Per la seva part, un catedràtic dHistòria valencià ho explica daquesta manera:
Fuster no feia una gran distinció entre escriure un article periodístic o una pàgina dun llibre. De fet, molts dels seus llibres tenen el seu origen en articles periodístics, fins i tot alguns dels més emblemàtics com Diccionari per a ociosos. Això mateix sestén al seu diari, que no és un diari personal, íntim, sinó un calaix on abocava idees i reflexions que podia publicar tant en aquest format, com desenvolupar posteriorment en versions més elaborades en forma darticle periodístic, el qual, al seu torn, podia acabar finalment com a part dun llibre. Tant per qüestions de supervivència les col·laboracions en la premsa van ser durant gran part de la seu vida lúnica font dingrés amb què comptava, com per pròpia convicció, els articles periodístics no són un apartat menor en lobra de Joan Fuster, sinó que constitueixen un capítol central de la seua producció literària.
7. CONCLUSIONS
Com a resultat de la recerca feta a través de lenquesta dopinió realitzada el 2021 amb 129 persones lectores de Joan Fuster, podem concloure:
1. Hem analitzat la primera audiència fusteriana dels Països Catalans de caràcter específic: universitària i conseqüentment crítica.
2. És una audiència multimediàtica, ja que shan considerat vint-i-tres periòdics i revistes, de quatre dècades, en castellà i català, tant de València com de Barcelona i Madrid.
3. És una audiència activa, perquè coopera textualment amb els articles de premsa de lescriptor, en vida dell i posteriorment.
4. Aprofita els textos periodístics i els materials documentals de lautor, en fer-los servir professionalment i socioculturalment.
5. És una audiència conscient del valor de lobra periodística de lescriptor en forma dassaig breu, dacord amb les observacions i valoracions majoritàriament elogioses.
6. És un conjunt de persones agregades que afirma retroalimentar-se de les aportacions de Fuster, les quals consideren molt importants i ben actuals.
7. El llegat intel·lectual daquest escriptor, rellevant i prestigiós dels Països Catalans, esdevé còmplice daquesta audiència estudiada, perquè ha ajudat els enquestats, i en diferents graus, a ésser com són.
8. Al remat, les persones que integren aquesta audiència distintiva no només promouen de maneres diferents el patrimoni literari i periodístic de Joan Fuster, sinó que a més lintercanvien i lenriqueixen en forma de capital simbòlic.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
CADENAS, Núria i Gemma PASQUAL (2017): Nosaltres, les fusterianes, València, 3i4.
CALLEJO, Manuel Javier (2021): «Metodologías de investigación en estudios de audiencia», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira (coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación, Barcelona, Gedisa, pp. 73-111.
ECO, Umberto (1981): Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo, Barcelona, Lumen.
FUSTER, Joan (1969): «Joan Oliver, periodista», Serra dOr, 121, pp. 50-52.
(1982): «Ensenyar el cul cada dia», dins Plomes catalanes davui, Barcelona, Llibres del Mall, pp. 113-124.
(1985 [1980]): «O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària», dins Pamflets polítics, Barcelona, Empúries, pp. 105-143.
(1991 [1965]): «Notes per a una introducció a lestudi de Josep Pla» [8/09 - 9/10, 1965], dins Josep Pla: Obra completa. El quadern gris (Un dietari), vol. I, Barcelona, Destino, pp. 11-79.
FUSTER, Joan (1993a): «Llegir», dins Diccionari per a ociosos, Barcelona, Edicions 62, pp. 95-100.
(1993b): «Còmplice», dins Diccionari per a ociosos, Barcelona, Edicions 62, p. 37.
(2002): «Diari 1952-1960» [nota del 05/02/1954], dins Obra completa, 1: Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos, a cura dAntoni Furió i Josep Palàcios, Barcelona, Edicions 62 / Diputació de Barcelona / Universitat de València, pp. 403-404.
