La tira den Sísif, de Jordi Soler, que apareix diàriament a El Punt Avui, sovint fa servir frases fetes i refranys en els diàlegs dels seus personatges. Aquesta fou publicada el 17 de gener de 2005
Vots: 310 (25,73%)
No diguis blat La memòria del món rural és un llibre i un documental dEduard Trepat i Deltell i Anna Vilaseca i Puigpelat, produït per la Fundació del Món Rural (2009).
Etimologia de blat Probablement del cèltic blato-, farina en les llengües britòniques, gra per a moldre en el cèltic continental, del cèltic comú mlato-, molt, per a moldre.
04 / 100
MARÇ, MARÇOT, MATA LA VELLA A LA VORA DEL FOC I LA JOVE SI POT
És un refrany de caire meteorològic inspirat en una antiga rondalla pirinenca, documentat bàsicament per informants del Principat de Catalunya.
Fa referència als canvis meteorològics que experimenta el final del mes de març, amb una bonança inusual i inesperada, que acostuma a venir seguida duna altra tongada de mal temps, abans darribar a la primavera.
El marçot, com el marcell, marcer, marçal, marcedor, marçador o marçàs, entre daltres, són extensions demanades per la rima. Els refranys per ser recordats necessitaven jugar amb la rima i de vegades es forçava amb adjectius i derivats postissos que només apareixen en aquestes parèmies i per lobligació de la rima final.
Ho explica Valeri Serra i Boldú a Folklore de la pagesia (1918):
Conten que una vegada, una velleta de Romadriu, poble que sescau a sota del Santuari de Sant Joan de lErm, no cabia a la pell de contenta veient que érem a darrers de març i no shavia mostrat aquest rigorós com altres vegades: no se li havia mort ni un sol cap de bestiar, i la dona, xiroia i alegre, descontenta del març daltres vegades, amb els punys closos, ella que diu: «Març, marcell: / no mhas mort cap vaca ni vedell, / truja ni porcell.» El repte, si el va dir al sord, no el va dir al peresós; i ell que sí, el pare març, tot disgustat, sen va i diu al seu germà: «Abril, gentil: / deixa-men un, deixa-men dos, / i un que jo en tinc, faran tres, / que faran pernabatre aqueixa dona de pagès.» Fillets de Déu! Tant va ésser demanar com obtenir; i heus aquí que, allargat el març, comença el temps a posar-se rúfol, a fer vent, a emplujar-se, a caure laigua com aquell que la donen per amor de Déu. I quan, abonançat el temps, eixugats els camins, tothom sarrisca a sortir de casa per contemplar la desfeta dels temporals, la gent de Romadriu veieren com, en la casa daquella velleta, hi bateren tant i tant laigua i les ventades, que van caure les parets, agafant dins lestada les persones i les bèsties. Daleshores ençà, sempre que a primers dabril es deixa sentir el fred, un es recorda dels dies manllevats pel març i de la venjança que aquest va prendre de la dona de Romadriu.
Hi ha diverses històries i rondalles sobre aquest fet, amb velles o pastors de protagonistes, i amb ovelles, ovellots, truges, anyells, anyellots, vaques, vedells, porcells, cabres, cabrits i, fins i tot, caragols, com a ramats patidors de les ires del mes de març. Són conegudes com la rondalla de la vella de Romadriu, els emmanllevats o la setmana de la vella. Totes són variants de la mateixa història.
Vet aquí que avui comencem un mes, al qual la dita popular li ha posat una de les fames més negres. El mes de març és el mes pocasolta per excel·lència, un mes perdulari, desconsiderat, fins criminal. «Març, marçot, / tira la vella al sot / i la jove si pot», diu la dita popular. Se li diu marçot duna manera despectiva; un hom el veu desmarxat i malcarat, amb els cabells a la bona de Déu, despentinats per les ventades, vestit amb quatre parracs, envellint joves i velles per «tirar-les al sot», que vol dir dur-les al cementiri. Mes de canvis de temperatura, de tossir, de patir i de suar.
JOSEP M. DE SAGARRA, «Març, marçot» (La Publicitat, 1 de març de 1925), reproduït a Lànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)
Vots: 295 (24,45%)
Etimologia de març Del llatí martius, derivat de Mars, Martis, antic déu romà de la guerra, a qui era consagrat el mes.
05 / 100
A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT
Es diu aquest refrany quan es pretén que algú acudeixi a la nostra crida de seguida, al primer avís. Estrictament, fa referència als avisos que els pares fan a la mainada perquè vagin a menjar (a taula) o a dormir (al llit) amb prestesa.
És un refrany molt estès i popular, documentat sobretot per informants del Principat de Catalunya i del País Valencià, que té moltíssimes variants i acabaments. Com ens acostuma a indicar un refrany del qual només ha perviscut la primera clàusula, la popularitat de la dita fa que, recitant només el primer vers, se sobreentenguin els possibles acabaments. Així, també trobem: A la cuina i al llit al primer crit, o A la taula i al llit al primer crit; quan diguin a treballar, deixeu-los cridar!
Hi ha una variant prou interessant, perquè inverteix els elements de la dita i, per tant, també ninverteix la rima: Al llit i a la taula, a la primera paraula.
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit i loli socarrant-se en el cresol.
Lamor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dona i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles
Damor de cap a peus vinc amarat, damor i de furor quan et despulles vora el llit on tespere despullat.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, «Lamant de tota la vida», II, dins Obra completa 7 (València: Tres i Quatre, 1982)
Relaxat i puja a lautocar. Tu ja sabies que aquesta era una experiència intimista. Disfruta-la. Ja veuràs com demà tothom estarà pendent de tu. Rebràs més missatges i trucades en un dia que en un mes. Tho dic jo, que soc un esperit clarivident. I una cosa més per acabar
Però em vaig quedar amb les ganes descoltar la seva última declaració. La guia de lautocar em va picar lespatlla amb cara de neguit. «Sisplau, no sentretingui que marxem.» A la taula i al llit, al primer crit.
ALFRED PICÓ, Sí, sí, sí. Hem guanyat a París (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)
Vots: 295 (24,5%)
A larmari i al llit al primer crit (1996) és una comèdia vodevil en dos actes del dramaturg Lluís Coquard (Barcelona, 1922-2009).
Etimologia de crit De cridar, dun llatí vulgar critare (clàssic quiritare), mateix significat, potser relacionat amb Quiris, -itis, quirite, don cridar auxili als ciutadans o quirites, que és el nom que rebien els antics ciutadans romans.