documents que tant Joan Baptista Pastor Aicart com el seu fill Juan Pastor Valdés ens deixaren, apareixen els noms de les persones lligades més estretament al metge i escriptor de Beneixama. Resulta més que significatiu veure quins són els seus amics en aquells moments dinstitut i universitat.
Varó en virtut y ciencia mes ric quen som nosaltres, per tot feya escoltarse de sos consells la veu; per tot dintrel solcs fondos del cor y la [conciència]8 sembrava llavors vives de caritat y ciencia en nom tot temps de Deu.
En sa sonora sitra trobá dols rims la Pátria per fer a Deu sos càntics, ses cobles a lAmor, y apar que aixina foren llohades nostres festes, quant ens contà llejendes, histories y conquestes del Rey conqueridor.
Amic de les rohines, sa venerada ploma ens senyalà les glòries dels enderrocs antics, y com els nets als avis, cent gestes may contades ens descobrí, y llejendes de trovadors y fades, damics y dennemics.
Jamay tingué la Pàtria del Rat per ell misteris; cantant-ne ses grandeses Regina ladorà, y per plorar llurs penes, patrisi, vat, profeta, torrents amarcs de llàgrimes sa llira de poeta a tots ens arrencà.
[]
Així doncs, tenim en Vicent Boix un dels mestres de Pastor Aicart, que ho va ser no només per un any, ja que foren quatre les assignatures de llatí i dues les dhistòria que el nostre autor va haver de cursar durant el batxillerat. Lambient on es movia Pastor era, per tant, un ambient culte i dun cert compromís polític amb lideari republicà. Entre els documents que tant Joan Baptista Pastor Aicart com el seu fill Juan Pastor Valdés ens deixaren, apareixen els noms de les persones lligades més estretament al metge i escriptor de Beneixama. Resulta més que significatiu veure quins són els seus amics en aquells moments dinstitut i universitat.