(2006 [1957]): «Curriculum vitae», dins Els arxius de Joan Fuster, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 19-23.
MGONZÁLEZ-NEIRA, Ana, Eduardo ADINAVEITIA i Natalia QUINTAS-FROUFE, coords. (2021): «Medición de la audiencia en medios impresos», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira ( coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación, Barcelona, Gedisa, pp. 157-175.
MOLAS, Joaquim (1967): «Pròleg», dins Joan Fuster, Lhome, mesura de totes les coses, Barcelona, Edicions 62, pp. 5-14.
MORENO, Víctor (2003): Leer con los cinco sentidos, Pamplona, Pamiela.
OROZCO, Guillermo (2021): «La audiencia y su investigación: un esfuerzo permanente por su reconocimiento», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira (coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación, Barcelona, Gedisa, pp. 13-20.
SARLO, Beatriz (2021): «¿Dónde está el diario?», El País - Babelia, 25/09/2021, p. 14.
VENDRELL, S alvador i Josep LOZANO, a cura de (2017): Nosaltres, els fusterians, València, Perifèric.
1. Lunivers fusterià del nostre sondeig dopinió no guarda cap relació amb els dos interessants llibres de Nosaltres, les fusterianes (editat per Núria Cadenes i Gemma Pasqual, 2017) i Nosaltres, els fusterians (a cura de Salvador Vendrell i Josep Lozano, 2017), a tall dhomenatge a Joan Fuster, en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. O sigui, el nostre treball no són les impressions, records, anècdotes o experiències compartides dun conjunt dautores (149) i dautors (88) sobre lescriptor suecà, sinó que la nostra investigació és una enquesta dopinió i valoració sobre la producció periodística de Fuster entre lectors i lectores de lescriptor.
2. La lectura de les persones periodistes o escriptores sobre la periodística o larticulisme literari, respectivament, de Fuster els obliga a disciplinar la seva lectura, a fer-la més subtil, per tal de millorar-ne la competència professional en el pla comunicatiu, lingüístic i literari.
3. Agraïm la necessària ajuda prestada per a suggerir noms i aportar adreces de Gustau Muñoz i Martí Domínguez (País Valencià), Joan Manuel Tresserras i Teresa Fèrriz (Catalunya) i Sebastià Serra (Balears).
4. Donem les gràcies per les curoses observacions, en el testat de lenquesta, dels doctors Martí Domínguez i Teresa Fèrriz, i a aquesta última també li agraïm lajut en el plantejament informàtic del sondeig. Gràcies també a Maria Iranzo per lassistència en ladequació de les gràfiques.
5. Dels 194 correus enviats, 32 eren adreces incorrectes; 5 persones van dir que no contestaven: 4 perquè no havien llegit articles de Joan Fuster i una va dir que preferia no contestar. Finalment, 23 persones no van respondre mai.
6. Les localitats de naixement de les persones que van respondre lenquesta llevat de quatre que no van contestar són: Agullent, Alacant (2), Albacete, Albal, Alboraia, Alcoi, Alella, Algemesí (2), Alhama de Aragón, Alzira, Andratx (2), Badalona, Banyoles, Barcelona (23), Beniopa, Bétera, Borriana (2), Bunyola, Burjassot, Carcaixent, Campanet (2), Catalunya (1 sense especificar), Ciutadella de Menorca, Eivissa, el Castell de Guadalest, Felanitx, Gandia, Girona (5), Godella, Herbers, la Sénia, lAlcúdia, lAtzúvia, Madrid, Mallorca (2 s. e.), Manresa, Mataró, Meliana, Onil, País Valencià (4 s. e.), Palma (9), Pego, Penàguila, Pollença, Reus, Ripoll, Saidí, Sant Joan, Serra, Sueca (2), Terrassa, València (23), Valls, Vilanova i la Geltrú (2), Vila-real, Xàtiva (3) i Xirivella.