Lestudi de les dades daquesta enquesta em va permetre treure algunes conclusions ben interessants: per exemple, que una de cada tres persones havia esmentat el refrany guanyador: Qui no vulgui pols que no vagi a lera. Sorprenent! Quants daquests més de 400 informants no han vist mai una era o fins i tot no saben ni tan sols què és? Malgrat tot, el refrany continua ben viu. Una altra dada significativa daquest refrany és que guanya tots els altres amb molta comoditat, ja que hi ha una diferència de quasi 100 vots entre aquest i el número 2 (Al maig, cada dia un raig).
Elaborant també els resultats per zones dialectals vaig poder observar que les respostes diferien i les diferències eren prou sensibles per tenir-les en compte. Vaig constatar que certs refranys són exclusius duna zona determinada, com ara el valencianíssim Diu el mort al degollat: qui tha fet eixe forat?, o un de ben típic balear: Qui barata, es cap es grata. Les variants formals en dites equivalents també eren molt apreciables, com era desperar.
La participació final va ser la següent: 825 respostes del Principat de Catalunya (68,46%), 220 del País Valencià (18,26%), 74 de les Illes (6,14%), 9 de la Catalunya del Nord (0,75%), 5 dAndorra (0,41%), 6 de la Franja de Ponent (0,5%), 1 de lAlguer (0,08%) i 65 dorigen indeterminat o divers (5,39%). Segons el percentatge de població catalanoparlant daquests territoris, el nombre ideal de respostes hauria dhaver estat de 699 del Principat de Catalunya (126), 371 del País Valencià (+151), 92 de les Illes (+18), 28 de la Catalunya del Nord (+19), 7 dAndorra (+2), 5 de la Franja de Ponent (1), 4 de lAlguer (+3). En total, vaig poder catalogar 2.341 refranys diferents, dels quals vora 1.500 els va dir una única persona.
El Top ten dels refranys catalans, lestudi, ha ofert linventari de refranys que conté aquest llibre. Teòricament són els 100 refranys més populars i coneguts de la llengua catalana, ordenats pel nombre de vots rebuts. Jo hi he afegit la informació fraseològica (explicacions, origen i anècdotes, quan nhi ha, equivalents idiomàtics), sovint ampliada amb el cabal lèxic que atresora la web RodaMots. I en Jordi Palou, a més a més, ha cercat i classificat els passatges que demostren que els refranys són ben vius, i que tant poden aparèixer en una novel·la com en un article periodístic, en uns versos o en lacudit dun diari.
Hi ha, no cal dir-ho, antecedents gloriosos dobres que cerquen glossar i explicar lorigen dels refranys. Naturalment, no hem ignorat les delicioses i increïbles explicacions de Joan Amades, i també hem trobat inspiració en les Reflexions sobre la saviesa dels proverbis, dAntoni Llull i Martí, o la Garbellada de refranys de Josep M. Sugranyes, entre molts altres. Pel que fa a les etimologies que afegim al final de cada capítol, ens hem basat sobretot en les que recull el Diccionari etimològic de Jordi Bruguera.
Esperem que pugueu gaudir daquest recull i que el nostre esforç resulti dutilitat per contribuir a mantenir viva la riquesa daquesta parcel·la de la llengua els refranys que no hauríem de perdre ni oblidar.
VÍCTOR PÀMIES I RIUDOR
01 / 100
QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A LERA
Aquest proverbi significa que qui vulgui tranquil·litat, millor que no cerqui complicacions. És a dir, que qui no vulgui disgustos, que no es fiqui en raons. Hi ha un equivalent que trobem en diverses llengües romàniques que diu que Qui no vulgui veure llàstimes, que no vagi a la guerra (Quien no quiera ver lástimas, no vaya a la guerra, o Chi ha paura, non vada a la guerra). Com recull Antoni Llull a Reflexions sobre la saviesa dels proverbis (1994), a Espanya, França i Itàlia tenen unes altres imatges per expressar la mateixa idea: Al bosque no vaya quien de las hojas miedo haya; Qui a peur des feuilles, naille point au bois; Chi ha paura dogni foglia, non vada al bosco, en el sentit que Qui té por de les fulles, que no vagi al bosc. En anglès trobem una versió més casolana, popularitzada pel president nordamericà Harry S. Truman: If you cant stand the heat, get out of the kitchen (Si no pots aguantar la calor, marxa de la cuina). La immensitat del mar també pot provocar pors: Non vada in mare chi dacqua ha paura (No vagi a la mar qui laigua tem). O encara, Qui no vulgui ballar, que no vagi al ball, que aconsella no anar allà on no es vulgui participar.
Amb aquest refrany retornem a la tradició pairal: lera és lesplanada empedrada o de sorra que hi ha davant de les masies on es feia la feina del batre per separar el gra de la palla. Aquest procés provocava una polseguera ben visible. Qui sap actualment què és una era o què vol dir batre? Però el proverbi continua ben viu, i és ben curiós que hagi estat el que ha rebut més vots entre els enquestats, amb diferència! Curiós perquè molts proverbis del nostre refranyer neixen en una societat no alfabetitzada, de caire marcadament rural, on la trasmissió de la cultura (ja siguin regles de comportament moral, previsions meteorològiques o coneixements sobre les tasques al camp) shavia de fer a través daquestes peces orals, de rima fàcil per facilitar-ne el record i la pervivència.
Els components de la Junta Organitzadora dAlguna de les Festes del Canvi de Segle que shavien constituït a Barcelona, contestaven a aquests falsos arguments dient que no és manera de posar com a exemple el que passava lany u o lany cent, on vas a parar, que la gent daquell temps era salvatge i mig pagana, sí o no?, i amb prou feines si devien saber comptar. Que el que realment valia era que mil vuitcents, eh, tenia un vuit que era cosa nova i mai no vista en lapel·lació dels anys. I que aquest canvi de nom de la centena indicava el canvi de segle. I qui no vulgui pols que no vagi a lera, que ves a saber on serem lany mil vuit-cents u, quines ganes de retardar els grans esdeveniments.
JAUME CABRÉ, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)
Vots: 407 (33,78%)
Etimologia dera Del llatí area, pati, era de batre. El mot àrea i els seus derivats també provenen daquesta arrel.
02 / 100
AL MAIG, CADA DIA UN RAIG
Els refranys meteorològics tenen una gran productivitat i tradició en català. Prou que shan encarregat de difondrels i popularitzar-los els nostres homes i dones del temps! Som un país petit, però amb molta diversitat climàtica: alta muntanya al Pirineu, Costa Brava regada de tramuntana, Costa Daurada plàcida i assolellada, clima continental a ponent Vivim, en certa manera, pendents del temps i dels seus capricis.
Les dites primaverals sobre labril i el maig fan referència a la generositat de les pluges daquest període. Així, quan diem que Pel maig plou a raig, ens estem referint a la freqüència de la pluja daquest mes. I quina manera millor dexpressar-ho que amb un refrany que abraci tots dos mesos? Aigua de maig, de raig a raig; dabril, de fil a fil. En castellà diuen que Llueva para mí abril y mayo y para ti todo el año, en referència a com és de preuada la pluja daquests mesos: la més important de tot lany.