En castellà tenim alguns equivalents idèntics, com ara Pasito a pasito, Grano a grano hincha la gallina el papo, Gota a gota se llena la bota o Muchos pocos hacen un mucho, que relacionen aquest refrany amb el que trobareu en la posició 68: A poc a poc i bona lletra.
Hi ha moltes expressions per indicar que tot necessita el seu temps o que les coses saconsegueixen amb perseverança i constància. També és una recomanació per a lestalvi: De gota en gota somple la bota; de sou en sou es compra un bou. En castellà diuen Gota a gota se llena la bota, en francès Goutte à goutte on emplit la cuve i, amb altres imatges, en castellà diuen que Poco a poco hila la vieja el copo; en francès, Grain à grain, la poule emplit son ventre, i, en anglès, Grain by grain the hen fills her belly (Gra a gra, la gallina omple el pap) i encara, Little strokes fell great oaks; By little and little the bird makes his nest o By little and little the wolf eats up the goose (o sheep), com dèiem, tots amb el sentit de recomanar paciència i perseverança.
En làmbit de la paremiologia sàvia, aquella de la qual en sabem lautor, hi ha una frase atribuïda a molts diversos autors (lemperador August, Napoleó, Felip II dEspanya, Carles III o Ferran VII, entre daltres), que ens acosta a làmbit daquest refrany i que diu: Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa, amb el sentit que val més fer les coses a poc a poc i ben fetes que no pas de pressa i malament.
Josep Espasa havia nascut a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues, i va arribar a Barcelona sense res, amb les mans a la butxaca. Va treballar com a peó en lenderrocament de les muralles de la ciutat i a divuit anys es guanyava la vida fent de repartidor dobres que els editors publicaven en fascicles. Acostumava a dir que coneixia totes les escales de Barcelona, perquè les havia pujat i baixat moltes vegades. El 1860 sestablí pel seu compte com a editor, amb el suport dels seus germans, Ramon, Pau i Magdalena. De mica en mica somple la pica; a poc a poc anaren creant una editorial amb cara i ulls. Entre altres obres editaren el Diccionari en fascicles i dos volums i la Gramàtica de la llengua catalana. I el 1875 les Poesies catalanes de Frederic Soler, «Pitarra».
FRANCESC CABANA, Por i diners (1906-1923) (Barcelona, 2009)
La màxima «Qui guarda, troba» enclou, a més a més, el principi de lestalvi, de la mateixa manera que lenclouen, també, aquells altres preceptes populars que fan: «De gota en gota somple la bota» i «De mica en mica somple la pica». I és que estalviar vol dir conservar, en virtut duna idea preconcebuda, dun càlcul previ, un objecte o la part dun objecte que tingui valor en ús
PERE MAS I PERERA, «Lesca de la riquesa», dins El pensament econòmic català, 1900-1970, edició de Francesc Roca (Barcelona: Publicacions de la UB, 1994)
Tira den Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt Avui el 3 de maig de 2012
Vots: 131 (10,87%)
De mica en mica somple la pica és una coneguda novel·la negra de Jaume Fuster (1972). El 1983 sen va fer una versió cinematogràfica escrita i dirigida per Carles Benpar.
Etimologia domplir Del llatí implere, mateix significat, derivat de linusitat plere, que es dona només en molts derivats, amb influx de la labialització de -mp- i segurament també del verb afí complere, omplir del tot.
16 / 100
AL POT PETIT HI HA LA BONA CONFITURA
En aquest cas ens trobem davant duna expressió polisèmica, amb diversos sentits possibles i que, a més a més, cadascú explica segons li convé. Per exemple, si es riuen dalgú perquè és petitó i ben poqueta cosa, de seguida es defensarà amb aquesta dita. També podria contraatacar amb aquella dita coneguda que fa Com més alts, més animals, o encara amb alguna altra, com ara, Val més petit i ardit que gran i ase, una expressió amb què lloem la intel·ligència o altres qualitats duna persona de poca còrpora.
En un sentit més recte, però, i sense personalitzar-ho necessàriament, podem fer servir aquest refrany per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat. I fent-ne abstracció i acostant-nos al camí de la filosofia, tampoc ens ha destranyar haver sentit dir algun cop que La brevetat és lànima de la intel·ligència. Per això quan sentim dir que algú o alguna cosa és el pot de la confitura, ens estem referint al fet que és el punt essencial duna qüestió.
En castellà diuen El perfume en tarro pequeño se vende o Pomo pequeño, lleno de aroma o, fins i tot, La pimienta es chica, pero pica. I ho podem trobar en altres llengües romàniques, com ara en francès: Dans les petites boîtes, les bons onguents (En les capses petites, els bons ungüents) o Dans les petits sacs sont les bonnes épices (En els sacs petits hi ha les bones espècies), o en italià: Nelle botti piccine ci sta il vino buono (En les botes petites hi ha el bon vi) o portuguès: Os melhores perfumes estão nos pequenos frascos (Els millors perfums són als flascons petits). I en anglès: Good things come in small packages (Les coses bones venen en paquets petits).
Esmolant lenginy, davant qui diu Al pot petit hi ha la bona confitura, hi ha qui etziba aquesta frase irònica de resposta: Al pot petit hi ha el que ha sobrat del gros. I anant més enllà, i jugant a actualitzar els refranys amb referents més moderns, algú ha dit algun cop que A lespot petit hi ha la bona confitura, suposem que fart dels talls publicitaris amb què ens regalen les cadenes televisives o lloant-ne la concisió del missatge, perquè ja se sap que un segon publicitari en televisió té un cost exagerat.
Després de laparador, va aprendre darreglar els prestatges: un lletreret a cada un amb el seu número i el seu baptisme, el passaport i la cèdula, i per fi, i després dels prestatges, el tracte: el tracte que havia de tenir amb les dones de la parròquia; una dotzena de frases que, encara que fossin sempre iguals, mai deixaven de fer efecte. A luna un «Déu vos guard» amb somrís; a laltra, una paraula, però ben dita; a les grosses un «vostè sha amagrit»; a les baixes, allò de «en els pots xics hi ha la bona confitura»; a les viudes un «què shi farà», i a totes un ditxo escaient per veure de fer-les badar i aprofitar el badament per donar un pam menos de gènero.
SANTIAGO RUSIÑOL, Lauca del senyor Esteve (1907)